Waterloo s’activa per esvair els dubtes sobre el Govern
Torra i Puigdemont presenten el Consell de la República i el Fòrum Constituent
Waterloo / BarcelonaLa tardor calenta que presagiava la commemoració de tantes fites històriques per a l’independentisme se li va girar com un mitjó al Govern des del mateix 1 d’octubre. Els retrets que li van fer una part dels manifestants aquell dia, titllant-lo d’“autonomista”, no van ser més que el preludi d’una crisi de confiança entre JxCat i ERC al Parlament i de la pèrdua definitiva del suport de la CUP, confirmada dissabte en la reunió del consell polític dels anticapitalistes. Dilluns a Waterloo i aquest dimarts al Palau de la Generalitat, l’executiu mostra les cartes amb què pretén tornar a seduir els que comencen a dubtar del seu compromís amb la independència. “El Consell de la República és una de les peces clau per a la implementació de la República”, subratllava el president, Quim Torra, des de Bèlgica, on, al costat de l’expresident Carles Puigdemont i de l’exconseller Toni Comín, va explicar que el projecte es presentarà el 30 d’octubre a Barcelona. Dimarts serà el mateix Torra el que anunciï la creació del consell assessor Fòrum Cívic Constituent, que pilotarà el cantautor i exdiputat de JxSí Lluís Llach, tal com va avançar l’ARA.
D’aquesta manera, el Govern vol recuperar la iniciativa en el Procés, tot i que ho fa amb cauteles per esquivar possibles impugnacions: el Consell de la República -que havia d’engegar la primavera passada però es va veure frustrat per l’empresonament de Puigdemont- no tindrà vinculació orgànica amb la Generalitat -malgrat que es presentarà al Saló de Sant Jordi del Palau-, i el Fòrum Cívic Constituent es limitarà a impulsar una sèrie de debats sobre el model de país sense el compromís de portar al Parlament un projecte de Constitució catalana.
Està pendent de resoldre’s, però, la gran qüestió de fons: la unitat independentista. En la reunió, que es va fer a l’Hotel Coté Vert de Waterloo, hi havia membres dels partits i les entitats amb l’excepció anunciada de la CUP: la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras; el president del grup republicà al Parlament, Sergi Sabrià; Albert Batet, portaveu de JxCat; les entitats sobiranistes i municipalistes, i també la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i els exconsellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig.
Divergències
L’anunci del Consell de la República i el del Fòrum Cívic Constituent coincideixen en la mateixa setmana que es presenta la Crida, dissabte a Manresa. Una coincidència que ha generat recels en altres actors sobiranistes, que ja es van negar a convertir la trobada de dilluns en una cimera unitària per fixar una nova estratègia conjunta. Les prevencions respecte a la reunió de Waterloo arribaven fins al punt que alguns partits i entitats es plantejaven no participar-hi per evitar que Puigdemont capitalitzés els rèdits d’una fotografia unitària. Segons va avançar Vilaweb i va confirmar l’ARA, es pretén que el primer acte del Consell de la República sigui una assemblea del sobiranisme el 8 de desembre a Brussel·les. Dos dies després de la fundació definitiva de la Crida el 6 de desembre.
Tant Puigdemont com Comín, en la roda de premsa posterior a la trobada, van insistir que la feina prèvia ha sigut molt intensa, especialment les últimes setmanes. El diputat d’ERC, que ha sigut el més implicat en el disseny, va subratllar que el Consell és “un instrument imprescindible” per al desplegament de les forces independentistes. De fet, les fonts consultades apunten que la seva funció hauria de complementar la de la Generalitat fent tot el que podria ser impugnat si es fes des de Catalunya. “El Govern de l’interior té molt poc marge”, afirma una de les fonts, que afegeix que l’altre rol principal serà la “internacionalització” del Procés. Ara bé, fonts de JxCat també pretenen que el Consell es converteixi en una espècie d’“estat major” del Procés, que la legislatura passada anava més enllà de l’executiu -de fet, va generar tensions perquè alguns consellers n’estaven exclosos- i es va encarregar de coordinar el referèndum. Però no tothom coincideix amb aquesta interpretació. Fonts d’ERC destaquen la importància de Waterloo -i també de les presons-, però insisteixen que les decisions es prendran al Palau i al Parlament.
Torra crida a sumar-hi la CUP
La gran absent de la trobada a Bèlgica va ser la CUP, que el cap de setmana va acordar bloquejar el Parlament per la deriva “autonomista” de JxCat i ERC. Els anticapitalistes treballaran per evitar que es consolidi el Govern, tot i que Torra encara confia que s’ho repensin. “No m’he cansat mai de dir que [el Consell] ha de comptar amb tota la majoria independentista, inclosos els companys de la CUP. Esperem que d’aquí al 30 siguem capaços de convence’ls de la necessitat de ser-hi”, va apuntar. No li serà fàcil, segons el que ahir mateix explicava la CUP. “No s’ha fet res a nivell intern perquè ens arribem a plantejar una mena d’institucionalitat paral·lela a l’exili que sigui coherent: s’alimenta de simbolisme i retòrica”, explicava la diputada Natàlia Sànchez en una entrevista a l’ARA. No tothom a l’entorn de la CUP opina el mateix. A través de Twitter, Poble Lliure va avisar que estaran “atents” per veure si és una proposta “que pot fer avançar cap a la construcció de la República” i no es queda en la retòrica.
La unitat de l’independentisme segueix sent l’assignatura pendent de partits i entitats, que en els pròxims dies tindran un nou examen quan el Tribunal Suprem obri judici oral contra els líders de l’1-O.
