Ximo Puig, el baró que s'atreveix a marcar-li el camí a Sánchez
MadridEls barons del PSOE han estat sempre un contrapoder del secretari general, fins i tot quan aquest és president del govern com ara. Molts d’ells intenten marcar perfil contra Sánchez, com García-Page o Lambán. Però només Ximo Puig és capaç de marcar el camí al president espanyol.
La decisió de Ximo Puig d’abaixar l’IRPF a les rendes inferiors a 60.000 euros va caure com una bomba a la Moncloa. Encastellats com estaven en la defensa dels impostos per ajudar els més febles, no van caure que una manera pràctica d’ajudar-los sense que hagin de fer cap tràmit per demanar una ajuda és, directament, rebaixar-los la seva aportació a l’Estat. L’important, aquí, és que Puig va aconseguir dues coses. D’una banda, marcar perfil davant de Pedro Sánchez, i d’una altra diferenciar-se del president andalús, Juanma Moreno, i la seva rebaixa d’impostos als rics.
L’impacte de la mesura va obligar a rectificar el PSOE, que fins fa quatre dies no volia saber res ni d’impostos a les grans fortunes ni de rebaixes fiscals a les rendes més baixes, dues propostes que havia posat Unides Podem sobre la taula. De sobte, Sánchez es trobava en un entrepà format pels seus socis de govern i pels seus mateixos barons, que li reclamaven algun gest en aquesta línia. És veritat que el president espanyol té olfacte polític i sap llegir cap a on va l’opinió pública. Per això va ordenar a María Jesus Montero que plantegés algun tipus de rebaixa.
L'Ayuso del PSOE
Més enllà del debat fiscal, però, el que es demostra és que Ximo Puig no és ara un baró qualsevolal PSOE, sinó el més important. És com l’Ayuso del PSOE, algú a qui el partit no pot ignorar perquè governa un territori massa important (5 milions d’habitants i 10% del PIB espanyol), i perquè retenir el País Valencià es considera clau perquè Sánchez pugui revalidar el càrrec l’any que ve. A més a més, a diferència de Page o Lambán, Puig està més en sintonia amb el rumb polític de Sánchez i la seva política d’aliances. A ell, que es considera catalanista, no li molesten els pactes amb ERC ni amb Bildu, però sí que té clar que sense el suport de la classe mitjana no hi ha possibilitats de victòria. Per això mentre el PSOE se centra en els més vulnerables, Puig cuida també la classe mitjana i fins i tot mitjana-alta, i per això els ha inclòs dins del seu paquet de rebaixes fiscals.
Puig sempre ha sigut un admirador del model PSC, és a dir, de l’autonomia dels socialistes catalans i la seva influència sobre el PSOE. I aspira a obtenir un resultat similar per una altra via: la del pes polític. A més, amb el PSC fora de la Generalitat i lliscant perillosament cap a l’espanyolisme, i el catalanisme moderat de CiU arrasat, Puig vol ocupar aquest espai i convertir-se en motor del desenvolupament autonòmic a Espanya. El problema és que si ni el catalanisme en el seu millor moment va aconseguir remoure les estructures de l’Estat en una direcció federalista, més difícil ho tindrà aquest polític murri i amb tocs pujolistes que és Puig.
Els detalls de la setmana
Pedro Sánchez va limitar la temperatura dels termòstats a 27 graus a partir de l’agost, però al Parlament, que estava de vacances, no s’ha començat a notar fins aquesta setmana. Suor al front dels diputats, ventalls airejant en múltiples escons i sensació de calor generalitzada quan l’hemicicle estava ple. “Un drama. Fa molta més calor a dintre que a fora”, es lamentava una diputada.
El Consell de la República ha estat l’impulsor dels actes de record de l’1-O. Però no ha estat l’únic fet pel qual ha estat notícia últimament: fa pocs dies va anunciar que canviava de nom i recuperava l’original (s’havia anomenat Consell per la República durant els últims anys). Ara bé, el procés és lent, almenys a les xarxes i a la seva web, on continuen fent servir la preposició per i no de.