Després del triomf
De la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a La Veu de Catalunya (22-IV-1931). Avui fa 83 anys del resultat electoral que va instaurar la II República i la Generalitat moderna.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsI bé, ha acabat feliçment el període infantil de la República, el qual ha durat, a Madrid, trenta-sis hores plenes d’entusiasme popular i de joia de carrer. Avui, amb una precisió admirable, la gent ha tornat al treball, i els afers han reprès l’aire corrent. [...] El problema que es posa ara, una vegada en possessió de la nota originada per la conferència que tingueren a la Generalitat de Catalunya els ministres del govern provisional i els elements catalans, és saber quin règim hi haurà a Catalunya fins al moment que les Corts Constituents ens hauran donat la forma política definitiva. Aquest punt ha quedat una mica en l’aire, però és molt probable que sobre això hi hagi algun acord entre Madrid i Barcelona. Quan el senyor Carrasco vingué a Madrid, el representant del nou règim instaurat a Catalunya portava uns elements susceptibles d’acord molt clars. Hi havia, en primer lloc, la qüestió de noms -i concretament l’apel·lació República Catalana- apel·lació que ha estat substituïda amb la paraula Generalitat. Però, alhora, el senyor Carrasco portava altres demandes concretes, relacionades amb la situació de la bandera catalana a Catalunya, la cooficialitat de la nostra llengua i el nomenament d’una comissió que determinés les atribucions del govern català i del govern central. [...] La presència del senyor Lluís Nicolau d’Olwer al Ministeri de l’Economia ha estat comentada molt favorablement. El sots-secretari don Josep Barbey és prou conegut a Barcelona perquè hagi d’ésser presentat. Els nomenaments dels senyors Raventós i Cuito, per a dues direccions generals, han d’ésser considerats especialment afortunats. Aquestes il·lustres personalitats han estat nomenades al ministeri considerat el més ben organitzat i el més modern de Madrid. [...] Els catalans d’Economia tractaran d’interessar l’opinió en els seus treballs, col·locant sempre en un terreny de vida i d’interès la visió administrativa de les coses i dels problemes. Es consideraran, a més a més, com a representants, en tot moment, de l’interès col·lectiu. [...]