Zoido justifica l'actuació policial per l'"hostilitat" dels votants i xifra en 87 milions el cost del desplegament

MadridEl ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha defensat aquest dijous l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. Zoido ha comparegut al Senat per donar explicacions sobre l'operatiu policial desplegat a Catalunya des de principis de setembre fins a finals d'any, l'anomenada operació Copèrnic, que ha anunciat que ha costat 87 milions d'euros. El ministre ha assegurat que de manera estable l'operatiu extra va comptar amb 4.500 efectius i que en dates especials, com el 30 de setembre i l'1 d'octubre, va arribar als 6.000. L'1-O, sumant els agents ja residents a Catalunya, es va assolir la xifra de 10.000 efectius. En la seva intervenció, Zoido ha posat el focus en la jornada del referèndum i ha fet un relat idèntic al que està fent servir la justícia per mantenir els dirigents independentistes a la presó.

Segons ha explicat, "els votants, mitjançant la resistència pacífica o amb l'ús directe de la força, van intentar dificultar i obstaculitzar l'actuació de les forces de seguretat. Davant d'això, els agents van haver d'apartar una per una les persones que actuaven com a barricada", ha subratllat. "Això no va ser fruit d'una reacció espontània: eren actuacions premeditades i amb un repartiment de rols, perquè així ho van comprovar els policies", ha continuat Zoido, per bé que ha puntualitzat que "hi havia molts ciutadans pacífics que anaven de bona fe a votar". Entre ells, però, "es van infiltrar radicals que estaven perfectament organitzats", i ha fet referència explícita als Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). En conclusió, es va produir una estratègia de "resistència passiva organitzada". En un col·legi, segons ha explicat, es va produir un episodi de violència directa cap als agents després que s'enduguessin el material electoral. En alguns casos, "es va utilitzar la força mínima imprescindible" per abandonar els espais. A més, ha explicat que moltes operacions es van avortar "davant la constatació que l'actitud hostil hauria requerit un ús excessiu de la força". Tot i la violència emprada, Zoido ha assegurat que "l'objectiu de la policia no eren els votants". Al final de la compareixença, Zoido ha detallat que en 11 col·legis electorals "va haver-hi problemes" i que en 54 "simplement es va fer ús de la força per apartar la gent".

Zoido ha carregat contra l'actuació dels Mossos d'Esquadra i ha posat en dubte la quantitat de centres de votació que va precintar el cos durant la jornada de votació. "Diuen que 297 centres no van obrir el dia 1 d'octubre tot i que, insisteixo, no hi havia una minuciosa descripció de quins eren els col·legis", ha apuntat el ministre, que ha subratllat que els Mossos van actuar en les localitats petites on "només hi havia un o dos col·legis". A més, també ha criticat que el Govern donés resultats amb més votants que persones censades en determinats municipis: "A Polinyà hi havia 5.910 censats i van votar 10.215 persones. Això s'explica pel cens universal, però sembla que a alguns els va anar molt bé anar a Polinyà".

Una "rebel·lia secessionista" que ha provocat "tumults"

En l'inici de la seva intervenció, Zoido ha fet un relat dels fets ocorreguts a Catalunya des del 9 de novembre del 2015, en què el Parlament va aprovar una resolució d'inici d'un "procés polític de creació de l'estat català independent en forma de república i l'obertura d'un procés constituent". Després s'ha centrat en els últims mesos i ha enumerat una a una les instruccions de la Fiscalia Superior de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè tant Mossos d'Esquadra com Guàrdia Civil i Policia Nacional actuessin contra els preparatius del referèndum. "El dispositiu extraordinari de Guàrdia Civil i Policia Nacional respon a la necessitat de complir les instruccions de la fiscalia, el TSJC i el TC. No es tracta de cap capritx", ha remarcat Zoido. Arran dels plens del 6 i 7 de setembre, en què es van aprovar les lleis de desconnexió i es va convocar el referèndum de l'1 d'octubre, ha opinat que la "rebel·lia secessionista" va provocar "radicalitat i tumults" en la societat catalana.

Ha recordat que el 25 de setembre es va ordenar als Mossos que l'1 d'octubre havien de precintar els col·legis i requisar les urnes. Tot seguit, ha apuntat, el 27 de setembre se'n va dictar una altra en què s'instava els cossos i forces de seguretat de l'Estat perquè planifiquessin "l'ús de les seves reserves en cas que se'ls necessités" i que, a més, "en funció del desenvolupament dels fets, preveiessin l'ús de l'acció directa". Segons ha explicat, el 29 de setembre el secretari d'estat de seguretat "va acordar que l'actuació dels cossos de seguretat es farien en cas d'ineficàcia dels Mossos" durant l'1-O.

Zoido també s'ha referit als fets del 20 de setembre, en què en el marc de l'operació Anubis es van detenir catorze persones -entre les quals alts càrrecs del Govern-. Ha recordat la concentració davant la conselleria d'Economia i ha assenyalat que "tothom va rebre l'assetjament de les persones concentrades". "Fins al punt que la comitiva judicial i els agents de la Guàrdia Civil van haver de refugiar-se a l'interior de l'establiment", ha apuntat. "Després d'aquest relat dels fets, algú pot pensar que va ser una concentració pacífica?", s'ha preguntat Zoido.

Durant aquests mesos, els agents policials s'han allotjat en instal·lacions militars, hotels i vaixells atracats als ports de Barcelona i Tarragona. Zoido ha parlat dels "episodis d'odi" i d'"assetjament" que es van produir, al seu parer, en alguns hotels on estaven instal·lat els efectius policials. El ministre ha recordat que aquests fets s'estan investigant.

