Vox i Aliança Catalana s'esquiven, però no s'apliquen cap cordó sanitari
Els partits d'extrema dreta no es vetaran propostes al llarg de la legislatura
BarcelonaDesprés de les eleccions del 12-M, al Parlament s'està produint un fenomen nou: la convivència de dues formacions d'extrema dreta, Aliança Catalana i Vox. Això ha reconfigurat el tauler polític, i es pot començar a veure com es relacionen: la tendència és esquivar-se, però no s'aplicaran cap cordó sanitari entre elles. Fonts de Vox afirmen que no tenen interès a rivalitzar amb Aliança Catalana i, de moment, reconeixen que no s'hi han adreçat en cap moment. Se centren en el govern de Salvador Illa, els aliats i el "separatisme" en general, però no Aliança en concret, ja que no creuen que pugui ser una font massiva de vots. Des d'Aliança Catalana reconeixen que només n’han fet alguna "referència", tot i que admeten que molt poc: el focus el tenen posat en els partits que governen i els que els "censuren", diuen, aplicant-los un veto per ser ultres.
Les dues formacions d'extrema dreta comparteixen, doncs, la mateixa situació: són pàries parlamentaris, estan aïllats dels pactes legislatius i no tenen capacitat propositiva real a causa del cordó sanitari que els apliquen la resta de formacions. Això fa que les seves mocions o altres iniciatives legislatives no acabin prosperant mai pel compromís del PSC, Junts, ERC, els comuns i la CUP en contra dels "discursos d'odi" –el PP va decidir quedar fora d'aquest acord–. La capacitat de pactar també és més aviat limitada en els dos casos: Aliança no té ningú i Vox no ha anat en cap moment de la mà dels populars en la passada legislatura i tampoc en aquesta. En l'anterior mandat no van presentar cap proposició conjunta, només van demanar alguna compareixença plegats, i es van limitar a coincidir en algunes ocasions en el sentit del vot quan es defensava la unitat d'Espanya o la llengua castellana a l'ensenyament.
En aquest sentit, les propostes de Vox només poden rebre el suport d'Aliança. I les d'Aliança, el de Vox. Segons les fonts consultades, el partit de Sílvia Orriols votarà sempre segons el contingut, sense vetar Vox, i pot coincidir amb la formació d'Ignacio Garriga si els sembla bé el que proposen, de la mateixa manera que Vox ho farà amb el grup de l'alcaldessa de Ripoll. Un dels temes prioritaris per a les dues organitzacions és la immigració –que vinculen a la inseguretat–, l'auge dels crims i la batalla cultural contra el fenomen woke d'esquerres. També comparteixen referents internacionals com l'holandès Geert Wilders i la italiana Giorgia Meloni. El que sí que ha fet Sílvia Orriols és diferenciar-se amb Vox en tres elements: l'oposició al franquisme, la defensa dels drets LGBTI i el seu feminisme –tot i que critiquen diverses polítiques feministes o de discriminació positiva–. En alguns elements culturals també xoquen, com l'avortament o l'eutanàsia.
L'afinitat
La crítica dels de Sílvia Orriols als "processistes" –Junts, ERC i la CUP– és contundent per haver "traït" el país, diuen, igual que el combat frontal a l'esquerra en general. En la crítica al triumvirat sobiranista hi coincideix Vox, però per a ells són partits "separatistes" que cal il·legalitzar, entre els quals inclou el PSC i la mateixa Aliança. Malgrat tot, ja s'han unit enfrontant-se a la conselleria d'Igualtat i Feminismes abans encapçalada per Tània Verge: el líder de Vox, Ignacio Garriga, va fer pinya amb Orriols contra la multa interposada pel departament per haver dit que "l'islam és incompatible amb Occident".
Sílvia Orriols va defensar en entrevistes preelectorals que "l'electorat que està votant Vox en bona part" anirà a Aliança Catalana i que aquest és un dels espais de creixement per al partit, a més dels altres partits independentistes, tot i que en les eleccions catalanes es va demostrar que Aliança amb prou feines havia rebut vots de Vox. De fet, segons les dades de l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, no hi ha traspàs de vot entre les dues formacions.