Zapatero veu "inviable" la consulta i defensa la reforma de la Constitució per reconèixer "els fets diferencials" de l'Estat
En un article a 'El Mundo', l'expresident socialista creu que la consulta "no és viable, ni políticament ni jurídicament", "tal com està plantejada". "No serveix de res mirar al passat, excepte per aprendre de l'experiència", assegura
BarcelonaL'expresident espanyol Jose Luis Rodríguez Zapatero defensa un gran acord entre els partits a partir de la proposta del PSOE de reformar la Constitució per desactivar el procés sobiranista català. En un article a 'El Mundo', Rodríguez Zapatero deixa clar que la consulta que reclama el Govern i el Parlament català no encaixa en el marc constitucional.
Alguns extractes de l'article
"Tal com apareix formulada [la consulta], no és viable, ni política ni jurídicament. No ho és tenint en compte la Constitució del 1978 ni els tractats europeus. Però això no suposa ignorar o menysvalorar les profundes aspiracions polítiques que tenen una bona part dels ciutadans de Catalunya".
"El diàleg i la recerca d'acords polítics, resulten, doncs, obligats. En democràcia, no hi ha camins unilaterals. En democràcia, ningú no pot pretendre la imposició d'un programa màxim, ni ideològic, ni identitari, ni de qualsevol altre tipus. Cal un pacte, un nou pacte. I la veritat és que fins ara només hi ha una proposta per abordar-lo, la que ha formulat el PSOE".
"No serveix de res mirar al passat, excepte per aprendre de l'experiència. I per prendre consciència que la necessitat de completar i posar al dia el nostre model territorial, en seu constitucional, no es planteja de nou per casualitat".
"Els temes a abordar en una possible reforma de la Constitució estan ben identificats: el reconeixement just dels fets diferencials i de les singularitats polítiques i lingüístiques com a genuïna expressió de la diversitat, la incorporació del mapa autonòmic d'Espanya, la fixació d'una distribució de competències que delimiti millor les responsabilitats respectives de l'Estat i de les comunitats autònomes, l'atribució al Senat d'un nou rol institucional, la decantació del sistema de finançament autonòmic −fins ara, permanentment sotmès a revisió i que necessita estabilitat−, l'establiment de bases més sòlides i institucionalitzades de cooperació i participació, particularment en relació amb les tasques vinculades a la Unió Europea".