Yolanda Díaz i el repte de Sumar

MadridQuan hagi passat per Andalusia i les Canàries, Yolanda Díaz ja haurà culminat el procés d'escolta que va començar el juliol de l'any passat per llançar Sumar, el seu projecte polític. Posarà punt final a un camí que ha estat relativament plàcid: Díaz s'ha permès banys de masses en bona part dels actes, que s'han convertit en mítings i que ha combinat amb reunions més reduïdes i sectorials. Ara li arribarà l'hora de la concreció. Haurà de presentar formalment el contingut polític del projecte, la seva candidatura i sobretot abordar la negociació amb els partits de cara a les eleccions generals, segurament el pas més difícil. El conflicte amb Podem ha anat ressonant al llarg d'aquests mesos, però és ara quan la vicepresidenta segona i ministra de Treball haurà d'afrontar-lo de cara.

Dilluns Yolanda Díaz demanava als col·lectius socials i partits de l'espai que "estiguessin a l'altura" i, a la vegada, els agraïa la "paciència" per haver respectat els seus tempos. Ja fa uns dies que Sumar s'ha posat en contacte amb les formacions polítiques per abordar aquesta nova etapa. També amb Podem. Fins ara Díaz havia intentat esquivar públicament la tensió amb els liles traslladant el missatge que Sumar "no va de partits" i que les divergències han de quedar en un segon pla davant l'objectiu de revalidar el govern de coalició. Però la realitat és la que és i la negociació amb tota la constel·lació de formacions a l'esquerra del PSOE és inevitable. ¿Serà més plàcida amb alguns partits com Esquerra Unida o els comuns? Segurament sí, perquè la complicitat és més gran. ¿Serà més complicat fer encaixar Podem i Més País? Probablement, perquè els recels continuen vius.

La primera prova de foc serà l'acte que Díaz farà a Madrid a finals de mes o principis d'abril per presentar la seva candidatura, on ja convidarà els principals representants de totes les formacions que pretén aglutinar, una quinzena.

El conflicte amb Podem i l'encaix amb Errejón

Yolanda Díaz té a les seves mans recosir un espai disgregat i, en alguns casos, encara amb ferides obertes del passat. Pablo Iglesias va abandonar la política el maig del 2021, però la seva ascendència a la formació és encara evident, igual com l'enfrontament obert amb qui va triar de successora. El partit lila assegura sentir-se menystingut i vol fer valdre el seu capital polític. Per això no vol diluir-se dins de Sumar, sinó firmar-hi un pacte de coalició, com han anat repetint les ministres Ione Belarra i Irene Montero, un acord que voldrien que fos abans de les eleccions del maig, i fins i tot abans de l'acte a Madrid.

De fet, la resposta dels liles a l'anunci de Díaz de dilluns va ser injectar més pressió. "Estem esperant que Sumar ens respongui per saber si Yolanda Díaz és la candidata de tots i totes, també de Podem", va dir el coportaveu de Podem, Javier Sánchez Serna. Sense pacte, deixava en l'aire la presència del partit en l'acte i també obria la porta a no compartir candidatura. A la sala de màquines de Sumar no veuen cap altra sortida que l'acord; això sí, quan arribi el moment. Díaz diu que no vol interferir en els comicis del maig –tot i que farà campanya en alguns llocs com Catalunya– i, per tant, no es planteja fer públic cap pacte fins després d'aquestes eleccions.

A l'altra banda del tauler hi ha Més País i Més Madrid, partits que van néixer com una escissió de Podem fruit de la guerra entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón a Vistalegre II, una batalla que no ha cicatritzat malgrat la separació i que Díaz té ara el repte d'acostar els dirigents d'una banda i l'altra. Ni Íñigo Errejón ni Mónica García han concretat les condicions per confluir, però sí que exhibeixen bona relació amb la vicepresidenta segona. Ho ha fet el líder de Més País aquest mateix divendres en un acte conjunt amb Díaz per exposar l'informe sobre l'impacte de la precarietat laboral en la salut mental. "La política no va de soroll, de forces ni de pressions", ha defensat la ministra de Treball.

Errejón, en paral·lel, lidera l'Acord de Túria, una aliança entre formacions progressistes com ara Verds Equo o Projecte Drago, la nova organització de l'exdiputat d'Unides Podem Alberto Rodríguez; o perifèriques, com ara Més per Mallorca i Compromís. Díaz també vol parlar amb tots ells, però si el diàleg no fructifiqués, el mateix Joan Baldoví, diputat de la coalició valenciana al Congrés, no descarta en una entrevista a l'ARA que l'Acord de Túria pugui servir com a plataforma electoral per a les generals.

La sintonia amb els comuns i Esquerra Unida

Els comuns, al costat d'Esquerra Unida (EU), són els principals valedors de Yolanda Díaz. El símbol n'és el seu cap de gabinet, Josep Vendrell, ex d'ICV i ara membre dels comuns. Ell, al costat del secretari d'estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey; Marta Lois, regidora de Compostela Aberta, i l'economista Manolo Lago, són quatre de les persones del nucli polític més proper a Díaz, tot i que encara no està definit si també seran al comandament de Sumar. La ministra de Treball es recolza també en l'assessorament de catalans com ara l'excoordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech; de l'eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun, i també del ministre d'Universitats, Joan Subirats.

Esquerra Unida, sota el lideratge d'Alberto Garzón, ha donat un suport sense fissures a Díaz, que veu amb bons ulls la seva proposta de celebrar primàries -també ho exigeix Podem- per a la candidatura a les generals. La relació de la vicepresidenta amb EU ve de lluny, igual que amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE), formació que ara capitaneja el diputat Enrique Santiago i on Díaz encara milita.

Sumar també vol aglutinar formacions més petites com ara Aliança Verda, liderada pel diputat Juantxo López Uralde -vinculat a Podem, però amb afinitat amb la ministra de Treball-, que ja ha explicitat la seva voluntat de confluir. Com també partits com la Chunta Aragonesista, la coalició navarresa de Podem i EU amb Batzarre o la Galícia en Comú del diputat Antón Gómez Reino, una de les persones de confiança de Díaz al Congrés, al costat del diputat Txema Guijarro. Al Congrés, és el president del grup, Jaume Asens, el que fa el paper de frontissa entre totes les sensibilitats en el dia a dia de l'acció parlamentària. Perquè els recels entre les veus de l'espai es noten a la cambra baixa i al govern espanyol. Per això el repte de Díaz d'unir tota la constel·lació de partits al voltant de Sumar no serà fàcil, però en depenen les opcions de l'esquerra per reeditar el govern de coalició.