Vox s'oblida de l'amnistia (però no dels immigrants)

BarcelonaVox deixa enrere el seu combat a la llei d'amnistia i comença a focalitzar els esforços en els altres temes predilectes de la formació: combatre "l'islamisme" i la delinqüència. Mentre que en el debat de política general de l'any passat la primera proposta de resolució del partit d'extrema dreta era per la "igualtat entre espanyols" i contra la llei d'amnistia –que encara s'estava negociant–, aquest any el tema ha desaparegut de les seves propostes. "Li reconec que no crec que ho portem al debat de política general, no és una proposició que s'hagi de debatre allà, sinó que s'ha de tombar als tribunals, perquè és una llei contrària a l'ordenament jurídic", ha assegurat el líder de Vox, Ignacio Garriga, en un esmorzar informatiu aquest divendres, uns dies abans que se celebri aquest debat que marca l'inici del curs polític.

"Vox presentarà unes propostes centrades a resoldre els problemes que pateixen els catalans", havia afirmat abans el portaveu parlamentari de l'extrema dreta i cosí del president, Joan Garriga. Un d'aquests problemes és, segons la formació d'extrema dreta, el concert econòmic basc i navarrès, i plantejaran una resolució perquè el Parlament s'hi posicioni en contra. Proposen que el Parlament insti el Congrés a modificar la Constitució per carregar-se "els preceptes constitucionals que consagren un model de finançament autonòmic particular per al País Basc i Navarra i que es nega a la resta de comunitats". En aquest sentit, han criticat la "hipocresia" del PP, que es reivindica com a defensor de "la igualtat entre els espanyols", però dona suport al concert basc i el 2012 havia plantejat un "finançament singular" per a Catalunya, tot i que dins del règim comú. Alhora, Ignacio Garriga ha titllat d'"impost revolucionari" el concert català, en referència al que feia pagar ETA a empresaris durant el conflicte al País Basc.

Ciutadans ja va fer al seu dia d'ariet contra el concert basc i navarrès, tot i que la seva posició va anar baixant d'intensitat a mesura que el partit taronja va començar a créixer a Espanya.

Immigració i crims, les claus

La formació d'extrema dreta espanyolista ha formulat unes propostes centrades en la immigració en general i l'islam en particular i també en la delinqüència, que, un cop més, pretén vincular al fenomen migratori. Pel que fa a la multireincidència, proposen endurir les mesures que es van aprovar al Congrés a instàncies de Junts: estendre l'agreujant a delictes lleus de furt i estafa, instaurar presó d'un a tres anys, i en cas que siguin estrangers culminar l'expulsió.

També plantegen capgirar el decàleg d'empadronament de la Generalitat per "evitar que s'empadronin immigrants il·legals", suprimir l'aprenentatge optatiu de llengua àrab d'algunes escoles i trencar col·laboracions amb la Lliga Àrab i altres organitzacions musulmanes. En matèria d'ajuts socials, plantegen instaurar el principi de "prioritat nacional", que és manifestament il·legal, i també aborden la bonificació de l'impost de transmissions patrimonials i l'IVA en cas de comprar un habitatge –tot i que no han esmentat res dels lloguers ni de la construcció d'habitatge.

En la seva línia, també pretenen esborrar la zona de baixes emissions, imposar el castellà a les escoles carregant-se la immersió lingüística i derogar la llei del només sí és sí i aplicar la presó permanent revisable dels condemnats –traient la nacionalitat als que l'hagin adquirit i abaixant l'edat penal–. Totes elles propostes que van més enllà de les competències de la Generalitat.