Bora-Bora

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLa Spark es balanceja suaument al moll de Uturoa. Els seus pals es destaquen damunt un cel radiant. L’aigua de la rada, d’un blau verd, sense onades, convida al viatge. Al lluny, molt lluny, dibuixant-se amb prou feines dintre la boira rosada del matí, els dos aguts cimals de Bora-Bora, com dos altíssims campanars. Darrera els esculls coral·lins, el Pacífic gronxadís diu “vine”. El meu anhel, li responc “vinc”. Mena la vella goleta un vell capità pomotú, fill d’un oficial anglès i d’una dona indígena. El brau marí ha heretat de la mare la color de terra cuita de la pell, l’amor al peix cru, i aquesta austera melangia de les illes baixes. Del pare ha heretat la noblesa de gest i la freda cortesia de les races del Nord. [...] Se senten crits guturals, grinyols de corriola i una gran vela s’enlaira majestuosa, s’infla i palpita com una ala d’ocell marí. Anem! Partim damunt la blava immensitat del Pacífic, vers l’illa alterosa, llegendària, fantàstica, on va néixer l’esposa de Lori. Lentament la nau s’allunya de Raiatea. Diem un adéu silenciós a l’illa orgullosa i rebel, la sola que va gosar lluitar per la seva llibertat, bressol de braus marins que perderen llurs vides per haver gosat plantar cara a la França. [...] Al final de l’ expedició trobem una taula parada al mig del pont, i dos oficials drets i majestuosos, disposats a fer-nos els honors. Tots dos són mestissos com el capità i també com ell, fills d’un amor d’atzar i de passatge. [...] Corren els mars damunt una vella goleta, musculats, espitregats, [...] Jo admiro llurs cabells rinxolats, llurs dents blanques, la força de llurs braços, el color de llur pell i trobo aquests braus mariners més dignes de l’amor capriciós de certes dones modernes, que els estúpids negres de jazz histèrics del ritme, embriacs de sensualitat i de bestialitat. [...] Els oficials i jo no podem arribar a entendre’ns en cap llenguatge, [...] Quan el plat o el vas d’un de nosaltres llisca vers el cantó d’un altre [...] esclatem en una gran rialla. (La rialla, com el franc or i l’esperanto, és un llenguatge universal.) [...]