Yolanda Díaz llança la candidatura a la Moncloa rebutjant "tuteles"
Després de gairebé un any de procés d'escolta, la vicepresidenta segona fa el pas: "Vull ser la primera presidenta d'Espanya"
Madrid"Que Díaz es fa pregar és una opinió àmpliament compartida en el seu entorn", escriuen els periodistes Manuel Sánchez i Alexis Romero al llibre Yolanda Díaz. La dama roja (Penguin Random House). Va costar múltiples trucades convèncer-la perquè abandonés Galícia i fes el salt a la política estatal com a diputada d'En Marea; tampoc va donar el sí en un inici per ser ministra de Treball, i no va tenir elecció quan Pablo Iglesias la va designar successora, tot i haver-s'hi negat mesos abans. També s'ha fet pregar ara per llançar la candidatura a les eleccions generals amb el seu nou projecte polític, Sumar. En concret, han calgut gairebé nou mesos per oficialitzar un sí que tothom donava per fet. Finalment, ho ha fet aquest diumenge en una posada de llarg a Madrid que no ha tingut la imatge d'unitat que buscava: la direcció de Podem no hi ha participat.
"Soc una dona que dubta molt, dubtar és molt important per prendre decisions importants. Avui humilment crec que puc ser útil al meu país, faré un pas endavant per ser la primera presidenta del meu país", ha afirmat Díaz al final d'un discurs en què ha esbossat les línies mestres del seu projecte de país, el contingut del qual no preveu presentar públicament fins d'aquí "uns dies". Un projecte que inclou millores laborals i salarials, posar la sanitat pública i l’atenció primària al centre, el feminisme i també reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat. La vicepresidenta segona ha oficialitzat una candidatura que pretén aglutinar tot l'espai ara disgregat a l'esquerra del PSOE, però en el dia del seu llançament l'absència de Podem ha estat notòria.
L'absència de Belarra
Díaz, això sí, ha volgut deixar la porta oberta al partit lila perquè formi part del projecte: "L'important no és aquí, queda molta gent per sumar, sumarem amb tots ells". Malgrat aquestes paraules, la imatge ha estat eloqüent. La mateixa Díaz l'ha fet evident quan ha entrat acompanyada de la líder dels comuns, Ada Colau, i de la de Més Madrid, Mónica García, dues de les seves principals valedores. També ha quedat palesa quan la impulsora de Sumar ha començat el discurs donant les gràcies a tots els dirigents polítics que eren a l'acte, un a un, de manera que l'absència de la secretària general de Podem, Ione Belarra, ha estat un cop més palmària.
"Gràcies, Alberto, per la teva tasca al govern, per la teva generositat i per saber estar on has d'estar", ha dit dirigint-se al ministre de Consum, Alberto Garzón. Un missatge que implícitament també es podia interpretar per a Podem. Com el que ha llançat una mica més tard quan ha esmentat Rosalía de Castro com la seva referent feminista. "Les dones no som de ningú i jo, dona, no soc de ningú. Som Sumar, una força feminista", ha començat. "Sembla que encara avui hem de portar una preposició de enganxada al nostre nom per determinar les nostres adhesions, ja siguin intel·lectuals, filosòfiques o musicals. També per indicar els nostres deutes. I ja estem cansades de tuteles, de ser menystingudes", ha sentenciat. Unes paraules dirigides, sense dir-ho, a Podem i al fet d'haver estat designada per l'exlíder lila, Pablo Iglesias.
Eren a la primera fila el ministre de Consum i líder d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, i el d'Universitats, Joan Subirats. També el líder de Més País, Íñigo Errejón; el secretari general del PCE, Enrique Santiago; el president d'Unides Podem, Jaume Asens; l'alcalde de València, Joan Ribó, com a representant de Compromís; i també dirigents de Galícia en Comú com el diputat Antón Gómez Reino, i de la Chunta Aragonesista, de Proyecto Drago (de l'exdiputat canari d'Unides Podem Alberto Rodríguez), d'Aliança Verda i de Verdes Equo.
Una imatge que tenia un missatge en si mateixa: la unitat de l'espai, ara per ara, és al voltant de Díaz i la seva estratègia, la qual de moment només qüestiona Podem. La candidata de Sumar ha insistit en la "política útil", la "política en majúscules", que considera que passa per "enormes dosis d'entrega i generositat" i també de "dialogar" i "acordar". Precisament, el que ha demanat abans de començar l'acte la líder dels comuns, Ada Colau: "Unim forces i deixem qualsevol petita diferència o les sigles en un segon pla per aconseguir un govern progressista fort".
La tensió amb Podem fa setmanes que dura. Però tot s'ha acabat bloquejant durant les dues últimes setmanes, quan les negociacions han fet aigües. Per participar en l'acte, el partit lila havia plantejat el requisit de posar per escrit que Díaz es comprometia a fer primàries obertes per triar les candidatures a les generals. La vicepresidenta segona ha dit que en faria, però no ho ha volgut posar per escrit perquè considera que ho ha de negociar de forma multilateral amb la resta de forces després del 28 de maig. Tot i la plantada de la direcció estatal, quadres territorials com Asens, la líder d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, o la dirigent lila de Navarra, Begoña Alfaro, sí que han estat a l'acte.
Fi al procés d'escolta
Yolanda Díaz va triar la capital espanyola per posar en marxa el procés d'escolta, el 8 de juliol de l'any passat, i ha volgut també concentrar a Madrid l'acte per oficialitzar la candidatura. Ho ha fet al poliesportiu de Magariños, el de l'Estudiantes, on Pedro Sánchez havia jugat a bàsquet durant anys: ha escenificat el final del procés d'escolta amb quatre activistes dalt de l'escenari.
Han agafat el micròfon, per exemple, l'escriptora Gioconda Belli i l'exdiputada del PSOE Carla Antonelli, que precisament va estripar el carnet dels socialistes arran de la llei trans. "Yolanda, ets il·lusió, emoció, present i per descomptat futur. Un futur que passa per ser la pròxima presidenta del govern del país, perquè ja toca", ha defensat Antonelli. L'escoltava des de les primeres files el presentador de televisió Jorge Javier Vázquez, que ha mostrat obertament suport a Díaz. Abans, dues activistes han irromput en l'acte i han cridat "arribista" a la vicepresidenta segona. Els agents de seguretat de seguida les han fet fora i les han identificat.
Amb la candidatura oficialitzada, Yolanda Díaz continua tenint a les seves mans el repte que s'havia proposat: tornar a unir tot l'espai a l'esquerra del PSOE, fracturat per les lluites de poder. Per aconseguir-ho, el primer que haurà de fer és refer la relació amb Podem per evitar una trencadissa que es plasmi en dues candidatures a les generals.