La DANA impulsa l'extrema dreta al País Valencià i les esquerres podrien derrotar Mazón

BarcelonaMentre l’oposició i el carrer augmenten la pressió política perquè dimiteixi el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un gran dubte plana sobre les zones encara enfangades de l’Horta Sud: els potencials efectes que la DANA pot tenir en el comportament electoral. Com bé explicava David Miró fa uns dies, la catàstrofe del temporal obre una finestra d’oportunitat perquè el govern espanyol pugui desplegar algunes decisions d’envergadura amb el desig de trobar una resistència menor de la que hauria experimentat abans de la DANA.

Amb tot, els desastres naturals provoquen un canvi sistemàtic en els patrons de vot? L’evidència empírica sobre la DANA del País Valencià encara és escassa. Els pocs sondejos que tenim ens indiquen que bona part de la responsabilitat de la tragèdia s’atribueix al govern de Carlos Mazón, tot i que el govern central tampoc en surt ben parat, sobretot entre l’electorat de dretes. Les primeres projeccions de vot mostren que, si demà es fessin eleccions, les diferències dins de cada bloc ideològic es reestructurarien, sobretot amb un augment de l’extrema dreta, però el bloc conservador podria mantenir la majoria. Vox podria créixer fins a set diputats i el PP en perdria onze, cosa que obriria una possibilitat per a les esquerres: el Partit Socialista perdria un diputat i Compromís en guanyaria cinc.

Per tenir part de la resposta final caldrà lògicament esperar a les pròximes eleccions, previstes per al 2027, però podem fer un primer pas en la resolució del dubte fixant-nos en com la ciutadania processa aquests tipus d’esdeveniments. Segons bona part dels estudis acadèmics, el canvi climàtic sol ser una temàtica d’importància secundària que esdevé prioritària quan hi ha desastres naturals, però per un període curt de temps. Quan no és el cas, les qüestions relacionades amb el medi ambient es filtren segons les ulleres ideològiques de cadascú. Això ho veiem, per exemple, en l’enquesta publicada pel CIS aquest novembre passat. Quan es pregunta si els desastres naturals augmentaran o si el medi ambient anirà a pitjor, les respostes varien substancialment en funció de les preferències polítiques de cadascú. Així, mentre un 60% dels votants de Vox i un 67% dels del PP consideren que els desastres naturals augmentaran, el percentatge s’enfila al 80% o més entre els votants de partits d’esquerres.

Per tant, la crítica al fet que s’hagin fet les coses malament no implica necessàriament votar els altres, perquè, sigui cert o fals, la percepció d’una part de la ciutadania és que el rival també en té la culpa i, “si haguessin governat els altres, ho haurien fet igual de malament”.

Els incendis del 1998 a la Catalunya Central

En els últims anys tenim nombrosos exemples d’estudis que mostren com els desastres naturals poden canviar el vot. S’ha mostrat que el Partit Verd alemany va incrementar el seu suport en les zones més afectades per les inundacions del 2021; que els votants a Suïssa canvien el seu vot després d’un desastre climàtic, o que l'huracà Ian o el Katrina als Estats Units van augmentar la participació electoral, sobretot d’electors que sovint no votaven. Més a prop, i tot i que qualitativament diferent, els desastres i la seva connexió amb el vot se’ns queden gravats en la memòria, com l’atac terrorista del 2004 a Madrid, perpetrat uns dies abans de les eleccions generals.

Heus aquí, però, el quid de la qüestió: els desastres, també els naturals, se’ns queden gravats en la memòria, i també molt sovint la seva connexió amb el vot. Tanmateix, això no significa que el comportament electoral acabi variant. Per cada exemple d’un desastre que hagi produït un canvi de vot, en podem trobar un altre en el qual no hagi estat així, com els desastres del Prestige de l’any 2002, just abans de les eleccions municipals del 2003, o el terratrèmol de Lorca (Múrcia) del 2011, dies abans de les municipals del mateix any, amb un efecte negligible en els resultats.

Un bon exemple més proper és el dels incendis que van afectar la Catalunya Central l’any 1998, considerat un dels focs més ràpids registrats a Europa fins aleshores i amb una important afectació en tots els àmbits. En el seu dia es va considerar –i es va afirmar de forma reiterada– que el desastre va suposar el començament de la fi de l’hegemonia de CiU al Solsonès i a les comarques veïnes. Segons les dades, aquesta afirmació no quadra amb la realitat.

Per tant, passat l’efecte inicial, tot sembla indicar que els desastres naturals es canalitzen via la (picabaralla) política tradicional, la qual cosa vol dir que, si els partits confien en treure’n profit, esperar amb els braços plegats seria una imprudència i els convindria més esmerçar esforços en la definició de l’estratègia política i les seves propostes.

Els militars que governen la política

El president valencià, Carlos Mazón, ha atorgat la responsabilitat de la reconstrucció de la DANA al tinent general Francisco José Gan Pampols, vehiculada a través d’una nova vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social. No és l’únic procedent de l’exèrcit. Pocs dies després es va anunciar que el general de brigada Venancio Aguado de Diego n’assumiria la secretaria autonòmica. La desvinculació de l’exèrcit al poder polític i civil és una de les grans fites en la construcció de l’estat liberal democràtic. De fet, si mirem els països que tenen militars com a ministres, veiem que els que encapçalen la llista són tots estats autocràtics. De la Unió Europea no n’apareix cap.