Vox amenaça l’estabilitat de la triple dreta a Andalusia

SevillaLa relació entre el govern andalús de PP, Cs i Vox és un punt peculiar. La premsa acostuma a parlar de tripartit quan en realitat es tracta d’un binomi ben avingut en què Vox, a vegades, fa una rebequeria. Fins a la intervenció de Pablo Casado en la fracassada moció de censura que Santiago Abascal va plantejar contra Pedro Sánchez, les enrabiades del partit d’ultradreta eren poc creïbles: pesava molt més la seva convicció que l’oposició és el lloc del qual PSOE i Podem no han de tornar mai. Pel camí quedaven algunes de les seves peticions més xocants, aparcades hàbilment per la Junta, i fins i tot diverses de les mesures pactades i incloses en els pressupostos autonòmics anteriors.

Si fa poc s’acceptaven com a certes les advertències de Vox, ara les coses han canviat fins al punt que el projecte estrella de la conselleria d’Hisenda podria anar-se’n en orris. Els aproximadament 40.000 milions consignats provisionalment en els comptes públics (sense pujades d’impostos) depenen dels 11 escons de Vox. Torpedinar els pressupostos equivaldria a prorrogar els del curs anterior, i aquí arriba el més interessant. El portaveu de la ultradreta a la cambra, Alejandro Hernández, va revelar ja fa bastantes setmanes a Canal Sur la seva fórmula per influir a Andalusia: “Una opció és aproximar-nos al PSOE i plantejar una moció de censura a Juan Manuel Moreno; una altra és tombar els pressupostos, i la tercera, la més pròpia d’un partit seriós, consisteix a donar-los suport”. Però tot això va canviar quan Casado va marcar distàncies al Congrés.

Canviar el nom a Canal Sur

El nou escenari desborda tacticisme en un context de terminis ajustats. Aprovar els comptes és un procés feixuc que absorbeix unes vuit setmanes del calendari polític. Elías Bendodo, el conseller plenipotenciari, ja ha tret a passejar el seu tarannà diplomàtic, tot i que aquest cop Vox ha plantejat demandes molt concretes de caràcter divers, des del més simbòlic fins al més fidel al seu receptari d’ultradreta. Canal Sur, el mateix mitjà que entrevistava afablement Hernández, hauria de passar a dir-se Andalusia Televisió, segons Vox, que també vol que el seu pressupost (147 milions d’euros el 2019) es redueixi un 10%. S’ha de tenir en compte que la plantilla de la radiotelevisió andalusa (1.259 professionals actualment) ha crescut des de l’arribada al poder de PP i Cs.

Vox aposta també per recuperar el veto parental, una de les seves reivindicacions més sonades, que té com a propòsit que els pares puguin vetar les activitats complementàries decidides per les escoles durant l’horari lectiu per als seus fills. És una mesura que ja s’aplica a Múrcia i que a Andalusia el tàndem que formen Moreno i Juan Marín (Cs) ha ignorat. La tercera exigència és antiga: orquestrar una auditoria de l’administració paral·lela de la Junta, famosíssima des dels temps del socialista Manuel Chaves i bastant impossible de mesurar. El nombre d’ens instrumentals, contractes fraudulents i personal al servei del sector públic és un misteri insondable fins ara. En quart lloc, Vox enumera una dotzena de fundacions susceptibles d’eliminació, des de Doñana 21 fins a Andalusia Olímpica, passant pel Centre d’Estudis Andalusos (equivalent al Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat) o el Banco Agrícola.

Entre les accions que proposa Vox ocupen una important porció les de contingut econòmic, i potser aquest és el terreny que porta a l’entesa, perquè no sembla que cap d’elles atempti directament contra el codi polític de PP i Ciutadans. Els d’Abascal i Hernández plantegen tres eixos: reducció de quotes als treballadors per compte d’altri mentre duri la crisi del coronavirus, ajudes als propietaris afectats per l’ocupació d’habitatges i increment salarial del 20% per a tots els professionals de la sanitat.

Mentre la negociació avança entre bambolines, el discurs oficial es manté tens. La gestió del confinament, encara en una fase més o menys suau, ha dut la formació a declarar que es tracta “d’un atropellament als drets de la ciutadania” perquè arruïna “les famílies” que depenen dels seus negocis per subsistir. Aquesta és la cara agra que mostrarà Vox fins que arribi l’hora de la veritat i hagi de decidir si ressuscita el PSOE o manté la pau relativa de les dretes.