De Zayas, expert independent de la ONU, defensa el dret a l'autodeterminació de Catalunya a les Nacions Unides

GinebraCatalunya té dret a l'autodeterminació? Aquest dret està reconegut internacionalment? Aquestes són algunes de les preguntes que s'han fet en el marc d'una conferència en una sala de la seu de les Nacions Unides on ha participat, entre altres especialistes catalans i internacionals, l'expert independent de l'ONU Alfred de Zayas. Després del referèndum de l'1 d'octubre ha assegurat que Europa no hauria de romandre "en silenci" i que un cop vista la violència policial hi hauria d'haver "conseqüències" al Parlament Europeu. Ha defensat que la violència policial va violar tractats de la UE sobre la pau, en concret el Tractat de Lisboa, que diu que la Unió té el deure de "promoure la pau, els seus valors i el benestar dels ciutadans".

La qüestió, ha dit, no és si es fa un referèndum a tot Espanya o no sobre la independència de Catalunya, sinó que són "els milions de catalans" els que ho han de decidir. Així, ha defensat l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, tot i que ha admès que no hi ha una manera d'implementar-lo perquè no és un dret reclamable davant els tribunals. "S'han de crear les condicions" perquè sigui possible, ha assegurat.

A més, ha argumentat que la protecció de la "integritat territorial" que acostuma a esgrimir el govern espanyol per negar el referèndum és un principi reconegut internacionalment en la relació externa dels estats i no per al manteniment de la unitat interna.

Ha explicat que en el seu informe sobre l'aplicació del dret a l'autodeterminació especifica com s'hauria de poder interpretar en el marc actual de l'ordre internacional perquè fos democràtic i igualitari.

A la conferència hi han assistit la consellera Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica i la qual la fiscalia també havia amenaçat amb una ordre de detenció; el vicepresident del Parlament i diputat de JxCat Josep Costa; l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, i el diputat d'ERC Ferran Civit. També la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, que participarà en una conferència a la tarda per denunciar la situació dels presos polítics.

El professor de dret de la Universitat de Ginebra Nicolas Levrat s'ha referit al dret a l'autodeterminació reconegut en la declaració dels drets civils i polítics de les Nacions Unides. Ha explicat que està reconegut com un dret individual i que no es tracta d'un principi atorgat a les col·lectivitats. "No hi ha cap precepte en el dret internacional que privi els catalans d'exercir el dret a l'autodeterminació però no és un dret positiu que es pugui anar a reclamar davant dels tribunals per exercir-lo ni tampoc per implementar-lo", ha resumit Levrat.

Jaume López, professor de ciència política de la UPF, ha fet una explicació sobre com ha evolucionat el suport a la independència des de la sentència de l'Estatut i la resposta que hi han donat les institucions espanyoles i, sobretot, el Tribunal Constitucional. Ha recordat que el 2014, molt abans del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, el Govern va organitzar una consulta després d'haver-se presentat a les eleccions amb un programa sobre el dret a decidir. I ha dit que, primerament, es volia fer un referèndum però que les autoritats catalanes van transformar la votació en un procés participatiu a través de voluntaris, una consulta que també va ser declarada il·legal pel Tribunal Constitucional.

López ha defensat que en una reforma constitucional es podria encabir un referèndum. "No és una qüestió legal, és una qüestió de voluntat política i de reconeixement dels catalans", ha assegurat. "La unitat d'Espanya no és una qüestió sagrada", ha afegit, i s'ha preguntat què ha de fer una comunitat política al segle XXI i en el marc de la Unió Europea per ser independent. És per això que ha reclamat diàleg entre la Generalitat i les institucions espanyoles i, fins i tot, si fos necessari, la intervenció de la Unió Europea.

Solé: "La UE no està a l'alçada"

Abans de començar l'acte, l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, que ha moderat la conferència, ha criticat la Unió Europea per no "estar a l'alçada" del moment actual.

Solé ha explicat que l'objectiu dels actes en el marc de les Nacions Unides és denunciar la "involució" democràtica de l'estat espanyol i ha confiat que, tard o d'hora, a través de la denúncia internacional hi haurà un canvi d'actitud, almenys en les institucions europees.