Arriba el moment de Wael Jallouz, l'heroi inesperat que va escombrar el Vardar

BarcelonaComença el partit. Segon ritual de picada de mans i abraçades entre els sets titulars del Barça Lassa d'handbol i el Vardar, també sobre el parquet. En joc el lideratge del grup B de la Lliga de Campions. Possessió per als locals. Raúl Entrerríos rep la pilota en mans de Kiril Lazarov –encara caminant, sense ritme–, obre el camp i la passa a Wael Jalloz. El lateral, titular en el lloc de Filip Jícha, accelera, agafa la posició de central i salta des de més enllà dels onze metres. El seu cos s'orienta cap al pal llarg de la porteria que defensa l'exbarceloní Arpad Sterbik.

El porter està atent, fa una minúscula passa cap a l'esquerra, preparant el moviment, però no és capaç d'anticipar-se al llançament del tunisià, que en el darrer moment canvia la direcció del braç i envia la pilota a l'escaire dret després d'un bot. La posada en escena del normalment tímid jugador en el partit més determinant des que va començar la temporada el Barça va ser reveladora, una nítida fotografia del que seria la seva actuació.

Trenta segons va ser el que va trigar Wally a tornar a foradar la xarxa rival, en la segona onada d'un contraatac local. El 5:1 macedoni era massa permissiu amb un lateral que basa gran part del seu joc en canonades llunyanes. Tercer atac estàtic blaugrana i tercer gol del dretà, altre cop excessivament sol. L'ex del Kiel es va dedicar a penalitzar la falta de contundència defensiva rival, una tasca que va complir gairebé sense errades. Senzill, sense complicacions.

Caràcter, gol i ambició

L'internacional amb l'equip absolut de Tunísia va transformar 12 dels 15 llançaments que va intentar, i va signar un brutal 8/9 al descans (la meitat dels gols del seu equip). Amb Lazarov i Marko Kopljar sense encert i amb la lesió de Filip Jícha, el primera línia va portar el pes del seu conjunt durant gran part del matx, assumint el rol de far ofensiu de tot un Barça Lassa. Al minut 15, Raúl González va variar lleument el seu sistema defensiu, situant Dibirov –l'home més avançat– a sobre del golejador barceloní, un recurs que parla molt bé del seu rendiment.

Tot i ser segurament l'home més destacat de tota la jornada continental, Xavi Pascual, l'equip i el club no van descobrir dissabte res de nou. Al Palau tots són conscients del talent i del potencial de Wally, que simplement va ser disciplinat i va tenir el caràcter suficient per atrevir-se a fer el que tocava fer. El primera línia no és millor per haver anotat 12 gols, un fet relativament circumstancial, sinó per haver mostrat una maduresa i una autoconfiança determinants.

Va ser i és el seu moment, ho ha de ser. Les baixes de Dani Sarmiento i l'esmentat Jícha, que haurà de passar pel quiròfan i podria recaure de la lesió al pubis que el va apartar l'any passat de l'handbol durant tres mesos, converteixen Jallouz en titular indiscutible en el moment en què el tunisià i el Barça comencen a recollir els fruits de la seva primera temporada al Palau. L'adaptació no va ser senzilla per a un jugador jove (24 anys) que havia d'acoblar-se a una nova rutina d'equip i a un estil de joc notablement diferent que el del Kiel alemany.

Adaptació, creixement i realitat

La competència i la dificultat de guanyar-se minuts en la que va ser la millor plantilla d'Europa i del món no van agilitzar el procés, natural, gradual i necessari. El tunisià va afrontar la campanya amb més pes després de l'adéu de Nikola Karabatic aquest estiu. La sobtada marxa de Siarhei Rutenka a Qatar fa unes setmanes va accentuar la situació.

I el primera línia està responent. Jallouz és el quart màxim golejador de l'equip a la Lliga Asobal Bauhaus (29 gols en 10 partits) i el cinquè a la Champions (22 gols), amb dues grans actuacions –IFK Kristianstad (6 gols) i Vardar (12)–, quatre xocs amb només una diana i un sense anotar (derrota a la pista del Rhein-Neckar Löwen).

La seva evolució i creixement són una realitat. La temporada passada, el lateral només va transformar 12 llançaments en un total de 16 xocs, i va ser el dotzè millor realitzador de la plantilla. Del seu rendiment, precisament, en depèn la seva continuïtat a Barcelona. El futur del lateral esquerre és una incògnita, ja que és un dels jugadors blaugranes que acaba contracte a final de temporada. El Barça vol lluir la seva perla africana, cridada a tancar files.