El xou contra la poció màgica del PSOE
Cap de PolíticaCiutadans no té un programa electoral per a Catalunya més enllà del 155, però té tots els programes de televisió al darrere per demostrar que, quan es tracta de lluitar contra l’independentisme, són els més histriònics. I en aquesta política del xou Inés Arrimadas -prou preparada per fer molt més que això- és la reina. El moviment de posar-la a les generals respon a l’interès de Cs de fer lluir el títol de dona que va vèncer les eleccions a l’independentisme i a la necessitat d’Albert Rivera de tenir-la ben a prop perquè no li faci ombra. Però nomenar-la cap de llista el 28-A a Catalunya també evidencia que el partit vol atacar directament la poció màgica del PSOE en totes les eleccions que ha guanyat: la diferència abismal respecte als diputats que aconsegueix el PP aquí.
La fórmula de Cs és clara: presentar Arrimadas com l’ariet de l’independentisme, intentar repetir el resultat del 21-D per aportar un grapat d’escons a la suma d’Espanya i aconseguir liderar la dreta. Millorar el resultat del 2016 és fàcil: Cs va ser l’última força, amb 5 escons. Arrimadas ho intentarà repetint el seu discurs de xiringuitos, fugats i adoctrinats i afegint que el PSC s’ha venut a l’independentisme per haver-se apartat del bloc del 155 i haver-se atrevit a insinuar amb la boca petita que hi podria haver indult per als presos.
El càlcul de Cs, però, té un error bàsic: quan el PSOE ha estat fort a Catalunya a l’era post Felipe González, amb els 25 escons de Carme Chacón com a moment culminant, ha estat pel vot útil dels catalans que volien frenar el PP. I encara que el Procés hagi trencat la majoria dels esquemes de la política catalana i que el PSC hagi perdut grans bosses de votants cap a l’independentisme, el rebuig a la dreta es manté: el 80% de la societat catalana està en contra de la repressió que abanderen el PP, Cs i Vox. Si Ciutadans vol aspirar als resultats que un dia va tenir el PSC, haurà de tenir clar que per fer-ho cal demostrar que vol frenar la dreta, no ser-ne el principal exponent.
