Ximo Puig, sobre un Govern ERC-PSC: "Si hi ha un programa compartit, tot ha d'estar obert"

BarcelonaOpinió sense tabús de Ximo Puig sobre un eventual govern compartit d'ERC i el PSC després de les eleccions catalanes del 14-F, una possibilitat que els dos partits s'esforcen a descartar en precampanya i que ara per ara és remota. El president valencià, que aquest dimarts és a Barcelona i es reunirà amb el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha considerat en una entrevista a Ràdio 4 i La 2 que una hipotètica aliança entre socialistes i republicans hauria de ser una "qüestió de programa". I ha afegit: "Si hi ha un programa compartit per a quatre anys, tot ha d'estar obert". Al seu parer, cal no descartar l'entesa si l'objectiu és fer un executiu "sòlid, estable i que garanteixi la sortida de la crisi".

Les paraules del dirigent socialista, que al migdia ha ofert una conferència al Cercle d'Economia de Barcelona, van més enllà de les declaracions del PSC sobre aquest tema i, directament, topen amb les d'ERC, que ha tancat la porta a compartir executiu amb els de Miquel Iceta. Així ho va reiterar aquest cap de setmana el mateix Aragonès, tot i que va apostar per un futur Govern que tingui aliances "més enllà de l'independentisme". Aquesta posició, juntament amb l'estratègia pactista dels d'Oriol Junqueras a l'Estat, evidencia una pràctica de "realpolitik", segons ha assenyalat Puig, per al qual "això és positiu".

El PSC també allunya la hipòtesi d'un acord de Govern amb ERC, però utilitza una fórmula ambigua que lliga amb les paraules de Puig, deixant clar que no compartirà executiu ni hi donarà suport si el seu programa és la independència o un referèndum d'autodeterminació. Els socialistes donen a entendre, doncs, que la renúncia dels republicans a aquestes fites en el marc de la pròxima legislatura els podria fer canviar d'opinió. "Voldríem que no fos així, però ERC ha prioritzat en els últims anys l'agenda nacional", argumentava aquest dilluns en roda de premsa l'eurodiputat Javi López. I afegia: "No és tan important amb qui es pacta sinó per fer què". Una tesi que 24 hores després ha repetit Puig.

El president valencià, amb tot, ha demanat "polítiques realistes" a Catalunya i "jerarquitzar urgències" per "donar resposta als problemes fonamentals dels ciutadans", com l'ocupació o el benestar. A parer seu, la independència no és una "urgència" per als catalans, i ha afegit que la unilateralitat és una via "tancada" i que "no porta enlloc". Així ha assegurat que li traslladaria a Aragonès, amb qui ha volgut s'hi reunirà després de tres anys sense una trobada institucional entre els màxim representants de les Generalitats catalana i valenciana. "Només hi ha un camí que és el diàleg", ha reivindicat.

En el marc de la conferència al Cercle d'Economia, Puig ha insistit en reforçar a "qüestió bilateral valenciana-catalana". Després de recordar que Catalunya és el tercer soci comercial del País Valencià, només per darrere d'Alemanya i la Xina, ha demanat "col·laborar" de cara a les "prioritats" comunes, com el Corredor Mediterrani -l'ha situat a l'any 2025, en la línia que ha promès el govern espanyol- o el nou sistema de finançament. "Però va molt més enllà, la col·laboració ha de tornar també en l'àmbit polític", ha dit, repassant tot un seguit de lligams amb Catalunya i les seves arrels valencianes.

Pel què fa a la qüestió nacional, i agafant-se a la "seguretat jurídica" que la Moncloa defensa sempre per abordar la qüestió nacional, Puig també ha considerat en l'entrevista que "Sánchez està sent audaç, està obrint espais" en relació amb el Procés, i ha avalat que s'estigui fent un "plantejament" sobre la situació dels presos polítics amb vies com la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. Tot i demanar "prudència", ha dit que comparteix la "voluntat d'avançar" en aquesta línia per "normalitzar la vida a Catalunya". "És una qüestió bàsica per a la convivència", ha sentenciat.

"Madrid és un aspirador de recursos i població"

Puig s'ha expressat en contra d'un estat espanyol "uniforme i unidireccional" i ha defensat que "existeixen més Espanyes que una Espanya única". "El futur d'Espanya són les Espanyes", ha afirmat, i ha reivindicat el "compromís" de Pedro Sánchez amb un canvi de model territorial a l'Estat, posant com a exemple la "corresponsabilitat" entre govern espanyol i comunitats autònomes en la gestió de les conseqüències de la pandèmia del covid-19. "Mentre no arriba la reforma de la Constitució, fem des de la governança compartida un federalisme pràctic", ha demanat ja des del Cercle, en la línia del que defensa Miquel Iceta.

No obstant això, també ha donat suport a l'harmonització fiscal a l'Estat i ha carregat durament contra la Comunitat de Madrid. Referint-se irònicament a les crítiques de la capital espanyola com un "cert procés independentista" o de "desconnexió", en l'entrevista ha acusat la comunitat que presideix el PP de ser un "aspirador de recursos i població". "El que no és possible és que es tregui el fet constitucional de la igualtat. No és possible que hi hagi paradisos fiscals dins Espanya", ha reblat, assegurant que la transformació que es proposa el govern espanyol -entre d'altres, a petició d'ERC- no perjudicaria Madrid, sinó que faria un país "és just".

El líder socialista ha denunciat en la seva conferència que la "deriva centralista" s'ha accentuat en els últims anys a la capital espanyola i ho ha qualificat d'"atemptat contra la igualtat dels territoris d'Espanya". "És injust i deslleial", ha dit, afegint que el fet que Madrid presumeixi dels seus impostos baixos és fins i tot "insultant". "És imperatiu afrontar l'harmonitzacio fiscal espanyola, que no va encontra autonomia fiscal sinó contra un abús de privilegis", ha dit, i ha conclòs que "això no va de banderes, sinó de drets i persones, d'igualtat d'oportunitats i de defensar l'estat del benestar".