Rocío Monasterio dimiteix després de ser rellevada com a presidenta de Vox a Madrid
El degoteig de comiats de les cares conegudes de la primera etapa del partit d'extrema dreta no s'atura
MadridVox perd una altra de les seves cares més visibles. Rocío Monasterio, una de les dirigents amb més bagatge de la formació d'extrema dreta, a la qual es va incorporar el 2014, ha presentat aquest dijous la seva dimissió després que aquest dimecres fos apartada de la presidència de Vox a Madrid. Monasterio ocupava el càrrec des del 2016 i la rellevarà, per decisió de l'actual direcció, el portaveu estatal de Vox, José Antonio Fúster. Monasterio havia de continuar exercint de portaveu a l'Assemblea de Madrid, però després que la direcció li ensenyés la porta de sortida, ha optat per renunciar a l'acta de diputada perquè no té la confiança de la direcció.
Així ho ha anunciat en una compareixença als passadissos de l'Assemblea de Madrid en què ha carregat contra la cúpula del partit d'extrema dreta: "Vox Madrid era l'únic comitè executiu provincial que quedava a Espanya votat i elegit per tots els seus afiliats", ha dit Monasterio, en un dard cap al president, Santiago Abascal, i el secretari general, Ignacio Garriga. En aquest sentit, ha reconegut que aquests dos dirigents tenen la "potestat de nomenar a dit el següent comitè executiu nacional de Vox Madrid", que té fixada la renovació al novembre, gràcies a "les successives esmenes que s'han fet i s'han anat presentant als estatuts". Aquestes modificacions, ha denunciat la ja exlíder regional, suposaven deixar "en l'oblit aquesta democràcia interna" que havia "vingut a defensar". "Em sembla lògic i em sembla honest també deixar la meva acta de diputada", ha assenyalat per justificar la seva sortida.
Monasterio tornarà així a la seva activitat professional d'arquitecta, cosa que li permetrà, ha ironitzat, fer "més habitatge" que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. L'expresidenta regional ha dit que marxa "amb la satisfacció d'haver contribuït als avenços del partit des de la seva fundació, quan les coses eren difícils, quan l'esperit de tots era net i quan el partit destacava per la solvència de molts membres”, reiterant, d'aquesta manera, els seus retrets a la direcció.
El degoteig de comiats de cares conegudes de la primera etapa de Vox ha sigut una constant en els últims temps. Una de les més sonades va ser la d'Iván Espinosa de los Monteros, que és justament el marit de Monasterio i un dels fundadors de la formació, que va néixer el 2013. Qui havia estat portaveu de Vox al Congrés dels Diputats va decidir renunciar a l'acta de diputat just després de les eleccions generals del 23-J en què el partit va perdre 19 escons. Espinosa de los Monteros va al·legar motius personals, si bé la decisió es va atribuir a un distanciament amb el president del partit, Santiago Abascal. Qui queda al seu costat després de gairebé onze anys?
Abascal exerceix un lideratge molt fort del partit, en el qual no hi ha ningú que li faci ombra. Ho reconeix ell mateix. Preguntat en una entrevista a El Mundo aquesta mateixa setmana per les crítiques internes i la sortida de cares reconeixibles com la d'Espinosa de los Monteros, Abascal va respondre que Vox "no pot ser un partit de noms". "Vox ha de ser un partit d'idees, no de cares", va defensar. Les que l'envolten des de la designació de la nova cúpula són noves i tenen menys projecció. Qui ocupa ara el lloc d'Espinosa de los Monteros, per exemple, és Pepa Millán, que és vint anys més jove que el seu predecessor. Fúster, el substitut de Monasterio, ja era diputat a l'Assemblea de Madrid, però no havia tingut protagonisme fins que al març va substituir Ignacio Garriga com a portaveu perquè el català fos candidat a les eleccions del 12-M.
Una renovació a mida
En el comitè executiu nacional (CEN) de Vox, renovat al gener i on no hi va haver cap candidatura alternativa a la d'Abascal, ja no hi queda gairebé cap dels membres inicials de la direcció de la formació. Sí que hi és com a tresorer Pablo Sáez, al partit des del 2014, i també Javier Ortega-Smith, però relegat a una vocalia després d'haver estat el número dos d'Abascal i d'haver caigut també en desgràcia. Ja va ser sonat aleshores que Monasterio, a diferència d'altres líders territorials, quedés exclosa del CEN tot i l'ampliació del nombre de persones que el componen. A l'estiu, amb el trencament dels pactes autonòmics amb el PP, es van produir algunes desercions i crítiques per la bunquerització en la presa de decisions dins del partit. Tanmateix, Abascal insisteix en la mateixa entrevista: "Realment no hi ha a Vox un debat intern, no hi ha una purga dels liberals, per exemple. El que passa és que quan alguns marxen de Vox els nostres oponents polítics i els mitjans deixen de dir-los feixistes i ultradretans i aleshores ja són liberals".
Macarena Olona, exdiputada de Vox que va abandonar el partit després de presentar-se com a candidata a Andalusia i veu crítica contra Abascal, va pronosticar a principis d'aquest any en una entrevista a Telecinco que Monasterio acabaria seguint els seus passos. "Hi haurà més sortides abruptes a Vox [...]. Tothom qui suposi un obstacle per a la deriva de Vox [...] sortirà del projecte", va vaticinar, fent menció a la portaveu madrilenya. Un altre dirigent com Pedro Fernández, l'advocat que va ser mà dreta d'Ortega-Smith durant el judici del Procés al Tribunal Suprem, va deixar el partit al febrer, tot i que continua com a diputat al Congrés. Carla Toscano, exdiputada al Congrés també afí a Ortega-Smith, o l'exparlamentari a la cambra baixa Juan Luis Steegmann (metge incòmode al partit per estar a favor de les vacunes contra la covid-19) , també han plegat aquest any. Aquest últim justament criticava la deriva "antiliberal i neofalangista" que, a parer seu, està agafant la formació.