Les xerrades del sí: una eina perquè els convençuts escampin arguments
Més enllà de les polèmiques de Llach i Vidal, les conferències volen mantenir el sobiranisme mobilitzat
Barcelona“Els funcionaris que no compleixin la llei de transitorietat jurídica seran sancionats”. La polèmica per aquesta frase dita pel diputat Lluís Llach en diferents conferències va centrar part de la setmana política. Encara més polseguera van aixecar les declaracions de l’exsenador Santi Vidal, que va haver de dimitir després que el diari El País -el mateix que va difondre la frase de Llach- publiqués conferències seves en què assegurava que la Generalitat se saltaria la llei. Les xerrades de Llach i Vidal han saltat a la llum per la polèmica, però polítics i personalitats de l’independentisme es prodiguen en actes de petit format en municipis, la majoria organitzats per les entitats independentistes. ¿Per a què serveixen aquestes conferències?
La resposta, de manera unànime, la donen totes les delegacions territorials de l’ANC i d’Òmnium consultades per l’ARA: són actes per a convençuts amb un doble objectiu, dotar-los d’argumentari i mantenir-los mobilitzats.
“Aquestes xerrades amb diputats es fan perquè els que n’estan convençuts tinguin arguments per debatre amb els que no són partidaris de la independència”, explica Josep Emili Puig, coordinador de les ANC del Bages. “Els donem dades perquè puguin dialogar amb els que no volen el referèndum, i estem segurs que quan els indecisos les escoltin, acabaran convençuts”, afegeix. Manel Alves, coordinador de l’ANC a les Terres de l’Ebre, hi agrega un segon objectiu: “Mantenir el bloc independentista intacte”. Segons ell, s’ha de convèncer gent, “però no perdre vots i que no es despengi ningú, per això cal fer actes per a la gent més convençuda”.
El concepte de mantenir el sobiranisme mobilitzat també el destaca Lluís Casadellà, president d’Òmnium a l’Alt Empordà. “Com que el temps ha anat passant, és important mantenir el caliu de l’independentisme”. Fa un mes Lluís Llach va anar a la Seu d’Urgell a fer-ne una i, com explica la presidenta d’Òmnium Alt Urgell, Núria Oliva, “va donar ànims perquè hi havia gent que estava una mica baixa”.
No totes les territorials ho veuen igual. Des d’Òmnium Barcelonès Nord, el seu president, Jordi Ballesteros, admet que han anat reduint el nombre de conferències d’aquest estil perquè es van adonar que “ens retroalimentàvem a nosaltres mateixos”. “La gent venia convençuda per aprendre a explicar-se i guanyar arguments”, recorda.
Totes les territorials amb qui ha parlat aquest diari admeten que els agradaria que en aquestes conferències amb diputats també hi anessin persones indecises o fins i tot contràries a la independència, però admeten que és difícil aconseguir-ho. “Nosaltres intentem anar a trobar els indecisos però acaben venint els convençuts”, reconeix M.Àngels Simon de l’ANC Cardona.
Sense instruccions
La majoria d’actes les organitzen les territorials de les entitats, sense haver de passar el filtre de la seu nacional. Principalment contacten amb el polític a través del partit, tot i que en alguns casos s’hi dirigeixen directament. El format varia: hi ha xerrades d’un sol polític, taules rodones amb altres partits, un periodista que fa preguntes...
Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí i dirigent del PDECat, deixa clar que no hi assisteix “amb cap instrucció” del partit. Tampoc en rep de les entitats, més enllà de demanar que en la xerrada es tracti algun tema en concret. Des del cas Vidal, admet, va “amb més compte” que no se’l pugui treure de context, tot i que assegura que “tot el que hi dius no és res que no puguis dir”. Hi coincideix Sergi Sabrià, diputat de JxSí i portaveu d’ERC, que afirma que no hi ha “instruccions específiques” més enllà de “ser rigorós”.
El públic, explica Turull, entén que hi ha aspectes de l’estratègia dels partits independentistes que no es poden explicar, tot i que hi hagi dubtes que surten al col·loqui que quedin sense resoldre. “Els nostres convidats han tingut sempre l’habilitat suficient per respondre el que creien més eficient en cada moment”, apunta Albert Serra, coordinador de l’ANC de Sant Celoni. Per a Irene Negre, del secretariat de l’entitat, les explicacions incòmodes no s’han d’evitar: “No podem enganyar ni esquivar preguntes, i si hi ha declaracions que aixequen recels, s’han d’assumir”.