Vox, l’Iran i Vidal-Quadras: les sospites de finançament il·legal

MadridL’Iran torna a irrompre en la creació d’un partit a Espanya. Si fa cinc anys s’intentaven infondre dubtes sobre el finançament de Podem a través d’una productora televisiva afí al règim de Teheran -que han quedat en paper mullat als jutjats-, l’ombra de sospita ara està sobre el naixement de Vox el 2013. L’equip d’investigació d’ El País ha revelat les últimes setmanes que el partit d’extrema dreta es va fundar i es va finançar la primera campanya de les europees del 2014, en què no va treure cap eurodiputat, amb diners que provenien de donacions secretes de l’exili iranià. Donacions del Consell Nacional de Resistència de l’Iran (CNRI), un grup que durant dècades va tenir un braç armat i fins al 2012 va figurar en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. La diferència amb Podem, però, és que el mateix fundador i primer president de Vox, Aleix Vidal-Quadras, ha confirmat que “els fons dels exiliats iranians van servir per posar en marxa” el partit.

Santiago Abascal ha intentat fins ara rentar-se’n les mans, tot i que llavors ja havia perdut el càrrec en què l’havia col·locat Esperanza Aguirre i era secretari general del partit. Primer va assegurar que el Tribunal de Comptes no havia detectat cap irregularitat, i ahir el seu partit va responsabilitzar per complet Vidal-Quadras. L’òrgan fiscalitzador va recordar que, al tractar-se d’una formació sense representació, no havia auditat els seus comptes. La llei de finançament de partits prohibeix expressament les donacions de partits o organitzacions estrangeres, però no pas de particulars -el matís legal al qual s’aferra Vidal-Quadras perquè no es parli de finançament il·legal-. Seria el cas del gairebé un milió d’euros que van enviar els simpatitzants del CNRI entre el desembre del 2013 i l’abril del 2014, sempre segons la informació d’ El País. El finançament es va aturar quan va començar la campanya.

Però ¿com arriba l’exili iranià a interessar-se per crear un partit d’extrema dreta a Espanya? La relació entre Vidal-Quadras i el CNRI es remunta al 2000, quan feia molt poc que havia arribat a Brussel·les.

Un lobi europeu

El CNRI perseguia els eurodiputats per aconseguir adeptes

El gener del 2014 Vidal-Quadras anunciava que deixava el PP per “diferències polítiques” i que es presentaria sota les sigles del recent partit fundat per José Ortega Lara a les europees. Calien diners, i va recórrer a uns vells amics que havia conegut temps enrere al Parlament Europeu, ansiosos de buscar adeptes a la seva causa. Durant els seus anys a Brussel·les va lluitar per treure el braç armat del CNRI, el Muyahidin-e Jalq (MEK, en anglès), de les llistes negres terroristes dels EUA i la UE, incloses el 1997 i el 2002 acusats de la mort de diferents nord-americans durant la dècada del 1970 i de l’intent d’atac el 1992 contra la missió iraniana davant l’ONU a Nova York. El 2009 va aconseguir la fita a Brussel·les i l’objectiu va passar a ser evitar el diàleg amb Teheran per al desarmament nuclear. El CNRI buscava estrangular el règim perquè hi hagués un canvi i l’oposició a l’exili aconseguís governar.

Un exèrcit a l’Iraq

Sadam Hussein va ajudar a armar l’oposició a l’exili per atacar l’Iran

L’historial del MEK es remunta als anys 70. Primer amb atemptats contra el règim del Sha i després contra el dels aiatol·làs ja des de l’exili. Els 90 van trobar l’empara de Sadam Hussein a l’Iraq, des d’on es van rearmar en una antiga base nord-americana. Però tot va canviar amb la invasió dels EUA a l’Iraq. La diplomàcia nord-americana -llavors republicana- els va veure com un possible aliat contra l’Iran i va començar una campanya de girar el mitjó a l’oposició iraniana. Una campanya diplomàtica per tombar el règim de Teheran.

Pèrdua de rellevància

La negociació europea amb l’Iran ha primat davant la línia dura

Els últims anys l’estratègia del CNRI ha tingut pocs fruits tot i que cada any apleguen milers de seguidors en un congrés a Madrid per on han desfilat presidents espanyols. Brussel·les ha abraçat les negociacions amb l’Iran per a la desnuclearització. Segons Vox, les donacions se circumscriuen al temps de Vidal-Quadras, que va deixar de militar al partit el 2015 per no contribuir a la dispersió del vot davant “l’extremisme esquerrenós” de Podem.