L’obra més monumental de Salvador Dalí

El Teatre-Museu Dalí compleix 40 anys convertit en un gran reclam turístic

Antoni Ribas Tur
21/08/2014
5 min

Barcelona“Vull que el meu museu sigui com un bloc únic, un laberint, un gran objecte surrealista. Serà un museu absolutament teatral. La gent que vingui a veure’l sortirà amb la sensació d’haver tingut un somni teatral”. Salvador Dalí va explicar amb aquestes paraules com volia que fos el seu Teatre-Museu a Figueres, la seva última gran obra, una iniciativa que va arrencar el 1961 però que no es va culminar fins al 28 de setembre del 1974, després de moltes vicissituds. Els dies abans de la inauguració Dalí “dirigia, ordenava, pintava, atenia entrevistes, posava per a les càmeres, dialogava amb l’alcalde, ho preparava tot i, esgotat, un dia abans de l’obertura, a les deu de la nit va desplegar la seva capa i s’hi va ajaure a sobre”, va escriure l’historiador i cronista de Figueres Josep Maria Bernils per descriure l’intens procés d’obertura del Teatre-Museu. Coincidint amb el 40è aniversari del museu dalinià, repassem algunes de les claus del centre.

Un imant per al públic

El Teatre-Museu és un dels grans actius turístics de la Costa Brava

L’equipament va aconseguir un rècord de visitants l’any passat. La progressió del nombre de visites que ha rebut des que es comptabilitzen, un any després de la creació de la Fundació Gala-Salvador Dalí, és exponencial: el 1984 el van visitar 297.753 persones i ja estava considerat com un dels museus amb més públic d’Espanya, només superat pel Museu del Prado, i l’any passat va rebre 1.333.430 visitants. El 1989, l’any de la mort de Dalí, el museu va superar per primera vegada el mig milió de visites, amb 683.473, i el 2004, l’Any Dalí, va superar el milió (1.169.532 visitants). Així i tot, els primers anys no van ser fàcils. Ian Gibson, a la biografia que va fer de l’artista, va afirmar que els primers anys els turistes marxaven fastiguejats davant la falta d’obres originals, però el 1980 ja era el segon museu més visitat de l’Estat. De fet, a l’origen del projecte el fet que hi hagués obres originals sembla que no era una de les preocupacions principals de Dalí. Va afirmar que volia exposar reproduccions de les seves obres, perquè serien més belles que les originals, i que no calia tocar les ruïnes de l’antic Teatre Municipal de Figueres, on hi ha el museu. L’artista empordanès també va dir durant aquells anys que les obres que s’hi exposarien les pintaria a la vista del públic. “D’aquell teatre capaç d’allotjar 400 espectadors passem a un museu capaç d’atraure més de 2.000 persones setmanals. Amb un Dalí disposat a convertir-lo en Meca mundial de l’art”, va recordar Josep Maria Bernils.

Miopia ministerial

Belles Arts va deixar el projecte en mans d’Habitatge

El ministeri d’Habitatge, i no el de Belles Arts, va l’encarregat d’impulsar les obres del Teatre-Museu. Davant el silenci administratiu, Dalí va arribar a anar a Madrid per entrevistar-se amb Franco i amb el príncep Joan Carles de Borbó per tirar endavant el museu. Les obres van començar l’octubre del 1970. A les notícies de l’època es pot observar com el ministeri de Turisme incloïa el Teatre-Museu dins els plans de dinamització turística. Aquesta idea, la d’impulsar un indret amb un equipament cultural, va fer fortuna arreu de l’Estat en les dècades següents. Segons un estudi de la Universitat de Girona, el 2013 els museus dalinians van tenir un impacte econòmic a l’Empordà de 181 milions d’euros. Així mateix, el Teatre-Museu s’ha ampliat en diverses ocasions. El 1984 s’hi van incorporar les sales de la Torre Galatea; el 1990, l’edifici on havia viscut l’artista, i el 1994, l’espai de l’antiga Fonda Condal. El 2001 es va inaugurar un nou espai expositiu, Dalí joies, dissenyat per Òscar Tusquets.