Esmena de l'oposició a l'actuació policial

El discurs de Zoido ha rebut una esmena total per part del senador de Bildu Jon Iñarritu, un dels sol·licitants de la compareixença del ministre, juntament amb el PSOE. Iñarritu ha qüestionat l'ús de bales de goma -prohibides a Catalunya- durant l'1-O, ha recriminat que s'actués amb violència en alguns col·legis amb milers de votants i en altres no i s'ha preguntat si s'ha obert algun expedient per delictes d'odi pel fet que alguns policies marxessin cap a Catalunya al crit d''a por ellos'. A més, ha demanat al ministre el nombre d'agents ferits durant la jornada de votació i ha preguntat si és cert que no hi havia prou efectius com per actuar en les concentracions neonazis del 9 d'octubre a València i de Saragossa el dia que es reunien diferents dirigents polítics.

"Sap què és la pluja daurada?"

En una de les rèpliques al ministre, el senador també li ha demanat explicacions sobre la reacció que van tenir agents de policia allotjats a Calella quan van veure que hi havia ciutadans protestant per la seva actuació l'1-O. Segons ha explicat, van arribar a orinar sobre –o molt a prop– dels manifestants. "Sap el que és la pluja daurada?", ha preguntat Iñárritu a Zoido, en una intervenció que després ha tuitejat EH Bildu.

Al seu torn, el senador del PDECat Josep Lluís Cleries ha recriminat la "violència gratuïta" dels cossos de seguretat de l'Estat. "Com una democràcia europea pot desplegar tanta violència per requisar unes urnes que no van trobar?", li ha adreçat el representant català. Al llarg del seu discurs, Cleries ha recordat que la jutge Armas va comunicar que les actuacions durant l'1-O s'havien de dur a terme "sense alterar la normal convivència ciutadana", fet que, al seu parer, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van incomplir. "S'ha interessat per l'estat de salut de Roger Español, que va perdre un ull per l'ús de bales de goma, prohibides a Catalunya?", s'ha preguntat Cleries. El senador del PDECat, en la línia del que han subratllat les defenses dels líders independentistes empresonats, ha qüestionat a Zoido el motiu pel qual els Mossos es van quedar sols en la reunió de coordinació del dispositiu de seguretat de l'1 d'octubre al matí. Finalment, Cleries també ha sol·licitat a Zoido que respongués si hi havia ordres de provocar violència a Catalunya per justificar una intervenció militar posterior, fet que el ministre ha negat en el torn de rèplica.

Des de les files d'ERC, el senador Xavier Castellana ha iniciat el seu discurs llegint el testament de Franco, en el qual demana que no es trenqui la unitat d'Espanya. "Us he llegit el manifest fundacional del Regne d'Espanya", ha afirmat el senador republicà, que ha criticat que el poder judicial actuï abans per preservar la unitat territorial que no pas per preservar la democràcia. "Milers de persones custodiaven la democràcia. La mobilització popular va fer possible complir el mandat del 27-S. Com que no es poden venjar de totes elles, mantenen empresonades quatre persones honestes. En diuen justícia, però és venjança", ha remarcat Castellana.

El representant d'En Comú Podem Joan Comorera ha retret a Zoido que hagi fet "zero autocrítica" després que el dia 1 d'octubre la premsa internacional omplís les seves portades de missatges com "la vergonya d'Europa", "el dia de la vergonya" o "violència". "S'han obert investigacions sobre les agressions amb porres extensibles de guàrdies civils de paisà a la gent que es manifestava a les portes dels hotels de Calella?", ha preguntat Comorera, que en relació a l'1-O ha criticat que era de "principiants" anar a desallotjar els col·legis quan ja estaven ocupats.

"No es va alterar la normal convivència ciutadana"

En el torn de resposta, Zoido ha obviat algunes preguntes però ha negat amb contundència que durant l'1 d'octubre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional alteressin la normal convivència ciutadana. "Les actuacions policials van afectar les persones convocades irresponsablement pel Govern perquè estiguessin presents a les portes dels col·legis", ha insistit el ministre, que s'ha ajudat de la interlocutòria de Pablo Llarena per mantenir Oriol Junqueras a la presó per legitimar la violència que van exercir els cossos de seguretat. Sobre l'ús de pilotes de goma, Zoido ha subratllat que "es va fer en un únic col·legi i es va fer perquè l'agent no fos arrasat pel tumult que li venia a sobre, contra una persona que tira una tanca a una furgoneta policial". Sobre el nombre de ferits, ha relativitzat els 1.066 ferits i ha apuntat que "només cinc van ser de caràcter greu". Zoido també ha negat les acusacions "d'improvisació" per part d'algunes forces i "d'ineptitud" per no haver impedit la celebració del referèndum. "No hi va haver un cens formal ni alta participació", s'ha justificat.

A més, el ministre ha insistit que no hi va haver instruccions perquè s'exercís la violència. "Ningú va ordenar l'ús de la violència. Ningú és ningú. Se'ls va ordenar que actuessin amb la proporció necessària per complir les resolucions judicials", ha remarcat Zoido, que també ha negat que algú ordenés que deixessin de treballar a la tarda -en què ja no es van produir càrregues als col·legis-. "A la tarda es van cobrir determinats serveis per garantir la seguretat, atès que de Mossos n'hi havia 7.850", ha continuat el ministre, que ha comparat la xifra d'agents de Mossos amb la del 21-D -11.565-. "Diligents, quant al nombre, no ho van ser", ha subratllat.