Xoc d’estratègies al bloc del 9-N

BarcelonaD’ençà de la trobada d’Artur Mas amb Mariano Rajoy a la Moncloa, des del Govern es posa més èmfasi que mai en una idea: la consulta serà legal o no serà. És a dir, la convocatòria del 9 de novembre ha de tenir el vistiplau del Tribunal Constitucional (TC), perquè en cas contrari no hi haurà prou garanties legals per poder votar i caldrà apel·lar a un format alternatiu que no es pugui impugnar, com ara unes eleccions plebiscitàries. Ahir la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va explicitar encara més clarament la idea de posposar la votació si ara no té cobertura legal.

“Si l’Estat posa totes les traves que té a l’abast perquè no es pugui votar aquest 9-N, hi haurà un altre 9-N”, va exposar Ortega a RAC1. Va voler-ho desdramatitzar: si la consulta acaba topant -com és previsible- amb algun “impediment jurídic” que la freni, “amb això no es mataria l’anhel de votar que hi ha a Catalunya, amb això s’ajornaria”. “Fer les coses bé” en aquest procés es una prioritat, i això a parer seu implica acatar la llei. Mirant de reüll una ERC incòmoda amb aquesta premissa, va mostrar-se convençuda que cap força que “no vulgui ser residual pot demanar al Govern que actuï al marge de la legalitat”.

En efecte, les seves reflexions radiofòniques a primera hora del matí van provocar coïssor en més d’un dirigent republicà. “Sento la consellera Ortega a RAC1 i penso que aquest Govern ha decidit suïcidar-se”, va piular immediatament a Twitter el diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, que va acusar Ortega de pretendre “desmobilitzar” els partidaris del dret a decidir. Tampoc va trigar a sortir-hi al pas el portaveu adjunt d’ICV-EUiA al Parlament, Joan Mena: “Posar en dubte la consulta és donar la propietat del dret a decidir al govern espanyol i al TC, quan l’únic propietari és el poble de Catalunya”, va advertir. Encara més taxatiu va sonar David Fernàndez, diputat de la CUP: “S’ha acabat el temps de les imposicions. El referèndum és irrenunciable”.

Fins i tot l’ANC i Òmnium Cultural van emetre un comunicat conjunt per rebutjar les “especulacions” sobre el 9-N. “De cap manera no podem acceptar que el TC condicioni una votació democràtica. La consulta és l’instrument més democràtic i transparent que tenim, i no hi renunciarem per una sentència del TC”. La sensació de trencadissa al bloc favorable a la consulta s’anava agreujant. Les diferències de criteri que en els últims dies havien enterbolit les relacions entre CiU i ERC afloraven obertament i amenaçaven de desbordar-se. La bastonada de Tardà a Ortega presagiava un xoc de conseqüències imprevisibles entre el Govern i els seus socis parlamentaris a tres mesos del 9-N.

Alfred Bosch modula el to

Però el portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, es va encarregar d’acotar els límits de la disputa. “Fins ara el Govern sempre ha complert el que estava pactat”, va reconèixer Bosch, que va dir que no trobava “cap raó” per pensar que deixarà de ser així. Ara bé, va advertir en declaracions a Europa Press que endarrerir la consulta com havia suggerit Ortega seria “un engany al poble català”. Ja al vespre, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, confirmava a Ràdio Barcelona que la voluntat dels republicans era rebaixar tensió, sense deixar de recordar al Govern que “ara només toca defensar la legalitat” del 9-N, sense “especular amb cap altre escenari”.

Mentrestant, a CiU el silenci era absolut. Els arguments de la número dos del Govern en contra d’un 9-N sense la cobertura legal del TC encaixaven amb els raonaments que han anat desgranant en els últims dies des d’Artur Mas fins al conseller Santi Vila, passant per l’expresident del Parlament i ara coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol. Fonts nacionalistes consultades per l’ARA puntualitzaven que, al marge dels missatges llançats en públic, els republicans també “són conscients” que la consulta no es podrà fer el 9 de novembre si el TC la tomba.

Però de fet el rerefons d’aquest clima enrarit és un desajust en les estratègies d’aquí al 9 de novembre. El que més ha molestat en les files republicanes és el fet que veus del mateix Govern ja es posin en l’escenari que no hi podrà haver urnes, i que ho diguin abans que Rajoy la impugni, que el TC la suspengui i que les forces del dret a decidir consensuïn la resposta. ERC reclama posar tot l’accent en la legalitat de la convocatòria sota l’empara de la llei de consultes, sense avançar què caldrà fer si l’Estat la curtcircuita.

“La nostra única consigna ara és: consulta, consulta i consulta”, sentencien a l’ARA fonts republicanes, que entenen que sospesar alternatives al 9-N pot desmobilitzar els sobiranistes. ERC no descarta altres escenaris d’emergència, com unes plebiscitàries, però “primer la consulta i, després, ja ho veurem”. Fonts de Convergència coincidien a assenyalar que ara els esforços s’han de concentrar a poder celebrar la consulta aquesta tardor i, si calgués reconsiderar-ho, s’hauria de fer de manera consensuada, com va prometre Mas. Justament avui el president de la Generalitat reapareix en públic per presidir la commemoració del tricentenari de la Batalla de Talamanca. El seu missatge, segurament l’últim abans d’agafar uns dies de vacances, pot decantar l’evolució de les friccions amb ERC.

El PSC celebra el gir “sensat” del Govern

L’únic partit que va celebrar ahir les declaracions de la vicepresidenta Joana Ortega va ser el PSC. Pels socialistes el fet que membres del Govern parlin d’un possible “ajornament” de la consulta del 9 de novembre suposa acceptar que només es pot celebrar si és “legal i fruit de l’acord entre governs”, com sempre ha reivindicat el PSC. La portaveu del partit, Esther Niubó, va assegurar ahir que el posicionament d’Ortega és “sensat” i va instar el president de la Generalitat, Artur Mas, a pronunciar-se en el mateix sentit. “Si el Govern segueix el camí del PSC, retrobarà el seny. Si segueix el d’ERC, s’aboca a un precipici”, va insistir Niubó, que va afegir que posar data i pregunta abans d’asseure’s a negociar “no era la manera d’aconseguir” que es fes una consulta que, segons admet, és l’única solució per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.