Una declaració que neix suspesa: l'opinió dels experts

BarcelonaQuin recorregut té la declaració rupturista?

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB

Formalment és una declaració i, en teoria, no hauria de ser impugnable perquè no té efectes jurídics. Però la sentència del Tribunal Constitucional (TC) referida a la declaració de sobirania -en què s’atribuïa caràcter polític i jurídic sobirà al poble de Catalunya- va entendre que una resolució com aquella tenia efectes jurídics. Jo no hi estic d’acord, però a partir d’aquella sentència hem d’imaginar que el TC admetrà a tràmit la impugnació del govern espanyol i també suspendrà el text de Junts pel Sí i la CUP aprovat ahir al Parlament.

Montserrat Nebrera, doctora en dret i professora de Dret Constitucional de la UB i UIC

La declaració serà immediatament recorreguda, tal com va anunciar ahir el govern espanyol. I, després de no admetre a tràmit la suspensió del ple, el Tribunal Constitucional (TC) ja va venir a avançar que la declaració era inconstitucional i que, independentment del debat, la suspendria. Si ja va suspendre la declaració de sobirania, imagina una que encarrega al Govern i al Parlament que creïn estructures d’estat i impulsin un procés constituent! Ara bé, sent conseqüents amb el text aprovat, a Catalunya s’hauria de seguir endavant i fer cas omís de la suspensió.

Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB

Com tota declaració d’un Parlament, el recorregut s’esgota en ella mateixa. No és una norma. Incita el futur Govern a unes determinades mesures, però, si no les acompleix, no passa res. No té força vinculant. No pel fet que sigui el Parlament de Catalunya, sinó perquè és una declaració. El que passa és que segons la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 25 de març del 2014, referida a la declaració de sobirania del Parlament, una declaració sí que pot tenir efectes jurídics. Jo no veig quins.

Josep Maria Reniu, doctor en Ciència Política de la UB

A nivell català, una part ja està tenint recorregut, tal com es reflecteix en el discurs d’ahir d’Artur Mas. Tot i això, serà indispensable que hi hagi un Govern que desplegui la declaració i la porti a la pràctica. Per part de les institucions de l’Estat, el recorregut del text acabarà quan el Tribunal Constitucional (TC) admeti a tràmit el recurs del govern espanyol. Però es tracta d’una declaració política, per la qual cosa ens trobarem en el mateix atzucac que amb la declaració de sobirania: aquella dissonància en què es dóna una resposta jurídica a una posició política. En aquest sentit, serà interessant veure què diu la interlocutòria d’acceptació a tràmit.

Marcel Mateu, professor de Dret Constitucional de la UAB

El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit el recurs i deixarà en suspens els efectes jurídics de la declaració. En un temps arribarà una sentència que declararà la seva inconstitucionalitat. Es tracta d’una declaració que inicia un procés de no obediència i entra en xoc amb la Constitució. Per tant, el que declari el TC no és cap sorpresa. Com totes les declaracions d’independència, té efectes jurídics de cara al futur. És la llavor d’un procés de trencament amb l’ordenament jurídic previ.

Quines serien les conseqüències de no acatar una eventual suspensió del text per part del TC?

Xavier Arbós

Cal estar atents al que passi després de la suspensió, ja que el TC té l’obligació de garantir que s’acompleixi la suspensió. Haurem de veure què passa i qui i què es mou. I haurà de ser el TC qui assenyali quines persones no acompleixen la suspensió. A partir d’aquí es podrien posar en marxa diversos mecanismes i la situació pot acabar amb la inhabilitació o una multa. Tot i això, cal repassar la declaració punt per punt. En allò que s’adreci al Govern, mentre no estigui constituït, no podrà ser objecte de suspensió. En relació al que serien actuacions pròpies del Parlament, en canvi, sí que es podrien considerar una infracció i es podria actuar. Pel que fa a la tramitació de les lleis de procés constituent, d’Hisenda catalana i de seguretat social catalana -previstes a la declaració-, per exemple, tindria dos grups parlamentaris responsables. ¿I la presidenta del Parlament? Depèn de si considera que té responsabilitat, el TC la podria suspendre.

Montserrat Nebrera

Segons es desprèn de la reforma recent de la llei del TC, les conseqüències podrien ser, en primer lloc, la inhabilitació. Per això caldria primer identificar el subjecte que ha posat en marxa la declaració. Imagino que el que es voldrà impedir és que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, accepti a tràmit qualsevol proposició de llei relacionada amb la declaració. Entenc, però, que tal com s’ha plantejat el redactat, la presidenta també hauria de fer cas omís de la inhabilitació. Llavors es podrien posar en pràctica mesures més coercitives: una sanció en forma de multa o, en cas de reincidència, presó per desacatament. Totes aquestes mesures, com he dit, anirien contra la presidenta de la cambra, com a símbol d’una mesa que actua per majories de les quals ella formarà part. Ara bé, també es factible que es faci pressió sobre els membres de la mesa que votin a favor de tramitar determinades normes.

Joan Queralt

Qui ha d’executar la declaració no és el Parlament, perquè està adreçada al futur Govern. Per tant, el Parlament i els grups parlamentaris no tenen cap tipus de responsabilitat. Els diputats són immunes als seus vots. Si el TC considera nul·la la declaració, cap diputat podrà ser sancionat. Per tres motius: atemptaria contra la inviolabilitat dels vots parlamentaris; trencaria el seu aforament, i imposaria la sanció sense el principi d’audiència; és a dir, sense escoltar l’altra part, cosa que no es pot fer. El que hauria de fer el TC és plantejar-se d’ofici l’autoqüestió d’inconstitucionalitat.

Josep Maria Reniu

Depèn del que digui la interlocutòria del TC. Caldrà veure en quins termes s’expressa i els potencials efectes de la sentència. Després de la reforma de la llei orgànica del TC, la idea és que estableixi què no es pot fer, sota l’amenaça d’una sanció com la inhabilitació. I perquè hi hagi un delicte de desobediència i una imposició forçosa, primer cal assenyalar algú, que podria ser la presidenta del Parlament o, fins i tot, el govern en funcions.

Marcel Mateu

Pot ser que el TC apliqui la llei de seguretat nacional -en què pot mobilitzar mitjans autonòmics i locals per garantir la unitat d’Espanya- i fins i tot que hi hagi conseqüències penals. Cal tenir present, però, que els diputats tenen una sèrie de prerrogatives, segons la legalitat espanyola: la immunitat parlamentària i la inviolabilitat. Un diputat pot opinar i votar sense que això tingui cap tipus de sanció penal. Tampoc no se’ls pot processar per fets si no són delictes flagrants, i aquí no n’hi ha.