Arran de la decisió de la mesa del Congrés, ERC ha registrat dues peticions de compareixença perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, expliquin les "actuacions" dutes a terme per permetre la fuga del rei emèrit a l'estiu, així com també les "ingerències" per evitar que la cambra investigui les targetes opaques de Joan Carles I.
El veto a investigar l'emèrit al Congrés i el preu de la llum tornen a enfrontar el PSOE i Podem
La mesa de la cambra rebutja una comissió sobre les targetes opaques tot i l'aval dels lletrats
MadridNi les festes de Nadal han suposat una treva en el si de la coalició de govern a l'Estat. El PSOE i Unides Podem han començat el 2021 tal com van acabar el 2020: entre retrets. La discrepància s'ha instal·lat a l'executiu de Pedro Sánchez i el Congrés està sent testimoni de la pugna constant entre les dues forces. La decisió de la mesa de la cambra baixa, amb el PSOE fent pinça de nou amb el PP i Vox, de rebutjar una nova comissió d'investigació sobre Joan Carles I, així com l'augment constant del preu de la llum durant el temporal, han provocat un nou enfrontament entre les dues forces.
La mesa ha reprès aquest dimecres l'activitat al Congrés, paralitzat des de dilluns pels efectes del temporal Filomena. De totes maneres, el gener no és hàbil a nivell parlamentari i està previst que l'activitat habitual de plens no es reprengui fins passat les eleccions del 14-F, si s'acaben celebrant. Tal com van avançar fonts socialistes, de bracet del PP i Vox han decidit rebutjar de nou investigar el rei emèrit, però aquest cop amb una nova variable difícil d'argumentar, ja que els lletrats han avalat per primer cop que el Congrés abordi les targetes opaques utilitzades per Joan Carles I un cop ja va abdicar del tron el 2014 i va perdre la inviolabilitat. Tant la reina Sofia com també alguns nets com Victòria Frederica també les haurien utilitzat. Es tracta del vuitè cop que el Congrés rebutja una comissió d'investigació sobre Joan Carles I.
Des del PSOE argumenten que no és competència del Congrés controlar el cap de l'Estat. És més, la Moncloa considera que en aquests moments cal reforçar la figura de Felip VI després d'un discurs de Nadal que va aplaudir Pedro Sánchez però que el seu vicepresident segon, Pablo Iglesias, va veure fluix per no condemnar de manera clara els escàndols de Joan Carles I. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha acusat aquest dimecres el partit lila d'"estar qüestionant" les institucions. En una entrevista a Onda Cero, ha assenyalat que amb la comissió d'investigació el que es vol és qüestionar la monarquia.
Ione Belarra, secretària d'estat d'Agenda 2030 i un dels membres de la direcció d'Unides Podem, li ha replicat per Twitter que justament que el Congrés investigui les "activitats presumptament il·legals de Joan Carles és precisament defensar les institucions". "Protegir els privilegis i alinear-se amb la dreta i els ultres és un cop més decebedor", ha afegit. Unides Podem, de bracet d'ERC, JxCat, EH Bildu, la CUP, Compromís, el BNG i Més País, van registrar la petició de comissió d'investigació després que el Congrés ja n'hagi rebutjat un total de sis amb diferents formulacions. Aquesta en concret, però, abordava només l'etapa en què Joan Carles I ja no era cap d'estat. Per això el portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha defensat que la seva mesura era "100% constitucional".
Robles ha intentat no continuar amb la polèmica oberta durant la roda de premsa per valorar els efectes del temporal, però sí que ha llançat una sèrie de retrets velats a Podem. Ha demanat ser "respectuosos" amb la decisió de la mesa del Congrés i ha apuntat que "no entra a valorar tuits" com el de Belarra, destacant que la tasca important del departament de la secretària d'Estat és "treballar en el que realment importa: les persones vulnerables".
L'altre front obert des de principis d'any és el del preu de la llum. Unides Podem ha exigit aquest dimecres al PSOE impulsar immediatament la reforma del mercat elèctric tal com s'estableix en el pacte de govern subscrit fa poc més d'un any entre Sánchez i Iglesias. Fonts del partit lila assenyalen que no es resignen a deixar per més endavant l'aprovació de les mesures necessàries per resoldre el problema. Podem pren la paraula poques hores després que la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, assegurés que l'executiu no prendrà cap mesura per abaratir ara mateix el preu de la llum més enllà d'agilitar la tramitació del projecte de llei per crear el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric.
Montero va defensar que la reforma permetria rebaixar la factura al voltant d'un 13%, però alhora els ministres socialistes asseguren que amb ells al govern ja ha baixat la factura. De fet, la ministra d'Economia, Nadia Calviño –una de les veus més crítiques amb Unides Podem– va assenyalar dilluns a la SER que era totalment normal que hi hagués fluctuacions en el mercat. Per contra, el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha demanat una investigació a Competència, que precisament aquest dimecres ha començat a analitzar l'augment dels preus de l'energia per determinar si és necessari actuar, segons ha informat en un comunicat. La Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) és l'organisme encarregat de supervisar de manera contínua els mercats elèctrics i de gas.
Sobre l'opció de nacionalitzar les elèctriques que planteja Unides Podem, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, ha estat taxatiu. "Això no està a l'agenda del govern", ha dit en roda de premsa al costat de Robles, assegurant que no té por al debat polític dins de la coalició perquè "resulta sempre constructiu", però que el que li pot preocupar és la "desqualificació".
Les pensions també seran un cavall de batalla aquest 2021 entre els dos socis del govern espanyol. El govern ha d'enviar a Brussel·les les línies mestres de la reforma del sistema i aquest dimecres la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha reiterat que el seu partit, Unides Podem, "no acompanyarà" cap mesura que ampliï el període de càlcul de les pensions. Díaz fa referència a una proposta que està estudiant el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), que planteja allargar de 25 a 35 els anys de càlcul de la pensió mitjana, cosa que significa una retallada indirecta, informa Núria Rius Montaner.