Westminster escolta les veus de Txell Bonet i Anna Forn

LondresEl tristament famós eslògan “Llibertat presos polítics”, lletres negres sobre el cop de brotxa vermell, al damunt d’una senyera, presidia la taula de la sala Q de Portcullis House, l’edifici de serveis de la Casa dels Comuns, a Westminster.

Convocades per la branca anglesa de l’Assemblea Nacional Catalana, i acollides pel grup interparlamentari sobre Catalunya que aplega diputats i lords de tots els partits del Parlament britànic, Txell Bonet i Anna Forn -la companya de Jordi Cuixart i una de les filles del conseller Joaquim Forn- van dur ahir la demanda de la llibertat dels presos polítics al cor de la democràcia britànica.

“Presó preventiva injustificada per amenaçar la resta de la població”, “Connivència de la premsa espanyola”, “Estat d’excepció a Catalunya”, “Gràcies per la solidaritat que expresseu aquí, sentim que no estem sols a Europa, lluitem per una societat millor”… Van ser alguns dels missatges que Txell Bonet va llançar al mig centenar de persones -“més que no pas cadires”, va constatar la periodista- reunides sota la tutela del president del grup, el diputat gal·lès del Plaid Cymru Hywel Williams.

“El meu pare o el company de la Txell són a la presó de manera injusta”, va començar dient Anna Forn, de 23 anys. “[Una edat que] em permet expressar-me per mi mateixa, i que fa que la meva situació sigui del tot diferent de la de l’Amat, el fill de la Txell i el Jordi”, que tot just té un any i que l’única cosa que sap, des de mitjans d’octubre del 2017, és que el seu pare ha esdevingut una figura absent, a qui només pot veure rere un vidre molt de tant en tant.

Txell Bonet va centrar una bona part de la seva exposició a fer un repàs dels fets que van conduir a la detenció del president d’Òmnium, arran de la suposada rebel·lió per la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, i que també va servir d’excusa al jutge Pablo Llarena per empresonar el president de l’ANC, Jordi Sànchez.

Anna Forn es va referir, entre altres vivències, a una conversa amb un dels advocats. “Soc probablement un dels millors penalistes d’Espanya -li va dir- però tot aquest procés no té res a veure amb la llei”.

Descoratjador. Amb aquesta senzilla frase, Anna Forn va posar de manifest un dels arguments clau que planava ahir sobre Westminster: la parcialitat de la justícia espanyola, la falta d’independència del poder judicial en relació amb l’executiu i l’arbitrarietat de la causa i les acusacions elevades per l’instructor.

Txell Bonet també es va referir a les declaracions del diputat socialista Diego López Garrido, redactor del delicte de rebel·lió, en el sentit que ni els presos ni els exiliats l’havien comès. “No hi ha violència, no n’hi ha hagut”. Però per veure el seu company mentre ha estat empresonat a Madrid, Bonet va explicar que ha hagut de fer més de 50.000 quilòmetres en 39 setmanes. Una altra condemna del tot injustificada.