BarcelonaUn debat, i sobretot un cara a cara, és la gran oportunitat que té per sobresortir el candidat que va per darrere. No cal que reciti el seu programa electoral, que la gent no recordarà al cap de cinc minuts, sinó que s'ha de centrar fonamentalment en dues coses: aconseguir col·locar una única proposta rellevant que tothom recordi i diferenciar-se clarament del seu adversari i, si té sort, desmuntar-lo. I aquest dimarts Xavier Godàs no ho ha aconseguit a El matí de Catalunya Ràdio. "Estic d’acord amb el que planteja el company Junqueras", ha expressat la primera vegada que l'ha interpel·lat directament. Godàs ha caigut ben d'hora en el parany del seu rival, que se sap moure perfectament en el terreny de les grans propostes inconcretes, com ajudar tots els treballadors, combatre la pobresa infantil, millorar el transport públic o, centrades en Esquerra, fer que el partit torni a ser gran i que sigui alternativa de govern. "Suposo que ningú se sorprendrà que el senyor Godàs i jo mateix estiguem d'acord en tantes coses, perquè formem part del mateix partit", ha remarcat Junqueras minuts després, intentant reforçar en els oients –i en els militants– la idea que l'única diferència que hi ha entre les candidatures és qui hi ha al capdavant.
Tots dos també estan d'acord que cal investigar a fons l'estructura B del partit, que s'ha de reforçar la comissió de garanties, que s'ha de collar el PSC, que la independència no és un objectiu a curt termini, que s'ha de revertir la presència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al 112... "Celebro que hi estiguem d’acord", ha insistit Junqueras, en una posició còmoda durant tot el debat. Fins i tot han coincidit a desmarcar-se de la guerra d'acusacions i retrets que des de fa setmanes hi ha entre les seves candidatures, com si ells no hi tinguessin absolutament res a veure.
Godàs no ha aconseguit que el cara a cara girés entorn dels 13 anys de presidència de Junqueras –arribaria als 17 en cas que guanyés dissabte–, ni de les patacades electorals que han fet perdre mig milió de votants al partit mentre era president, ni tan sols en el fet que Junqueras no hagi respost encara què va votar en la consulta sobre la investidura de Salvador Illa. "No t’ho tornaré a preguntar més. No sabrem què vas votar", s'ha limitat a dir, resignat, quan per enèsima vegada Junqueras recitava la seva frase prefabricada per esquivar la pregunta. Un art que Junqueras ha cultivat des de fa més d'una dècada i que li ha servit per sortir del primer cara a cara sense una sola esgarrapada. En queden dos més i, probablement, a Godàs ja li deuen estar estirant les orelles perquè siguin diferents.
