El govern espanyol afirma que l'acord amb Junts per a l'amnistia "és a prop"

MadridLa portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha afirmat després de la reunió del consell de ministres que l'acord amb Junts per a la llei d'amnistia "és a prop". "La llei va entrar impecable i sortirà impecable del Congrés, constitucional, conforme al dret europeu i amb l'objectiu de millorar la convivència", ha insistit Alegría deixant entreveure que el PSOE es manté en la negativa a treure el concepte de terrorisme del redactat de la llei. "Soc optimista", ha dit al seu torn també el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, en declaracions al Senat. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, s'ha escudat en la necessitat de discreció en les converses. "Estem actuant amb discreció i així seguirem fins dijous", ha assegurat en roda de premsa a la cambra baixa.

Pel que fa a Junts, de moment manté el silenci mediàtic i la consigna interna és l'hermetisme. De fet, la negociació està concentrada en poques mans i només l'entorn directe, jurídic i polític, de l'expresident Carles Puigdemont té constància dels avenços de les converses. En tot cas, fonts coneixedores de la situació apunten que la fórmula passa per l'informe que va redactar la Comissió de Venècia, en què Junts veu reforçades les seves posicions.

En concret, el partit ha subratllat un dels fragments que tenen a veure amb els límits de l'amnistia, és a dir, amb l'abast que pot tenir una mesura d'aquest estil: "La Comissió subratlla que els límits del dret internacional es refereixen a violacions greus dels drets humans, que no són necessàriament els mateixos que els delictes greus del dret intern", diu l'informe. Amb això consideren avalat el que ells demanen: que "no existeix cap impediment legal ni jurisprudencial per amnistiar fets presentats com a delicte de terrorisme o delicte de traïció", en al·lusió al cas de Tsunami Democràtic –en què està imputat Puigdemont– o al cas Volhov. És per això que treballen en una fórmula que reflecteixi aquest posicionament de la Comissió de Venècia i que, alhora, sigui avalada pel PSOE, que tem que si no deixen fora de l'amnistia els delictes més greus del Codi Penal el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea tombarà la norma.

Més enllà de Junts i el PSOE, al redactat final també hi han d'estar d'acord els altres partits de la majoria plurinacional. En aquest sentit, fonts d'Esquerra expliquen a l'ARA que han reclamat ser presents en la negociació abans d'avalar el text i que ara mateix estan treballant perquè hi hagi pacte. "L'acord o és multilateral o no ho és", insisteixen aquestes fonts.

El límit per arribar a un acord i, per tant, conciliar totes les posicions enfrontades és aquest dijous a les 11 del matí, que és quan està convocada la comissió de justícia que ha d'aprovar el dictamen de la llei. En cas que superi aquest tràmit, la llei d'amnistia es podria debatre ja al ple de la setmana que ve (o la següent) i després seria enviada al Senat perquè seguís el tràmit amb un horitzó temporal de dos mesos.

Moviment de l'extrema dreta

Precisament Vox ha recuperat la iniciativa aquest dimarts contra la llei d'amnistia i ha anunciat un recurs al Tribunal Constitucional per intentar aturar-la. El partit d'ultradreta reclama que el TC paralitzi la reunió de la comissió de justícia convocada dijous a les 11 del matí per aprovar el dictamen de la norma. L'argumentació de Vox se centra en les formes. Segons ha explicat en roda de premsa el vicesecretari jurídic de la formació, Jorge Buxadé, el que qüestionen és que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hagi permès que el text torni a passar per la comissió de justícia després que el ple de la cambra baixa el tombés.

A parer de Vox, Armengol ha interpretat el reglament de forma "arbitrària, injusta i il·lògica". Argumenta que com que la proposició de llei d'amnistia va ser rebutjada per majoria absoluta al ple, hauria de decaure'n el tràmit, malgrat que el reglament del Congrés, l'article 131, preveu que una norma, quan és una llei orgànica i no ordinària, retorni a la comissió si no obté la majoria necessària per prosperar. De fet, Junts va votar en contra del text final, però va donar suport al dictamen perquè la norma no hagués de reiniciar els tràmits des de l'inici.

En tot cas, Vox s'agafa a aquest detall per fer aquest moviment in extremis, ja que considera que el fet que l'amnistia no assolís ni la majoria simple al ple no li dona dret a retornar a la comissió. Així, presenta aquest dimarts un recurs d'empara al TC que inclou la petició de suspendre la reunió de dijous com a mesura cautelaríssima. El PSOE va convocar la sessió aquest dilluns amb el "ple convenciment" que aquest cop s'aprovarà. Segons fonts dels socialistes i de Junts, continuen les converses per aconseguir que els de Puigdemont, ara sí, s'avinguin a aprovar el text que van tombar el 30 de gener.

Nova manifestació contra l'amnistia

En una roda de premsa centrada en el cas de les mascaretes i en la petició de dimissió de Francina Armengol, el portaveu dels populars, Miguel Tellado, ha garantit que el PP també "continuarà batallant contra la llei d'amnistia", que els populars veuen inconstitucional. Tellado ha fet una crida a participar en una nova concentració convocada dissabte, 9 de març, a Madrid contra la norma a iniciativa de diverses entitats espanyolistes. El PP i Vox han subscrit la convocatòria.