La formació dels fons

Dalí va fer donar obres a Figueres i a la seva Fundació

Dalí va exposar per primera vegada al vestíbul del Teatre Municipal de Figueres. A més, l’havien batejat a l’església que hi ha al davant. Aquestes van ser dues raons per les quals estava predestinat a fer el seu museu en aquell indret. El gruix de l’obra original de l’artista va arribar al Teatre-Museu uns quants anys després de l’obertura, encara que durant el procés de creació del centre l’artista va donar La cistella de pa, una pintura per la qual tenia una gran estima, i una altra pintura, Peix i finestra (natura morta a la claror de la lluna). Les dues grans donacions de l’artista es remunten al 1983, quan en va fer una a l’Ajuntament de Figueres i una altra a la seva Fundació. A més d’aquestes donacions, al museu s’hi poden contemplar obres provinents del llegat Dalí, que es van repartir entre el ministeri de Cultura i la Generalitat, i part de les més de 300 peces que la Fundació ha adquirit des del 1991. En total, l’entitat té més de 4.000 obres, de Dalí i d’altres artistes de la seva col·lecció personal, més de 1.500 de les quals hi estan exposades. Tot i aquests gestos de generositat, els primers anys de la democràcia, la figura de Dalí va estar envoltada de polèmica. El 1979 l’Ajuntament de Figueres volia canviar el nom de Gala i Salvador Dalí a la plaça i tornar-li a posar el nom que tenia abans, plaça del Teatre, però la iniciativa no va prosperar.

Les grans obres

Dalí va crear diverses obres específiques per al Teatre-Museu

Les obres exposades al Teatre-Museu Dalí permeten recórrer tota la trajectòria de l’artista, des dels seus primers tempteigs acadèmics fins a les imatges hologràfiques amb les quals va experimentar als anys 70. Però el que el fa únic respecte als museus monogràfics d’altres artistes (l’arquitecte que va reformar el Teatre-Museu és el mateix que va fer el Museu Picasso, Joaquim Ros de Ramis) és la forma com Dalí es va apropiar de l’espai i hi va deixar mostres de la seva creativitat desbordant a cada racó. Alguns dels elements més impactants són la gran cúpula geodèsica que cobreix l’edifici i les instal·lacions de grans dimensions que va crear per al museu, tant per a l’exterior com a l’interior: el monument al filòsof Francesc Pujols, els homenatges escultòrics al pintor Meissonier, el Taxi plujós, la barca de Gala, la pintura del sostre del Palau del Vent i la sala Mae West.

Un home clau

Una sala al Museu de l’Empordà que es va convertir en un museu

L’alcalde de Figueres el 1961, Ramon Guardiola, va ser clau perquè el Teatre-Museu arribés a bon port. El 1961, l’alcalde va proposar a Dalí que donés unes obres al Museu de l’Empordà. Guardiola va seguir el projecte de prop quan va deixar de ser alcalde. Guardiola va escriure que les veus que deien que Dalí “intentava riure-se’n, que no hi portaria cap obra original i que tot era una farsa, des d’aleshores i durant anys” es van sentir per tot arreu. I afegia que “bona part de la premsa participava d’una campanya demolidora”. “Encara en el mes de maig passat [del 1974], al despatx de la primera autoritat de la província, havia d’esforçar-me per convèncer-lo que Dalí tenia obra per aportar”, va recordar també Guardiola.

L’anunci de la creació del Teatre-Museu es va fer l’agost del 1961 després d’una cursa de braus en homenatge a l’artista. Per a la inauguració de l’edifici, l’artista empordanès també havia pensat un esdeveniment de molta volada, que no es va dur a terme: volia que dos helicòpters s’emportessin la gasa que cobriria la cúpula i que la deixessin al Parc Güell, on l’havia de rebre l’alcalde de Barcelona. Durant la inauguració oficial, i després que el govern espanyol li atorgués la Medalla d’Or de Figueres, Dalí va afirmar que volia que el Teatre-Museu, on va ser enterrat, fos “el museu centre espiritual d’Europa”.

stats