Exèrcit i política

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUn militar, un individu d’un Cos armat, és al mateix temps un ciutadà i un home, amb els sentiments propis de la seva humanitat i de la seva ciutadania. Ho és i ho ha d’ésser. No volem pas fer d’ell una màquina de manejar les armes, com no volem fer d’un buròcrata una màquina d’escriure. Volem abolir l’home-màquina i l’home de ramat. Per tant, dins de cada individu de l’Exèrcit o dels altres Cossos armats, hi ha d’haver una ideologia política d’acord amb els seus sentiments. Contra això, no hi direm mai res; perquè la ideologia abstracta d’un concepte sense definicions de detall, no la comprenem; ni comprenem l’acceptació d’una idea que a un hom li donin feta. Els ciutadans, doncs, enrolats a les armes, individualment seguiran la política. Però això no és portar la política a l’Exèrcit. Portar la política a l’Exèrcit és aprofitar una situació de comandament per a propagar la ideologia pròpia; portar la política a l’Exèrcit és perjudicar dins del Cos els companys que professen una ideologia diferent. I tot això no sols és portar-hi la política, sinó que és una baixa política. En un Exèrcit d’arrel popular no són possibles aquestes coses. Aquell qui volgués practicar-hi la baixa política, aviat cauria, avorrit del poble. Hi ha els comissaris, a l’Exèrcit popular, que són la garantia de l’honestedat en el procedir ciutadà de tots els individus del Cos. El Comissariat vetlla per la inviolabilitat de les consciències, defensa els sentiments dels soldats, els protegeix contra tota escomesa, imposa l’equanimitat i la justícia, i impedeix tot procediment innoble. Així es un Exèrcit popular perfecte. En aquest Exèrcit, la política és un aliment espiritual, no una lluita.