"Vox diu les coses que volem sentir"

Barcelona"Diuen les coses que volem sentir". És la frase de l’Ángela, que resumeix per què Vox va treure gairebé un 7,5% dels vots al districte de Sarrià-Sant Gervasi durant les últimes eleccions, una xifra que superava els 13 punts en algunes seccions censals on hi va haver una participació per sobre del 70%. Als seus 57 anys, des del cor del barri, a la plaça d’Artós, on els líders de Vox reclamaven recuperar la ciutat durant la campanya, l’Ángela parla sense embuts. "A Barcelona hi ha molta delinqüència, ahir gairebé m’atraquen a mitja tarda al Turó Parc. Això s’està escampant i els veïns d’aquest barri tenim por que ens passi a nosaltres. Qui pot ajudar que això no passi és Vox", argumenta abans de fer referència a un segon punt per votar Vox, molt vinculat, segons ella, a la delinqüència: l’ocupació. "Vaig anar a la manifestació de Desokupa i ha funcionat", conclou.

Durant més de cinc hores aquest periodista ha passejat pels carrers de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts conversant amb veïns per copsar l’auge de l'extrema dreta a la ciutat. Després de Nou Barris, són els districtes on més suport va acumular la formació ultradretana. L’eix nacional gairebé no existeix com a primer motiu a l'hora de votar-los. El Procés ha passat a millor vida. De fet, quan diumenge Xavier Trias va superar Jaume Collboni durant el recompte electoral, els simpatitzants de Vox aplegats a l’hotel Balmes Center ho van celebrar. Tímidament, però van aplaudir. Els votants de Vox de la zona alta de Barcelona, alguns fàcilment identificables per les polseres amb banderes d’Espanya, enumeren sobretot qüestions relacionades amb la seguretat i la immigració com a raons per justificar la seva elecció. El Daniel és quiosquer a la zona de Sarrià. Un termòmetre del barri quan els veïns s’enduen el diari i comenten l’actualitat. "Una veïna de tota la vida, amb un poder adquisitiu alt, em va dir que votava Vox perquè d'aquí a 40 anys tot això no estigui ple de moros", diu decebut. Però no només la gent gran sent atracció pel missatge de Vox, també els joves.

Al migdia, en una cafeteria d’Artós, un grup d’estudiants dels Salesians de Sarrià prenen una cervesa. Tenen entre 17 i 19 anys. "Vox fa falta, hi ha molta delinqüència i ocupació, fa falta mà dura", assegura l’Alejandro per trencar el gel davant dels companys. "Una persona que no és d’aquí, que reincideix, que comet delictes, no ha de seguir aquí", afegeix el Dani, assenyalant també la problemàtica a la Bonanova amb els blocs de La Ruïna i El Kubo.

Uns carrers més enllà, desfilant cap a casa des del Liceu Francès, el Marcel planteja una tendència entre alguns amics del barri: "Conec gent jove que la seva família vota el PP, i ells, Vox, i que fins i tot menteixen als pares per amagar-ho".

Població envellida

A l’altra banda de la Diagonal, a les Corts, un grup de noies espera en un banc davant del Col·legi Santa Teresa de Lisieux. Només una podia votar diumenge. "A la nostra classe hi ha nois que voten Vox, tot són nois, i amb mentalitat conservadora", diu la Judith. I assenyala un nou element: la formació ultra no els fa sentir "culpables" pel fet de ser homes. Voten en contra del feminisme.

A la plaça de Can Rosés, una dotzena d’adolescents fa temps xerrant entre bromes. Quan se’ls pregunta sobre Vox assenyalen ràpidament un dels nois del grup. Després d’uns segons de timidesa, l’al·ludit se sincera. "Molta gent està cansada dels immigrants i la delinqüència", sentencia. "Fake news", el burxa un company. "Com més directe és el missatge, com fa Vox, més atractiu", rebla un altre noi. La majoria no simpatitzen amb el partit d’Abascal, però sí que coneixen i aplaudeixen el fenomen Desokupa.

A la mateixa plaça, el Jordi hi posa context: "És un barri envellit, per tant, més conservador, amb votants tradicionals del PP, gent de dretes, que s’han decantat ara cap a Vox". Les dades li donen la raó. És el districte amb la població més gran. El 26,6% dels veïns tenen més de 65 anys, 5 punts per sobre de la mitjana de la ciutat. És el cas del Moisés, de 78 anys, un metge jubilat que va arribar a Barcelona des de Lleó. Passeja el gos amb polo Lacoste i gestos segurs. "Si analitzo el seu programa, s’ajusta a la meva manera de pensar. No soc ni de dretes ni d’esquerres, vull immigració ordenada, una política de nació i no de nacions, i anar en contra de les comunitats autònomes, que són una ruïna per a qualsevol país", diu. El Moisés està molest perquè es toleri des de l’opinió pública la "ultraesquerra" i, en canvi, no la "ultradreta", quan en realitat, segons ell, Vox és "dreta amb sentit comú".

Baixant tot pinxo per Numància, amb un vestit verdós i corbata verda, passeja el José, de 86 anys. No revela el vot, però somriu quan parla de Vox i s’hi esplaia. "Som un barri de dretes, la gent vol viure, deixar viure i guanyar diners. N’està farta del ridícul de Puigdemont. Vox fa un predicament atractiu", argumenta. El Xavi i el Josep Maria sumen més context per entendre els resultats de les Corts. Cs desapareix, entra Vox. El 2017, Inés Arrimadas va arribar a ser la més votada al districte.

Al bar La Trufa, a tocar de travessera de les Corts, la cuinera hi afegeix un altre ingredient. El desconeixement. "Només conec una clienta que va votar Vox. Una noia russa. Va votar-los i l’endemà es va assabentar que és un partit homòfob. El marit es va emprenyar amb ella", diu sense deixar de trastejar rere el taulell.