Xoc entre els comuns i ERC per l'espionatge a Barcelona
Maragall acusa Colau de ser "beneficiària indirecta" del CNI i l'alcaldessa li exigeix una rectificació
BarcelonaEls últims anys la relació entre ERC i els comuns s'ha caracteritzat pels alts i baixos tot i que, fent balanç, hi ha hagut moments d'entesa destacats. Els dos més importants: els pactes per als pressupostos del 2020 i del 2022. Ara les relacions s'han tornat a enrarir arran de l'espionatge polític, sobretot des que aquest cap de setmana La Vanguardia va publicar que el CNI va espiar les negociacions per a l’alcaldia de Barcelona. L'alcaldessa i líder dels comuns, Ada Colau, ha exigit una "rectificació sincera" a Ernest Maragall per haver-la acusat de "complicitat" amb el CNI. El líder republicà a la ciutat nega l'acusació, però sí que ha assegurat que l'alcaldessa va ser "beneficiària indirecta" de l'espionatge per poder revalidar el càrrec. El conflicte està servit.
L'inici de la polèmica s'ha de situar aquest diumenge. Maragall va fer nombroses declaracions sobre el tema i en una va considerar que el paper del CNI havia sigut clau perquè Colau mantingués l'alcaldia amb els vots de Manuel Valls i en detriment de la seva candidatura. "Per mantenir el poder tot s'hi val, fins i tot l'ajuda del CNI", va dir. Aquest dilluns Maragall ha matisat les paraules i ha assegurat que no ha fet mai aquest vincle entre Colau i els serveis d'intel·ligència: "No ho he dit mai ni ho penso". Sí que ha mantingut que el paper del CNI va ser clau perquè ell no fos alcalde. La seva conclusió és que el PSC en va ser "beneficiari directe" i els comuns els "indirectes", perquè els dos partits van acabar governant junts amb els vots de Valls.
Els comuns i el PSC han sortit en tromba a criticar Maragall, fins al punt que l'enfrontament ha deixat en un segon terme el conflicte sobre l'espionatge en si mateix. Colau ha dit que les paraules del líder republicà eren una "barbaritat" i fins i tot el ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha parlat de la qüestió per demanar "tranquil·litat". Els comuns estan dolguts perquè recorden que des del principi del cas Pegasus han defensat que s'investiguessin els fets i, quan ha calgut, han fet pinya amb l'independentisme per demanar comissions d'investigació al Congrés i al Parlament. Ara denuncien que Esquerra els intenta posar en la diana quan el cas s'ha ramificat fins a l'Ajuntament.
El rerefons: la batalla per l'alcaldia
També el PSC ha demanat expressament que el president Pere Aragonès, com a coordinador nacional d'ERC, "faci rectificar" Maragall. "No es poden fer acusacions sense fonament", ha dit la viceprimera secretària del partit, Lluïsa Moret, informa Marc Toro. El líder socialista a Barcelona, Jaume Collboni, ha qualificat d'"insídies" les paraules del republicà. El rerefons de tot plegat és el preludi de la batalla per l'alcaldia de Barcelona, que es votarà d'aquí un any. Els tres protagonistes –Colau, Maragall i Collboni– seran candidats si no hi ha cap gir de guió, i tots tres tenen esperances fonamentades –segons les enquestes– de guanyar.
Encara és d'hora per saber quin impacte tindrà aquesta qüestió en les relacions futures entre ERC i els comuns. Els dos partits estan intentant teixir un acord pel català al Parlament i fins ara han demostrat que poden separar les dues coses i no han deixat que el Catalangate hi interferís. Un altre gran pacte que podrien abordar seria un acord de pressupostos per al 2023 –tant a la Generalitat com a l'Ajuntament–, però aquesta ja era una opció bastant remota abans del conflicte amb l'espionatge. El 2023 és doble any electoral –a part de les municipals hi haurà, previsiblement, les generals– i ni els comuns tenen incentius per tornar a fer-se una foto amb Aragonès ni els republicans amb Colau.
Ple extraordinari
Més enllà de l'intercanvi de retrets, el primer moviment de fons l'ha fet Junts, que ha proposat celebrar un ple extraordinari a l'Ajuntament per abordar els fets. Més tard, el portaveu del partit, Josep Rius, ha exigit explicacions a Colau, informa Anna Mascaró. "Va arribar per primera vegada a l'alcaldia beneficiant-se d’una guerra bruta contra Xavier Trias; ara hi ha la sospita que va aconseguir un segon mandat gràcies a una operació d’estat", ha dit. Per forçar aquest ple extraordinari es necessiten onze regidors i, per tant, els d'ERC són essencials, però Maragall de moment no ha explicat què faran. Creu que "hi ha motius" per tirar endavant el ple, però ha recordat que ja se'n va fer un sobre l'espionatge fa pocs dies. Fonts republicanes consultades per l'ARA expliquen que ningú de Junts s'ha posat en contacte amb ells per explorar una iniciativa conjunta.
El que no s'ha mogut ni un mil·límetre, a desgrat d'Esquerra, són les accions del govern espanyol per aclarir el cas. Qui sí que s'ha pronunciat amb la mateixa tesi que l'independentisme ha sigut Ron Deibert, el director de Citizen Lab –l'organisme que va denunciar la infecció amb Pegasus als mòbils de més d'una seixantena d'independentistes–. En declaracions a The Guardian ha defensat que el govern ha de resoldre encara incògnites, com "qui va comprar el programa espia, qui el va autoritzar i qui va justificar perseguir persones que clarament no són objectius legítims segons cap estàndard internacional raonable".