Xavier Godàs, l'insubmís que defensa un 'reset' del Procés

BarcelonaXavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) no és nou en política. Al contrari, va començar a militar a l'esquerra independentista als 15 anys, com s'encarrega de recordar ell mateix. Sí que és la primera vegada, però, que es proposa per liderar un partit a escala nacional. Sociòleg i doctorat en aquest àmbit, Godàs és dels polítics que creuen que la política institucional no ha de durar més de vuit anys i ell, de fet, s'ho va aplicar quan va ser alcalde de la seva ciutat del 2011 al 2019. L'ara candidat de Nova Esquerra Nacional va estar al capdavant del municipi durant els moments àlgids del Procés. Ha fet autocrítica d'aquells anys, i és qui abandera la tesi que el cicle del 2017 s'ha acabat i que cal una renovació de lideratges.

"Catalunya no és independent perquè el 2017 no estava en condicions contextuals de ser-ho. No es pot confondre l'acció política concreta en un marc de condicions amb la formulació de desitjos. La independència de Catalunya no es dirimeix, políticament parlant, en el terreny subjectiu del poder de la voluntat, sinó en l'escenari històric (evolutiu) de les possibilitats, que és alhora objectiu i subjectiu", escrivia el mateix Godàs en un article a la Revista Idees el setembre del 2020. S'hi va reafirmar en la conferència que va fer el 16 de novembre passat a Vilassar. Allà, a banda de fer autocrítica de tot el que va passar el 2017, també va apuntar el seu full de ruta per fer reflotar l'independentisme. Entre d'altres, tot plegat passa per ampliar la base social sobiranista, teixir una estratègia per forçar un referèndum i aprofitar els "canvis" que es puguin produir a l'Estat. Per exemple, si en lloc d'una monarquia Espanya passés a ser una república, es podria obrir una escletxa que hauria d'aprofitar l'independentisme.

Els qui el coneixen el defineixen com una persona reflexiva, racional i que té els valors feministes interioritzats. Fa anys que ha hagut d'aprendre a conviure amb el dolor de perdre la parella i haver d'adaptar la família –té dos fills– a la nova realitat. La seva militància política es remunta a l'adolescència, primer a la Coordinadora d'Assemblees de Nacionalistes d'Esquerra, després a la Crida a la Solidaritat i, finalment, en el moviment antimilitarista. Ell mateix ha tret pit d'haver estat del grup d'insubmisos que es van plantar per no fer el servei militar obligatori, una decisió per la qual va ser jutjat dues vegades.

Godàs va decidir vincular-se a ERC l'any 1987, i del 1994 al 1996 va ser president comarcal al Maresme. Però no acumula quatre dècades de militància, perquè en diverses ocasions es va donar de baixa del partit: el seu entorn no explica ni quantes vegades ha deixat ERC ni quants anys s'hi va estar fora, i justifica que ho va fer per fer compatible la seva activitat política amb la vida laboral –és consultor en polítiques públiques–. Això ha servit als seus rivals al congrés d'aquest dissabte com a arma per retreure-li poca fidelitat al projecte republicà, que Godàs nega.

D'ICV a ERC

Una de les propostes polítiques de Nova Esquerra Nacional és celebrar una conferència de les esquerres sobiranistes del país. La proposta enllaça amb la trajectòria del mateix Godàs. Durant cinc anys (2006-2011) va ser cap de gabinet de Ricard Gomà (ICV) a l'Ajuntament de Barcelona, tot i que Godàs assegura que va ser una feina "tècnica" de planificació de polítiques públiques. La primera vegada que va optar a l'alcaldia ho va fer amb la candidatura d'independents pròxima a ICV, Grup d'Esquerres de Vilassar de Dalt –tot i que a mig mandat es va desvincular dels ecosocialistes–. Godàs va aconseguir ser alcalde gràcies al suport d'ERC i també del PSC. Quatre anys més tard es presentaria sota la marca Ara Vilassar, una candidatura en què ja es va incloure Esquerra. L'aliança els va portar a la majoria absoluta i al segon mandat de Godàs com a alcalde. Aquell govern municipal el va compartir amb Pau Morales, ara a la candidatura d'Oriol Junqueras.

Més enllà de la política municipal, el seu vincle amb ERC també ha passat per formar part de la llista a les eleccions generals del 2019, i el 2022 va ser reclutat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè ocupés el càrrec de director general d'Acció Cívica i Comunitària del departament de Drets Socials.