L’Estat promet que els Mossos entraran a l’Europol al setembre

MadridEls Mossos tindran accés a la informació de l’Europol a partir del setembre. Així ho va avançar ahir el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en una entrevista RAC1, i va ser confirmat després pel ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en la reunió del Pacte Antiterrorista celebrada ahir a Madrid.

Aquesta és una reclamació històrica de la Generalitat des que el 2008 el cos dels Mossos d’Esquadra va substituir del tot la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en les funcions de seguretat ciutadana i ordre públic. La Generalitat exigeix tenir accés no només als fòrums europeus d’intercanvi d’informació (Europol) sinó també al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i poder efectuar persecucions en calent fora de les fronteres catalanes. No ser-hi implica que si el cos de seguretat català vol tenir accés a informació d’organitzacions criminals o terroristes necessita la Policia Nacional. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va referir-s’hi ahir en ser preguntat sobre els vincles de l’imam de Ripoll amb un dels terroristes de l’11-M: “Aquest cos policial no en tenim cap coneixement [...]. Si algú diu que té aquesta informació ha d’explicar què va fer -ne”.

El compromís d’incloure els Mossos en aquestes xarxes d’informació era explícit des del 2015, però havia quedat encallat. Aquest juliol l’executiu central va convocar després de nou anys la Junta de Seguretat a Catalunya i va tornar a fer la promesa, tot just després de concedir-l’hi també a la policia basca. De moment, però, el conveni no s’ha signat. Zoido va assegurar que la firma seria sobre el paper en les pròximes setmanes. Així ho va prometre als representants del PDECat, d’ERC i d’En Comú Podem, que van assistir a la trobada com a observadors. El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, va insistir que “és imprescindible que els acords de la Junta de Seguretat s’executin de manera imminent”. El mateix deia el seu homòleg a ERC, Joan Tardà: “Cal que els compromisos del govern espanyol de situar els Mossos a l’Europol es concretin”. Xavier Domènech, portaveu d’En Comú Podem, també hi va insistir.

Els retrets per la manca d’accés a l’Europol, reiterats fins a la Junta de Seguretat, no s’han posat a la taula durant els dies posteriors a l’atemptat. Les dues administracions han mostrat una unitat d’actuació que ahir van coincidir a elogiar tant el ministre Zoido com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El ministre de l’Interior va reiterar que la coordinació “tant política com tècnica ha sigut fluïda i constant” i destacava la capacitat “d’aparcar les diferències” de totes les forces. Això sí, per a Zoido, la manera de simbolitzar “la unitat inequívoca de tot Espanya contra el terrorisme” és que tots els partits s’adhereixin al Pacte Antiterrorista. “Espanya és un gran país i ho serà encara més si tots estem units com una sola persona”, va sentenciar. Ni ERC, ni el PDECat, ni Podem van subscriure’l el 2015 per les modificacions legislatives i penals que implicava. Cap dels tres partits van canviar el seu parer: “Ara no toca parlar de les diferències, el més urgent és la unitat d’acció i el respecte a les víctimes”, deia Tardà.

També ahir, el vicepresident, Oriol Junqueras, va sol·licitar per carta a la número dos de la Moncloa, Soraya Sáenz de Santamaría, que convoqui la Comissió Mixta Estat-Generalitat per abordar el pagament dels 688 milions d’euros que, segons l’executiu català, l’Estat deu a la Generalitat pel finançament dels Mossos d’Esquadra.

Què és i què implica el Pacte Antiterrorista?

Un pacte entre PP i PSOE

L’any 2015, després de l’atemptat a la redacció de la revista Charlie Hebdo a París, el PSOE va cedir i va signar amb el Partit Popular un pacte d’estat antiterrorista que després van subscriure Ciutadans, UPyD, Unió i el Partit Aragonès. Ni Convergència ni Podem ni ERC van secundar l’acord.

Modificació del Codi Penal

Què implica el Pacte Antiterrorista? L’acord conté vuit punts, entre els quals hi ha la modificació del Codi Penal perquè els delictes de terrorisme amb resultat de mort fossin penats amb presó permanent revisable. També s’elevava la pena màxima per enaltiment del terrorisme de dos a tres anys i s’introduïa la consideració de terrorista no només a les bandes organitzades sinó també als anomenats llops solitaris.

Els arguments dels contraris

Els partits que no van subscriure l’acord van argumentar, com van recordar ahir Joan Tardà (ERC) i Rafa Mayoral (Podem), que signar el pacte suposa renunciar a drets civils perquè anava lligat a l’enduriment del Codi Penal. La seva aprovació anava de bracet amb la reforma que va impulsar el PP i que implicava presó per a la resistència pacífica o el retorn a la cadena perpètua amb l’anomenada presó permanent revisable.

Les novetats

El Pacte Antiterrorista no implica un seguiment continu de les actuacions dutes a terme ni reunions programades. Per això, ahir formacions com Ciutadans van insistir en la necessitat d’establir un informe d’avaluació de la lluita antiterrorista i reunions periòdiques per fer el pacte més operatiu a la pràctica i menys simbòlic.