Vox entraria al Parlament Europeu amb sis eurodiputats, segons una projecció de l'Eurocambra

Brussel·lesJa queden menys de 100 dies per a unes eleccions europees considerades les més importants des del 1979 perquè dibuixaran una nova Unió Europea, sense el Regne Unit, i que mesurarà el pes de l'euroescepticisme i el populisme. Amb aquest horitzó, l'Eurocambra ha publicat aquest dilluns les seves primeres projeccions del futur hemicicle, que dibuixen una cambra més fragmentada que mai i que, en el cas d'Espanya, pronostiquen la irrupció de Vox, amb sis seients. L'estudi s'ha elaborat a través de mitjanes d'enquestes estatals que ha agrupat i analitzat l'empresa Kantar. Per a Espanya les dades estan basades en enquestes fetes a mitjans o finals del gener d'aquest any per dues empreses que han fet servir els diaris 'La Razón' i 'Abc'. Des del Parlament Europeu asseguren que Kantar pren totes les enquestes fetes fins aleshores, o com a mínim les més recents.

Abans d'entrar a interpretar totes les xifres, cal tenir en compte que el futur Parlament Europeu tindrà 46 diputats menys a causa de la marxa del Regne Unit (si no és que hi ha una pròrroga del Brexit o qualsevol canvi en les negociacions). A més, en el cas particular d'Espanya també cal tenir present que les enquestes es basen en la situació actual i no tenen en compte de quina manera es presentaran partits com ERC (en coalició amb EH Bildu i el BNG) o la fórmula que finalment adoptarà l'actual PDECat, que només té un eurodiputat.

Què diuen les projeccions d'Espanya? Que els socialistes espanyols serien la primera força amb un 25,4% dels vots (16 seients), mentre que els populars els seguirien de prop, amb un 23,5% dels vots (15 seients). En les últimes europees (del 2014) el PP havia quedat en primer lloc amb un 26% dels vots i 16 diputats, mentre que el PSOE/PSC van rebre un 23% dels suports i es van quedar amb 14 eurodiputats. Ciutadans obtindria un 17,9% dels vots, i passaria de dos eurodiputats a 12. ERC es quedaria només amb un dels seients dels dos que té actualment i el PDECat sortiria de l'hemicicle. Podem, Esquerra Unida i Equo obtindrien un 14,1% dels vots (9 escons). D'entrada, aquesta primera projecció no dona diputats ni al PNB ni a EH Bildu i dona un percentatge de vot del 3,7% a "altres partits".

Un Parlament més fragmentat que mai

Els dos grups tradicionals perden la majoria

Com passa a Espanya actualment, el Parlament Europeu del 2019 estarà més fragmentat que mai. Tindrà 751 eurodiputats i, com a conseqüència de l'entrada de noves formacions, haurà d'afrontar una situació fins ara inèdita: els dos grans partits tradicionals, populars i socialistes, perden la majoria absoluta. Els populars (PPE) es queden amb un 26% dels vots, tres punts menys que el 2014 (passen dels 217 als 183 diputats). Una pèrdua encara més accentuada per al grup socialista (S&D), que perdria sis punts fins al 19% dels vots (dels 186 als 135). Qui guanya 1,5 punts és el grup dels liberals (ALDE), que obté un 11% dels vots (de 68 a 75 escons) i es constitueix d'aquesta manera com la clau que obriria la porta als possibles acords. Els Verds, que també es presenten amb aquest objectiu, queden de moment més lluny d'aconseguir-ho, ja que la intenció de vot projectada els deixa en una situació similar a l'actual, amb un 6% dels vots (passen dels 52 als 45 eurodiputats).

No hi haurà, doncs, cap dels grans grups tradicionals amb més de 200 escons. I, a més, la projecció no inclou en els grups ja consolidats els partits de nova formació. Hi ha un gran gruix d'eurodiputats (58) que, de moment, queden fora dels blocs de colors amb què actualment està pintada l'Eurocambra. Aquest fet provoca que els liberals d'ALDE (on hi ha Ciutadans i on hi havia el PDECat) encara tinguin un pes específic més gran del que mostra el pronòstic de Kantar, perquè el partit del president francès, Emmanuel Macron, (La República en Marxa) obtindria uns 20 eurodiputats que a hores d'ara queden relegats al grup "d'altres" però que Macron vol sumar a ALDE perquè França no perdi pes específic dins les institucions.

Aprofitant la referència de França, es pot veure també quina és l'altra gran tendència prevista per al futur del govern de la Unió Europea. El partit de Marine Le Pen (Rassemblement National) guanyaria les europees al país gal amb el 22% dels vots i 21 eurodiputats. El mateix passa amb la ultradreta alemanya (AfD), que passaria d'un eurodiputat a 12. L'euroescepticisme de la Lliga de Matteo Salvini també es dispararia amb força fins a ser, de fet, el segon partit amb més eurodiputats de l'Eurocambra (27 seients), només per darrere del partit d'Angela Merkel, que en té 29. El Moviment 5 Estrelles, que governa en coalició amb Salvini a Itàlia, s'emportaria 22 diputats.

A l'auge de les formacions d'ultradreta també cal sumar-hi els sis diputats previstos per a Vox per intentar calcular si arribarien al 33% dels escons necessaris per construir un grup propi a l'hemicicle. D'entrada, un portaveu de Vox va confirmar a l'ARA que la formació, recent estrenada a la Junta d'Andalusia, havia entrat en contacte amb el grup ECR (europeus conservadors i reformistes), on hi ha un elevat nombre de diputats britànics que d'entrada desapareixen pel Brexit. Tot i això, de moment no ha transcendit cap acord.

En tot cas, si no és que es replica la fórmula italiana que ha aliat el populisme d'extrema dreta amb el d'esquerra, aquesta projecció fa poc possible la creació d'un grup propi d'euroescèptics en un Parlament Europeu on per primera vegada socialistes i populars no ocupen la meitat de l'hemicicle i on s'hauran de dibuixar nous pactes i aliances per garantir que la legislatura tira endavant. El primer que cal fer és nomenar un president de la Comissió Europea, un pas que necessita més de 353 eurodiputats, i que amb aquesta projecció seria possible si se sumen els diputats del PPE, S&D i ALDE.