Vox pot trencar el bipartit andalús tot just començar

SevillaEn la seva estratègia del pèndol, Vox regala almenys un titular cada dia. De vegades celebra l’expulsió del socialisme i altres esquerres, com va passar a Andalusia després de l’històric canvi de govern, i d’altres es regira contra la dreta light com si la seva filosofia no marqués diferències amb l’enemic. Aquests dies, i fins al 18 de juliol, es negocien al Parlament andalús els primers pressupostos de la dupla formada per Juan Manuel Moreno (PP) i Juan Marín (Ciutadans).

D’entrada, el projecte presentat en societat significa, segons els diputats de Vox, poc menys que una antologia del marxisme, cosa que empeny el partit a anunciar una esmena a la totalitat. Aquest dijous es tanca el termini per introduir-hi retocs parcials o cirurgies totals. Si es consuma l’amenaça, Vox posaria contra les cordes el bipartit tot just començar. Què en pensen al PP? Que Vox no va de debò. El conseller de la Presidència, Elías Bendodo, va recalcar ahir que l’executiu negociaria de manera permanent amb Vox perquè “també forma part del canvi”.

Acontentar l’extrema dreta

En aquest drama permanent, la posició dels populars és diàfana: acontentar, de paraula i amb fets, l’extrema dreta i els seus 12 escons és necessari en una immensa majoria de situacions. “Ells han sigut clau per accelerar la baixada d’impostos [aprovada per la Junta durant les primeres setmanes de mandat]”, va reconèixer Bendodo. “Hem apostat per l’educació, la sanitat i la dependència, les partides fonamentals, i m’atreviria a dir que fins i tot el PSOE i Endavant Andalusia [Podem] saben que es tracta d’uns bons pressupostos”, va opinar el conseller.

És probable que Podem presenti una altra esmena a la totalitat. De les intencions del PSOE poc se’n sap encara. I què en pensen a Ciutadans? Que Vox perjudica el periple polític d’una força paradoxalment inclinada cap al conservadorisme a rebuf d’Albert Rivera. En realitat, Vox a Andalusia és per Ciutadans com Robert De Niro a El cap de la por : un caçador incansable. I amb l’orgull tocat: la fórmula del suport extern al govern mai es repetirà, segons Santiago Abascal, líder de Vox, que ja qualifica l’experiment de “fracàs”.

Una carambola a tres bandes

De què dependrà, doncs, l’aprovació dels pressupostos? En primer lloc, del que faci la formació taronja als ajuntaments (inclosos Còrdova, Jaén i Granada) i a les comunitats autònomes on les dretes depenen de Vox. En segon lloc, de com se sàpiga moure entre bambolines el PP-A: els dots de persuasió s’alimenten essencialment d’un sol argument, la necessitat de l’alternança en una regió sense alternances prèvies. I, finalment, del que Vox vulgui de veritat. Si creu a ulls clucs en la seva esmena a la totalitat, no hi ha precedents de remuntada a Andalusia. Si busca collar el bipartit, potser serà la primera mostra, tot i que de moment ho neguin, de voler entrar a l’executiu.