Xavier Domènech contra Ayuso: "La llibertat es construeix al carrer"

MadridA l'entrada de la sala on es farà la presentació del seu llibre, Xavier Domènech xerra animadament amb Joan Subirats i li fa una confessió: "L'únic que trobo a faltar de quan era polític és el parlamentarisme. És que m'ho passava molt bé". I veient després la sintonia que exhibeix amb Yolanda Díaz, amb qui era veïna de despatx al Congrés, es veu clarament que es tracta de dues ànimes bessones. I això que Domènech va protagonitzar una de les imatges icòniques del canvi polític del període 2015-2016 amb el petó a la boca amb Pablo Iglesias. A l'acte es veu clarament que els comuns estan amb Díaz, i que ella està molt còmoda en un acte com aquest, on no hi ha ningú de Podem, almenys ningú conegut. Entre el públic que omple l'espai Ecooo hi ha una barreja de joves amb estètica 15-M i homes amb barba amb aires d'intel·lectuals dels anys 70. Tot en ordre. L'esquerra madrilenya compleix tots els estereotips. Exactament igual que la dreta.

La vicepresidenta aprofita el contingut del llibre, Lucha de clases, franquismo y democracia (Akal, 2022), per llançar missatges subliminars en clau interna: "El que compartim és més important que el que ens diferencia. La manifestació de Madrid era això: treballadors i treballadores van sortir al carrer per un motiu, perquè tenen esperança". Les referències, ni que siguin indirectes, a l'actualitat s'acaben aquí. Allò no és un míting sinó un acte amb aires acadèmics, en què se citen autors com E.P. Thomson (La formación de la clase obrera en Inglaterra), però Díaz dispara amb bala contra la patronal, i subratlla els capítols on s'explica la gènesi franquista de les organitzacions empresarials espanyoles. "La patronal anteposa els seus interessos a la democràcia, tenen una concepció autoritària de l'empresa", etziba Díaz abans de treure pit d'una de les seves principals banderes: "Apujar el salari mínim és conflictiu però reforça la democràcia".

Quan arriba el torn de Domènech s'agraeix que vagi per feina. La seva tesi és molt senzilla d'explicar: la democràcia a Espanya la van portar bàsicament els moviments obrers i el franquisme era un règim de classe, i no de l'obrera precisament. "La llibertat es construeix al carrer", reivindica, abans de lamentar l'ús que fa la presidenta madrilenya d'aquest concepte. Al final de la xerrada, Díaz es queda per parlar amb la gent. Està clarament en campanya, però això no es pot dir perquè llavors ja no té gràcia.