Els xiulets s'apaguen en la primera ofrena del president Salvador Illa a Rafael Casanova

BarcelonaNi xiulets ni crits d'independència. La tradicional ofrena floral a Rafael Casanova per la Diada Nacional ha canviat de ple i ara predomina la calma, a mesura que el Procés s'ha anat desinflant i ara ja sense l'independentisme al Govern. En el primer Onze de Setembre com a president de la Generalitat, Salvador Illa ha afrontat una ofrena plàcida, en què ni ell ni el seu executiu han rebut ni una mala paraula ni una escridassada i han pogut fer el recorregut i cantar l'himne nacional sense entrebancs. Tampoc hi ha hagut la presència de cap grup espanyolista ni de l'extrema dreta independentista, que prefereix ofrenar al general Moragues. Sí que ha comptat amb la presència del ministre Jordi Hereu i l'expresident José Montilla.

Sense aplaudiments –més enllà dels que han anat dirigits a les colles castelleres–, el silenci ha regnat entre els centenars de persones de públic, una xifra que no té res a veure amb els moments àlgids del Procés, quan el PSC i altres opositors a la independència no tenien gaire bona rebuda i el clam per l'alliberament nacional era continu. Sí que han rebut xiulets tímids i algun insult de "traïdors" o "botiflers" els representants d'Esquerra per haver fet cap de Govern el líder socialista.

En aquest context d'absència d'enrenou, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha reivindicat una Diada plural: "El nostre país és més fort amb consens, unió i objectius comuns", ha defensat. Ho ha fet posant l'accent en la clara "voluntat d'existir" de Catalunya i tornant a insistir que el Principat és "terra d'acollida". Quan ha acabat la seva intervenció, ha repetit el mateix missatge en castellà per als mitjans estatals, cosa que els governs independentistes predecessors evitaven en aquesta data. Molt diferent ha estat el discurs del president del Parlament, Josep Rull, que ha lamentat "el gran incompliment" estatal de l'amnistia que fa que l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig encara estiguin a l'exili. En tot cas, s'ha aferrat a "l'orgull" de país per aconseguir la independència, recuperant l'autoestima d'una nació que també ha reivindicat com a terra d'acollida.

Els retrets al PSC i a Illa han vingut de Junts, però també dels comuns. Els juntaires, que tenen la clau de la governabilitat de Pedro Sánchez, han optat per la crítica dura. La presidenta del partit i expresidenta del Parlament, Laura Borràs, ha carregat contra Illa pel seu discurs: "La prioritat hauria de ser liderar el progrés de Catalunya, però la prioritat del Govern és no molestar el PSOE", ha recalcat, i ha avisat que, amb la pèrdua de la majoria i l'executiu independentista, cal aixecar-se "com es va aixecar la gent del 1714 l'endemà de la Diada i treballar per aconseguir la independència del país". Per la seva banda, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha criticat que Illa no fes al·lusió en el seu primer discurs de la Diada a l'avenç en sobirania fiscal i autogovern en general, a més de l'amnistia. Sí que ha deixat clar que el "finançament just" és clau. Un clam que també han fet des d'Esquerra, amb una delegació en què han estat destacables les absències. Ni la secretària general dels republicans, Marta Rovira, que és qui va rubricar el pacte d'investidura amb el PSC, ni l'expresident del partit, Oriol Junqueras, no han fet acte de presència.

Enmig de la crisi que arrossega la formació, els que hi han assistit han estat l'expresident Pere Aragonès, Marta Vilalta, Ester Capella, Juli Fernández i Jordi Orobitg. Però qui ha parlat en nom del partit ha estat Fernàndez, que s'ha aferrat a la "força política" del seu partit per aconseguir "la sobirania fiscal", mentre també s'han reivindicat "hereus del referèndum d'autodeterminació de l'1-O" i "de Francesc Macià i Lluís Companys, dels obrers, i de la restitució de les institucions d'aquest país".

Reactivació i aliances

La "reactivació" demanada per l'ANC per "acabar la revolució del 2017" i aconseguir la independència ha comptat amb l'avís del president d'Òmnium, Xavier Antich, que "el moviment independentista no ha claudicat ni claudicarà mai" i que cal "abandonar la fase de retrets" treballant per als "grans consensos". Una reactivació amb lectures divergents. Per això, el portaveu del Consell de la República, Antoni Castellà, ha reivindicat el retorn fugaç de l'expresident Carles Puigdemont com a "confrontació amb l'Estat" que repetiran. "Molts 8 d'agost que reiterarem des del Consell fins que el jutge Llarena desisteixi de la seva rebel·lia", ha recalcat.

Però també ha estat l'ocasió de veure com ha renascut l'aliança entre Junts i el PNB. El diputat basc Aitor Esteban ha acompanyat els juntaires en la Diada, als quals ha qualificat d'"amics", després que en edicions anteriors s'haguessin decantat pel desaparegut PDECat.