Brussel·les considera legal el tancament de webs del referèndum

Barcelona / Brussel·lesLa ciberbatalla del referèndum va arribar ahir a un nou punt d’inflexió. Després del bloqueig de la web de l’Assemblea Nacional Catalana -Assemblea.cat-, fonts de la Guàrdia Civil van comunicar ahir a l’agència Efe que ja havien desactivat 140 pàgines del referèndum de l’1 d’octubre. La Comissió Europea avala aquesta estratègia de clausura massiva. “S’ha fet legalment, un jutge ho ha ordenat i són mesures preses en un context molt específic”, va declarar ahir el portaveu de l’executiu comunitari, Margaritis Schinas.

La Guàrdia Civil no ha actuat obeint una ordre concreta per tancar cada web, segons Efe, sinó a partir d’una resolució genèrica de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas, que autoritzava a deshabilitar les pàgines amb informació sobre la manera de votar al referèndum. En bona part de les webs bloquejades s’hi pot veure ara l’escut de la Guàrdia Civil i la llegenda “Aquest domini ha sigut intervingut i està a disposició judicial”.

Schinas també va apel·lar al respecte a la Constitució espanyola, com fa cada vegada que ha de parlar del referèndum. “Reiterem el suport a l’ordre constitucional espanyol, en el marc del qual s’han pres aquestes mesures”, va dir en referència al tancament de webs. Però la comissària de Societat Digital, Mariya Gabriel, va ser més freda. Sense parlar d’il·legalitat en la censura de webs, se’n va apartar deixant-ho com un afer espanyol. “No és el paper de la CE ficar-se en afers interns. Ho seguim de prop, però no tinc cap comentari a fer”, va dir.

La campanya de tancament de webs, que va començar amb la clausura de Referendum.cat, s’ha convertit en una escalada d’enfrontament digital: a mesura que la Guàrdia Civil va tancant o bloquejant pàgines, se’n multipliquen les còpies que fan el Govern, les entitats i els activistes en dominis internacionals i en servidors a l’estranger, per impedir-ne la clausura o el bloqueig. L’ANC, per exemple, va obrir Assemblea.eu poques hores després del bloqueig de la web amb el .cat. També es difonen tècniques per evitar la censura que els jutges fan aplicar a les operadores d’internet. De moment l’associació de juristes Drets ha identificat 16 investigats per fer rèpliques de les webs del referèndum, i a alguns d’aquests ni tan sols els han comunicat per ordre de quin jutjat els investiguen, o els han dit que ho fan per delictes que tenen poc sentit.

A més del delicte de desobediència que tots tenen en comú, a quatre dels afectats els han notificat que els investiguen pels delictes de prevaricació i malversació de diners públics. Cap és funcionari ni càrrec públic i, per tant, no poden prevaricar ni malversar. La interlocutòria del jutjat número 4 de Paterna que autoritzava l’escorcoll de la casa d’un noi de Burjassot, interrogat per haver fet una de les rèpliques de la web del referèndum, fins i tot esmenta “el delicte de tràfic de substàncies”, en un error incomprensible, i menciona fins a sis vegades les pàgines “wed”, amb d. L’advocat d’un investigat de Girona a qui la Policia Nacional va comunicar que el seu cas el duia el jutjat de Paterna va quedar sorprès ahir quan el jutge l’hi va desmentir.

L’advocat especialista en internet Carlos Sánchez Almeida considera que si el TSJC vol aturar la difusió de rèpliques de la web del referèndum, “el que hauria de fer és citar Carles Puigdemont i prendre-li el mòbil perquè no pugui actualitzar Twitter”. Recorda que els que s’investiga per copiar webs del referèndum no han rebut cap requeriment del Tribunal Constitucional, de manera que no es pot dir que el desobeeixen i que els acabaran arxivant el cas. Almeida explica que el tancament de webs per part de la justícia espanyola és “habitual” des del 1997, quan es va ordenar la clausura de la web Viva el jamón y el vino, així com les “operacions espectaculars però ineficaces”.

Les webs s’han fet tancar fins ara accedint físicament al servidor, si és a Catalunya o a Espanya, o obligant la Fundació puntCat a bloquejar-les si tenen un domini .cat. Les que són a l’estranger, segons explica l’expert en seguretat informàtica José Nicolás Castellano, es bloquegen forçant les operadores d’internet de l’Estat a redirigir-ne els visitants a webs controlades per la Guàrdia Civil.

Les alternatives a les pàgines bloquejades

Simular ser a l’estranger

El president Carles Puigdemont va recomanar per Twitter fer servir webs de servidors proxy, com Proxysite.com, per entrar a pàgines bloquejades a Espanya, com Garantiespelreferendum.com simulant que l’internauta navega des d’un altre país, per esquivar la censura.

Rèpliques de webs encara actives

El compte de Twitter @Censura1oct fa un seguiment exhaustiu de les estratègies per bloquejar webs i difon pàgines fiables on, al tancament d’aquesta edició, encara es pot consultar on ha de votar cadascú, com Referendum1o.github.io/on-votar. Wikileaks també ha publicat un clon de la pàgina del referèndum per saber a quin col·legi s’ha d’anar a votar: es pot consultar a Wikileaks.org/mirrors/catref/on-votar.

Xarxes privades virtuals

Les xarxes privades virtuals o túnels VPN també permeten accedir a les webs bloquejades per les operadores d’internet. Una manera fàcil de provar-ho és descarregar el navegador Opera i activar l’opció “VPN” a la pestanya de “privadesa” de “paràmetres” o “preferències”.

Altres solucions

El navegador Tor, que es pot descarregar a TorProject.org, permet anonimitzar la navegació i accedir a les pàgines com si es fes des d’un altre país.