Yolanda Díaz treu l’artilleria d’esquerres a Sabadell contra els empresaris que "s’estan forrant"

SabadellSumar iguala l'aposta de Podem i treu l'artilleria més d'esquerres per convèncer els electors que la papereta que arrossega el PSOE a l'esquerra és la seva i no la d'Irene Montero. Yolanda Díaz ha arrencat aquest divendres la jornada de campanya reunint-se amb els treballadors del Banc Sabadell a la seu de CCOO a Barcelona i l'ha acabat ni més ni menys que a la ciutat que va veure néixer el banc català, ara amenaçat per l'opa hostil del BBVA. En un míting a Sabadell al costat d'Estrella Galán i Jaume Asens, números 1 i 2 de la candidatura europea de Sumar, Díaz ha carregat contra la banca que acumula beneficis sense "redistribuir-los" i els empresaris que "s'estan forrant" mentre els treballadors, diu, no arriben a final de mes i viuen ofegats per les hores extra. A l'acte, a peu de carrer i amb unes 500 persones, hi ha assistit la plana major dels comuns –però no la seva líder a Barcelona, Ada Colau.

La vicepresidenta ha clamat contra l'Europa "dels baixos salaris" on, malgrat els avenços socials, encara hi ha nou milions de pobres i on les empreses canvien la seu social per sortejar les legislacions laborals més garantistes. "No volem una Europa humiliada com vol el PP. Volem una Europa on la gent treballadora no competeixi entre si", ha afegit. De fet, en aquesta campanya els comuns s'han compromès a treballar per establir un salari mínim europeu, una de les carpetes en les quals Sumar ha tret més pit en l'àmbit estatal (i una de les fites que la també ministra de Treball reivindica en primera persona). La vicepresidenta no s'ha estat de llançar un dard a Podem, que precisament va néixer el 2014 per plantar cara a les polítiques d'austeritat que ara la seva formació també es compromet a combatre davant de PSOE i PP: "A Sumar i els comuns hi ha tota la gent que s'ha donat la mà per seguir donant drets i no seguir mirant-nos a nosaltres mateixos".

A Feijóo: "No hi ha segona volta"

Aquestes eleccions europees són les primeres en què comuns i Podem competeixen per separat a Catalunya des del seu trencament i, en certa manera, evidenciaran si hi ha espai per a dues formacions a l'esquerra del PSOE. Després d'encadenar mals resultats en les eleccions basques, gallegues i catalanes, i anticipant-se als resultats del 9-J, ja fa dies que dirigents dels comuns com el mateix Asens o Gerardo Pisarello plantegen que potser cal començar a refer ponts amb Podem en un context d'ascens de l'extrema dreta.

Fidel al que s'ha convertit en el crit de mobilització de l'esquerra en les últimes cites electorals, Díaz també ha alertat de l'amenaça que representaria una victòria de la dreta i l'extrema dreta en aquestes eleccions i ha cridat a enterrar el somni declarat del PP de guanyar el que els populars han situat com un plebiscit a Pedro Sánchez, sobretot després de l'amnistia. "Senyor Feijóo, no hi ha segona volta. Tornaran a perdre i continuaran a l'oposició", ha dit Díaz, que ha demanat a Catalunya i, sobretot, a les dones, donar una "rebolcada" al PP i Vox a les urnes i repetir el suport que els van donar els catalans a les generals. Aleshores –quan encara es van presentar amb Podem– van situar-se com a segona força per darrere del PSC, amb quasi 500.000 vots.

Asens promet l'oficialitat del català

Després de proclamar els comuns i Sumar com els hereus del 15-M d'on va sorgir Podem, Asens ha aprofitat l'acte per llançar una promesa en clau catalana: "Em comprometo, com he fet amb la llei d'amnistia, a defensar el català a Europa. És una vergonya i una anomalia democràtica que una llengua que parlen 10 milions de persones no estigui reconeguda com a llengua oficial a Europa". Es tracta d'un compromís que ja va assumir el PSOE amb Junts després de les eleccions generals, però que requereix la unanimitat del Consell de la Unió Europea i, per tant, dels governs dels estats membres, una tasca en la qual continua treballant el ministeri d'Afers Exteriors. Galán ha aixecat la veu contra el "genocidi" a Palestina i s'ha compromès a defensar els drets humans al cor d'Europa batallant per derogar el pacte migratori.

La candidata també ha assegurat que Sumar és una "ganga que val per dos": és un vot de suport a les polítiques més progressistes i al govern espanyol i contra els "insults" del PP i Vox. I és que, en aquest sentit, el partit també ha aprofitat el míting per reivindicar el seu paper en dos dels "èxits" de la setmana: la llei d'amnistia i el reconeixement de l'estat palestí. "No hem parat fins que ho hem aconseguit. Podem dir que és gràcies al fet que Sumar i els comuns estiguem al govern", ha dit el ministre Ernest Urtasun.