Així maniobra 'in extremis' la dreta judicial contra l'amnistia

BarcelonaAra que la negociació sobre la llei d'amnistia entra en el seu últim estadi, la dreta judicial comença a maniobrar per intentar boicotejar-ne l'aplicació. Aquest dimecres vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han fet el primer gest públic contrari a l'amnistia: forçaran un ple extraordinari perquè l'òrgan de govern dels jutges rebutgi la llei que el PSOE està ultimant amb Junts –els socialistes ja van anunciar un pacte amb ERC dimarts a la nit que inclouria les causes del Tsunami Democràtic i dels CDR, i el president Aragonès n'ha tret pit perquè afecta "tots els represaliats"–. El moviment d'aquest dimecres, que tirarà endavant perquè hi ha majoria conservadora, no tindrà efectes pràctics però sí transcendència política, perquè és la mostra que la dreta judicial ja es mou per convertir-se en el principal obstacle a l'amnistia.

Els vuit vocals nomenats pel PP –Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona– són els que han elaborat la declaració institucional que volen que el ple del CGPJ es faci seva. La llei estableix que es pot convocar un ple extraordinari si el demana el president o cinc vocals. Fonts de l'organisme asseguren que ara és el president del CGPJ, Vicente Guilarte, qui ho ha de valorar. Tradicionalment, en casos similars sempre s'ha convocat.

El sector conservador del CGPJ creu que el fet que el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, avalés obertament la setmana passada l'amnistia "justifica" que l'òrgan de govern dels jutges faci pública la seva opinió. En el text expressen la seva "intensa preocupació i desolació" pel fet que s'estigui a punt d'aprovar una llei que suposa l'oblit judicial del Procés. Creuen que això suposa una "degradació" i una "abolició" de l'estat de dret.

De fet, en el seu escrit els conservadors es fan seu el relat del PP i denuncien que Pedro Sánchez tiri endavant aquesta norma per continuar sent president i evitant que els populars, de la mà de l'extrema dreta, arribin a governar a l'Estat: "Confondre l'interès d'Espanya amb l'interès del president del govern en funcions per evitar la hipotètica formació de governs de partits d'una ideologia diferent de la seva és manifestament incompatible amb l'alternança política". Remarquen que una amnistia "violenta la Constitució" i "la independència dels tribunals", i posa en risc la "seguretat jurídica" perquè "unes forces polítiques utilitzen les lleis en el seu benefici per impedir l'acció dels tribunals": "Generarà una casta jurídicament irresponsable i impune dels seus delictes".

La causa del Tsunami

El moviment del sector conservador del CGPJ ha estat el més visible fins ara, però no passarà del simbolisme. Ara bé, a l'Audiència Nacional hi ha actors de la dreta judicial que ja maniobren també per torpedinar l'amnistia. Fa pocs dies, el jutge Manuel García Castellón va acceptar que Vox i l'entitat Dignidad y Justicia es personessin com a acusacions populars en la causa del Tsunami Democràtic. El moviment complica la situació dels encausats, perquè la Fiscalia, que era l'única que acusava fins al maig perquè la causa era secreta, ja s'havia mostrat predisposada a rebaixar l'acusació de terrorisme i deixar-la en desordres públics.

Amb l'extrema dreta com a acusació popular, aquesta rebaixa quedaria en paper mullat si Vox demanés acusar per terrorisme; llavors, el jutge hauria de valorar si ho accepta. Si això passés, l'amnistia que negocia el PSOE amb l'independentisme hauria d'incloure els delictes per terrorisme perquè afectés els encausats del Tsunami i els CDR.

Els jutges seran, de fet, els que tindran l'última paraula a l'hora d'interpretar la llei d'amnistia. Dependrà dels magistrats que portin cada cas –la sala del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena en el cas dels líders independentistes, per exemple– i de si decideixen preguntar al Tribunal Constitucional si la norma és constitucional o no.

Asens diu que falta un "5%" per a l'acord PSOE-Junts

La pressió de la dreta judicial se suma a la croada de la dreta política. Aquest dimecres, el PP ha tornat a carregar durament contra la llei i el vicesecretari d'organització popular, Miguel Tellado, l'ha titllat de "frau de llei". En paral·lel, la FAES ha emès un comunicat en què ha acusat el PSOE "d'abraçar l'estratègia de destrucció de l'ordre constitucional" que, considera, defensa l'independentisme.

Malgrat l'ofensiva, el PSOE continua ultimant l'acord amb Junts. Aquest dimecres, Jaume Asens, un dels negociadors de Sumar i interlocutor amb el partit de Carles Puigdemont, ha assegurat que falta un "5%" per tancar el pacte entre les dues formacions. "Els elements que separen són menors, secundaris, i no poden impedir un acord", ha dit a Catalunya Ràdio, on ha assegurat que són qüestions de "redactat". Ara bé, també ha admès que es tracta "d'un parell de qüestions que han quedat bloquejades" i que "ni el PSOE ni Junts s'estan movent de les seves posicions". El negociador de Sumar ha descartat que el mediador sigui un d'aquests esculls. On sí que hi hauria acord, almenys amb ERC, és en incloure els policies de l’1-O processats per lesions, segons va avançar El Periódico, tot i que fonts republicanes apunten a l’ARA que en quedarien fora els processats per tortures, per tracte degradant i els casos en què s’hagi causat una pèrdua d’òrgans.