Els vuit interrogants que ha de resoldre el Suprem
El pronunciament del tribunal ha de definir l’1-O i pot ser clau per al futur de la política catalana i espanyola
BarcelonaLa sentència que ultima la sala del Tribunal Suprem presidida per Manuel Marchena no només té el repte de resoldre peticions de condemna que s’enfilen fins als 25 anys de presó per a un exvicepresident del Govern, una expresidenta del Parlament, vuit exconsellers i dos líders de la societat civil, alguns dels quals porten entre 500 i 700 dies a la presó. El resultat de les deliberacions dels set magistrats també definirà què van ser el Procés, el 20-S i l’1-O, pot reinterpretar conceptes com ara la violència i els límits dels drets i llibertats, i tindrà una influència clau en el judici al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i en el futur dels polítics exiliats.
L’existència de violència
¿Rebel·lió, sedició o cap de les dues coses?
Fixar si durant el setembre del 2017 hi va haver violència a Catalunya és la clau de volta de la sentència. Ni tan sols les acusacions s’han posat d’acord sobre aquest punt: la Fiscalia va fer seu el concepte d’“insurrecció” que plantejava el cap de la investigació de l’1-O, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, i va arribar a plantejar l’existència d’un cop d’estat a Catalunya per justificar la condemna per rebel·lió. En canvi, l’Advocacia de l’Estat nega que els acusats utilitzessin la violència per aconseguir els seus objectius i només hi veu sedició, un alçament per obstaculitzar la feina de la policia. Caldrà veure si el tribunal opta per una d’aquestes tesis o si es decanta per redefinir els requisits de la violència per poder parlar d’una de caràcter normatiu.
El pla concertat
¿Hi havia una actuació conjunta i un pla premeditat?
En aquest punt les acusacions sí que coincideixen. Tot i el fet que els acusats pertanyin a tres àmbits tan diferents com el Govern, el Parlament i la societat civil, documents com ara l’EnfoCATs i l’agenda Moleskine -que les defenses han posat en dubte- els permeten situar-los com un sol grup amb una “estratègia concertada”. L’acusació popular exercida per Vox va fins i tot més enllà i acusa tots els processats menys Santi Vila d’organització criminal, una tesi que la Fiscalia va comprar en el seu informe final, tot i que no va incloure aquest delicte dins de les seves peticions de condemna.
El 20-S i l’1-O
¿Dues mobilitzacions històriques o un alçament?
Una de les qüestions en joc en la sentència del Procés és la definició judicial de dues de les jornades històriques del 2017. Què va ser l’1-O? ¿Una mobilització que va portar dos milions de persones a votar, embrutada per les càrregues policials? ¿Un alçament violent instigat per les institucions i les entitats civils? Ocap de les dues coses? El relat de les acusacions pel que fa a aquest capítol s’acosta més. Segons el testimoni dels 137 policies i guàrdies civils que van declarar al Suprem, totes tres coincideixen a parlar d’alçament, amb la diferència que la Fiscalia i Vox hi afegeixen el component de la violència, mentre que per a l’Advocacia l’objectiu dels votants era impedir que es requisessin les urnes. A l’altra banda hi ha el relat dels votants aportats per les defenses i els mateixos acusats, que defineixen l’1-O com un exercici de desobediència civil i resistència pacífica.
Pel que fa al 20-S, la mateixa Advocacia de l’Estat va descartar la sedició i els acusats van insistir a parlar d’una manifestació pacífica. Caldrà veure també si el tribunal entra en un altre dels aspectes que els votants que van declarar al Suprem van posar sobre de la taula: la desproporció i els excessos de l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia.
Drets i llibertats
Quins són els límits de la llibertat d’expressió i manifestació?
“Les generacions que venen depenen de la seva sentència, no és només la meva llibertat, sinó la de moltes persones”, deia Dolors Bassa en el seu al·legat final al Tribunal Suprem. La sentència del Procés també té el repte d’analitzar els límits de la llibertat d’expressió i del dret de reunió o manifestació. ¿El 20-S i l’1-O estan emparats per aquests drets?
El paper dels Mossos
¿La policia catalana es va alinear amb el Govern?
Durant les 52 sessions de judici al Tribunal Suprem la Fiscalia i Vox van intentar demostrar que els Mossos d’Esquadra van convertir-se en el braç armat de la rebel·lió, alineant-se amb els interessos del Govern. L’Advocacia de l’Estat va acusar-los de passivitat i de posar-se de perfil davant dels ciutadans que van intentar impedir el compliment de les ordres judicials.
El rol que finalment els atorgui la sentència del Suprem serà clau per al judici que ha de començar a l’Audiència Nacional el 20 de gener. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; la intendent Teresa Laplana, i els dos excàrrecs d’Interior Pere Soler i Cèsar Puig s’asseuran al banc dels acusats per rebel·lió, sedició i organització criminal.
Les lleis de desconnexió
¿Desobediència o inviolabilitat parlamentària?
“Cedeixo aquesta trinxera, el senyor Forn va desobeir el Tribunal Constitucional”, deia l’advocat de l’exconseller d’Interior, Xavier Melero. Establir si els membres del Govern i, sobretot, el Parlament van desobeir les prohibicions del Tribunal Constitucional és una altra de les claus de la sentència.
Algunes de les defenses, sobretot en el cas dels exconsellers, han admès aquesta qüestió. En canvi, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell sempre ha insistit que el debat a la cambra catalana i la tramitació de lleis que se’n desprèn estan protegits per la “inviolabilitat parlamentària”.
La malversació
¿Es van gastar diners públics en l’1-O?
L’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va insistir abans i durant el judici que no s’havia invertit ni un euro públic en l’1-O. Els tècnics d’Hisenda, però, van matisar que algunes partides s’havien dissimulat en altres conceptes i van argumentar que n’hi ha prou comprometent una despesa perquè consti com a tal, encara que després no s’arribi a pagar o que el servei no s’efectuï.
Delimitar si hi va haver despesa, de quina quantitat es tracta i de quins departaments va sortir serà clau per determinar si es van malversar diners i per establir sobre qui ha de recaure la responsabilitat: tres dels exconsellers -Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila- només s’enfronten a pena de presó per aquest delicte.
Els exiliats
¿La sentència del Procés reactivarà les euroordres?
En funció dels delictes fixats en cas de condemna, el Tribunal Suprem podria reactivar les euroordres retirades en el cas de l’expresident Carles Puigdemont i la resta d’exconsellers a l’exili, perquè fossin detinguts i extradits. Una condemna també obrirà el debat sobre l’indult o l’amnistia.
Però, més enllà de la resolució d’aquests vuit interrogants, la sentència del Procés que faci el Tribunal Suprem està destinada a marcar un punt d’inflexió en la democràcia catalana i espanyola i a determinar-ne el futur.