Sánchez i Zelenski acorden una ajuda de 1.000 milions en material militar
El president d'Ucraïna visita Espanya per segona vegada des de l'esclat de la guerra
This browser does not support the video element.
MadridL'aposta espanyola i europea per incrementar la despesa militar arran de la guerra a Ucraïna s'ha escenificat aquest dilluns a Madrid amb l'acord que han firmat Pedro Sánchez i Volodímir Zelenski, pel qual Espanya donarà a fons perdut ajudes militars per un valor rècord de 1.000 milions d'euros aquest 2024. "L'agressió russa continua i és més necessari que mai redoblar el nostre suport", ha defensat el president del govern espanyol. La determinació per sostenir les capacitats de l'exèrcit ucraïnès dos anys després de l'inici de la invasió de Rússia contrasta, això sí, amb el secretisme amb què s'ha portat l'operació: el consell de ministres va aprovar la partida el 16 d'abril per la porta del darrere, sense informar veritablement a què es destinarien els diners. El PP està a favor d'augmentar el suport militar, tot i que demana transparència, com Sumar, que s'hi oposa i reclama que es demani autorització al Congrés.
Vestit amb la seva indumentària habitual, samarreta verda i bandera del seu país a la màniga, Zelenski ha aterrat a Madrid passats uns minuts del migdia i ha estat rebut a la pista de l'aeroport de Barajas per Felip VI, mostra de la rellevància institucional de la visita. S'hi han interpretat els himnes i Zelenski s'ha desplaçat a la Moncloa, on ha firmat aquest acord bilateral de seguretat com el que Ucraïna ja té amb nou altres països de l'OTAN. Es tracta d'un memoràndum d'entesa amb una vigència de 10 anys pel qual Espanya es compromet a ajudar el país atacat en diversos àmbits relacionats amb la seguretat, l'ajuda humanitària i la reconstrucció. El text s'anirà revisant cada any per aprovar noves dotacions econòmiques.
Més enllà d'aquests 1.000 milions, que s'afegiran als 300 que el govern espanyol ja ha destinat a l'enviament de material militar, Espanya també participa dels 5.000 milions del Fons d'Assistència a Ucraïna que la Unió Europea va aprovar al març. L'acord subscrit no detalla, però, quin armament específic s'enviarà i si majoritàriament s'ha de fabricar o no, tot i que Sánchez sí que ha avançat que s'entregaran més carros de combat Leopard, nombrosa munició i míssils antiaeris Patriot. Precisament, Zelenski ha subratllat la necessitat d'augmentar l'adquisició d'artilleria antiaèria per aturar l'ús de "3.000 bombes en un mes" de l'exèrcit rus. Part d'aquests fons també es dedicaran a formació de soldats –fins ara ja se n'han instruït més de 4.000– i ajuda en intel·ligència, entre altres coses. A més, a l'acord s'explica que la Moncloa ha compromès ja 400 milions d'euros en préstecs i ajudes per a la "resiliència social i econòmica d'Ucraïna i la reconstrucció del país", i que ha dedicat 46 milions d'euros a ajuda humanitària.
Crítiques de l'oposició
A la tarda Zelenski s'ha traslladat al Congrés per reunir-se amb la seva presidenta, Francina Armengol; el president del Senat, Pedro Rollán, i els portaveus dels grups parlamentaris. Esquerra, BNG, EH Bildu i Podem s'han absentat de la trobada; els dos primers per motius d'agenda i els altres per discrepàncies amb la visita. "Augmentar la despesa militar a l'esquena del Congrés només beneficia les grans potències i els interessos de la indústria armamentística", ha piulat el diputat abertzale Oskar Matute. Per la seva banda, el soci de coalició al govern de l'Estat, Sumar, sí que ha fet acte de presència, però el seu portaveu, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha denunciat l'"opacitat" que hi ha al voltant de l'acord bilateral que han firmat Espanya i Ucraïna i també ha demanat que se sotmeti a la cambra baixa l'enviament d'armament a una zona de conflicte fora de l'Estat. Davant les crítiques, Sánchez ha defensat que no es tracta d'un tractat internacional, sinó d'un memoràndum d'entesa, i que no cal el vistiplau del Congrés.
La d'aquest dilluns ha sigut la segona vegada que Zelenski trepitjava territori espanyol des de l'esclat de la guerra, després que l'octubre passat fos a Granada amb motiu de la cimera de la comunitat política europea. Aquesta segona visita estava inicialment prevista per a fa un parell de setmanes, però es va ajornar davant l'ofensiva russa al nord-est del país, a la zona de Khàrkiv. Però era la primera de caràcter oficial i, per això, Felip VI ha ofert un dinar al Palacio Real en el qual també ha verbalitzat el suport d'Espanya a Ucraïna "durant el temps que sigui necessari".
En clau espanyola, Sánchez ha comparegut per primera vegada davant els periodistes des dels cinc dies de reflexió en què es va plantejar dimitir. Aquell dilluns 29 d'abril, ja fa gairebé un mes, va anunciar que es quedava en una declaració institucional sense preguntes a la Moncloa i, posteriorment, ha concedit entrevistes a TVE, la Cadena SER, El País i La Sexta, tots ells mitjans que no es compten entre els més crítics amb el president espanyol. Tanmateix, la Moncloa ja havia avisat que en la roda de premsa d'aquest dilluns no respondria preguntes sobre política domèstica.