Vox presidirà dues comissions al Parlament: s’esquerda el cordó sanitari a l'extrema dreta?

BarcelonaLa legislatura catalana va arrencar amb un pacte entre el PSC, Junts, Esquerra, els comuns i la CUP per renovar el cordó sanitari a l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. Tanmateix, i malgrat aquest compromís, la mesa i la junta de portaveus del Parlament han acordat donar la presidència de dues comissions al partit espanyolista, la de textos normatius i la de peticions. ¿S'ha esquerdat el cordó sanitari, almenys contra Vox? Diverses fonts dels grups signants ho neguen i justifiquen la decisió: asseguren que, amb el reglament de la cambra a la mà, no hi havia més remei que donar la presidència de dues comissions a Vox per complir amb el repartiment proporcional que es preveu a la norma. Per evitar que els serveixin com a altaveu a discursos de l'odi, els van donar les dues comissions que són més residuals en la vida parlamentària, subratllen aquestes mateixes fonts.

¿Tenien els grups marge de maniobra per evitar que Vox ocupés aquests càrrecs (que tenen, a més, un plus salarial associat)? L'article 49.2 del reglament estableix que les presidències de les comissions "han d’ésser distribuïdes proporcionalment per la mesa del Parlament, d’acord amb la junta de portaveus, entre els grups parlamentaris en funció del nombre de llurs diputats". Vox en té 11, igual que la passada legislatura i, segons la nova distribució, li toquen dues comissions que ara lideren el PSC i Junts, que en van assumir la presidència en el moment de la seva constitució, abans del repartiment definitiu. D'acord amb aquest repartiment, el PSC i Junts tindran set presidències, Esquerra quatre, el PP tres, Vox dues i els comuns, dues. La CUP i Aliança Catalana, cap.

Pot canviar?

Per fer efectiu el canvi de presidència en benefici de Vox, caldrà convocar les dues comissions i incloure aquest punt en l'ordre del dia. La designació de la presidència es pot fer per ratificació o per votació, una decisió que encara no està presa, segons fonts parlamentàries. Des de Vox recelen de la resta de grups i creuen que, arribat el moment d'emetre els vots, hi pot haver algun moviment per sabotejar-los les presidències. Ara bé, segons les fonts consultades, ni ERC ni el PSC preveuen torpedinar aquest nomenament –entenen que hi estan obligats pel Reglament–. La CUP i els comuns es decanten per votar-hi en contra, però, amb quatre i sis diputats respectivament, no tenen força suficient per tombar-ho. Junts evita concretar què farà si hi ha una votació: "Quan arribi el moment ja en parlarem", diuen fonts del grup.

Altres fonts parlamentàries apunten, també, que els lletrats van avisar els grups que, si deixen Vox fora del repartiment, s'arrisquen que el Tribunal Constitucional ho anul·li si Vox ho recorre. En tot cas, l'acord pel cordó sanitari signat pels cinc grups al juliol recollia el compromís de "no donar suport a cap candidatura de l’extrema dreta pels òrgans de govern del Parlament, tant a la mesa com a les meses de les comissions, a la coordinació dels intergrups i dels grups de treball", a més d'evitar que "la presentació de ponències col·legiades recaigui sobre qualsevol diputat o diputada de formacions d’extrema dreta". Se'ls ha exclòs, això sí, de les vicepresidències i de les secretaries de les comissions, atès que el reglament no diu que hagin de respondre a la proporcionalitat.

Què va passar la passada legislatura?

Aquest mateix debat es va produir ja la legislatura passada. Aleshores, i amb la idea d'evitar que Vox presidís una comissió rellevant, el Parlament va crear-ne una sense gaires funcions atribuïdes per donar-la al partit d'Ignacio Garriga, amb la idea que no pogués impugnar el repartiment: era justament la de textos normatius, que Vox va renunciar a presidir argumentant que era una maniobra per apartar-los d'una comissió amb veritable paper parlamentari. Ho recordava aquest diumenge el diputat cupaire Dani Cornellà en un missatge a X davant del rebombori per les dues presidències atribuïdes a Vox.

Ara bé, per què no s'ha exclòs Vox del repartiment de presidències de comissió i sí, en canvi, del dels senadors autonòmics? L'article 171.2 del reglament estableix que la mesa, d'acord amb la junta de portaveus, "fixa el nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup parlamentari". Fonts parlamentàries ressalten que, a diferència dels senadors –se'n trien vuit–, hi ha fins a 27 presidències de comissions, la qual cosa complica deixar Vox fora sense saltar-se la norma. Qui sí que n'ha quedat fora és Aliança Catalana, que té només dos diputats a la cambra. En el cas dels senadors, en les dues últimes legislatures els grups n'han acordat la distribució amb fórmules de repartiment que no en donin cap a l'extrema dreta: van optar primer per la Imperiali –canviant expressament el sistema d'elecció– i després per la D'Hondt. Vox ho va impugnar, però el Tribunal Constitucional va donar per bona la tria de fórmula feta per la cambra catalana.

Una altra de les qüestions més controvertides –almenys per a l'extrema dreta– és el bloqueig sistemàtic del debat sobre les seves proposicions de llei al Parlament, i que ara també afectarà Aliança. Vox ha impugnat davant el Tribunal Constitucional que no se'ls permeti debatre cap de les seves lleis a l'hemicicle, però el PSC, Esquerra, Junts, la CUP i els comuns argumenten que és la junta de portaveus qui determina l'ordre del dia dels plens i, per tant, pot decidir legítimament no incloure-hi les seves propostes. Les fonts consultades asseguren que això es manté en vigor aquesta legislatura, tal com preveu l'acord signat al juliol. Des de Vox consideren que aquest pacte vulnera les potestats que tenen atribuïdes com a grup parlamentari, atès que el reglament estableix que tots els grups "tenen els mateixos drets" en l'apartat dedicat al dret d'iniciativa (article 32). El cordó sanitari no afecta, en canvi, la seva facultat de presentar mocions, fer interpel·lacions als consellers o participar en les sessions de control al Govern.