Ximo Puig, el nou gran enemic del centralisme espanyol

ValènciaHa sigut acusat de "madrilenyofòbic" pel conseller d'Hisenda de la Comunitat de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty, de victimista que vol "dissimular els seus propis errors" pel portaveu de l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso, Enrique Ossorio, i de fomentar "greuges insensats", segons paraules de la mateixa presidenta madrilenya. El president valencià, Ximo Puig, s'ha convertit en el nou gran enemic del centralisme espanyol, especialment molest per la seva proposta de crear un impost específic –o una altra "eina" equivalent– que gravi les rendes altes de la Comunitat de Madrid i que compensi els beneficis que té la capitalitat respecte a altres territoris.

Protagonista d'un debat que també confronta dos models de gestió, el madrileny –basat en la desregulació econòmica i la defensa de la unitat d'Espanya en l'aspecte ideològic–, i el valencià, centrat en l'enfortiment del sistema públic i l'impuls d'un model federal basat en la "cogovernança", les crítiques a Puig han situat el dirigent socialista en l'epicentre d'una batalla política de la qual pot sortir debilitat o convertit en el gran símbol de l'Espanya reformista. És com si el País Valencià s'hagués afegit a Catalunya i a Euskadi en el club dels "enemics de la pàtria", fent servir paraules del president de Vox, Santiago Abascal.

Tot i la pressió rebuda, un dels principals col·laboradors de Ximo Puig, confirma a l'ARA que la consigna del cap del Consell és no retrocedir i continuar reclamant la transformació de l'actual estat autonòmic en un de federal i l'actualització del model del finançament. "Nosaltres defensem els interessos dels valencians i en això no anem a parar", insisteix l'alt càrrec de la Generalitat Valenciana.

Malgrat que el debat l'ha desfermat la recent proposta de Puig sobre l'aprovació d'alguna mesura que compensi els beneficis que té Madrid per ser capital de l'Estat, les iniciatives regeneradores de l'executiu valencià no són noves. El millor exemple és la proposta de reforma de la Constitució que el Consell va elaborar el 2018. Es tracta de l'únic text redactat per un executiu autonòmic amb aquest objectiu, tot i que, tal com es queixen des de l'executiu, va passar desapercebut "com tot el que no ocorre o és dit a Barcelona i Madrid".

Tot i que Puig sigui el cap visible, l'esmena al centralisme espanyol és una estratègia compartida pel conjunt del govern valencià, especialment per Compromís. En aquest sentit, cal destacar les crítiques de la vicepresidenta, Mónica Oltra, que ha qualificat Madrid de "forat negre al mig d'Espanya que empobreix la resta". No s'ha quedat enrere Puig, que ha acusat la Comunitat de Madrid de ser "una aspiradora que absorbeix recursos, població, funcionaris estatals i xarxes d'influència". Per bastir aquest argumentari, el Consell es basa en les dades publicades per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), segons el qual, el 87% de la contractació pública a l'Estat la fan organismes de Madrid i el 64% dels contractes d'aquesta índole es fan a empreses que tenen seu a la capital espanyola.

Francina Armengol, la gran aliada?

En el llarg camí de la reivindicació federal, i atesa la inhibició d'un govern català centrat en pactar amb l'Estat la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, el Consell compta amb un important company de viatge: l’executiu balear, que encapçala Francina Armengol. De fet, el polític de Morella i la dirigent d'Inca són els dos únics barons del PSOE que han defensat els indults als polítics empresonats durant el Procés. Més reticent s'ha mostrat la presidenta de les Illes a l’hora de compartir les crítiques a l’estatus polític i econòmic de la Comunitat de Madrid, i ha evitat fer costat públicament a Puig.

A la recerca de més suports al pla reformista, en aquest cas, en la pota financera, el president valencià viatjarà al setembre a Andalusia, on es reunirà amb el popular Juan Manuel Moreno Bonilla. "Es tracta d'impulsar una solució definitiva a la qüestió del finançament", va avançar Puig, que s'ha felicitat perquè en els últims mesos el govern espanyol hagi assumit el criteri de població per repartir fons i ajuts per mitigar els impactes del coronavirus. "És una gran precedent que pot obrir un nou camí", reconeixen des del Palau de la Generalitat, on es feliciten perquè el cap del Consell hagi sabut reconduir la seva distant relació inicial amb el president espanyol, Pedro Sánchez, després que el valencià donés suport a Susana Díaz en les primàries socialistes.

Complicitats i sintonies a banda, el factor que explica més bé els moviments de Ximo Puig és la necessitat econòmica d'un País Valencià que se sap el territori més perjudicat per l'actual sistema de finançament. Amb una falta de recursos que el Consell xifra en 1.300 milions anuals i un deute de 50.000 milions, el dirigent socialista necessita demostrar als seus socis de govern, particularment a Compromís, que no suavitza el to malgrat que a la Moncloa hagi passat de governar el Partit Popular al PSOE i Unides Podem. Perquè no s'oblidi d'aquesta premissa, Mónica Oltra no s'estalvia de repetir sempre que pot una consigna: "El que valia per a Montoro [anterior ministre d'Hisenda] val per a Montero [actual ministra]". Un recordatori que incomoda el polític del PSPV, que ha rebut amb esperança l'anunci fet pel govern espanyol que al novembre presentarà una part de la proposta de reforma del model de finançament i que l'actualització del sistema es basarà en el criteri de la població ajustada. "És una magnífica notícia", es va felicitar un alleujat Puig, delerós de recollir els primers fruits d'una estratègia reivindicativa que també li pot aplanar el camí de la reelecció.