Vox, alegria i pena del PP

MadridEl diàleg emprès entre els partits per tractar d'arribar a pactes en l'àmbit municipal i autonòmic és de tot menys refinat. La imatge que queda d'aquestes negociacions i contactes és la d'aquelles sales on es talla el bestiar del qual se n'aprofita tot, del costellam a les galtes, del filet a la cua, i del jarret al crostó. Si un s'ho mira gaire fa mal als ulls. Diuen que la democràcia és l'art d'aconseguir el poder per la via del debat i dels acords, però el que estem veient és ben bé un mercat, una subhasta, una fira. I la cosa tot just acaba de començar. Ara el joc en marxa és el d'ocupar cadires. “Com la vols?”, diu un. “A mi me la poses ben forrada, o el que haurà de seure a terra seràs tu”, contesta l'altre.

Diria que la cosa encara serà més entretinguda i cridanera quan els que han pactat o estan tancant aquests dies el repartiment dels respectius espais de poder hagin de definir algun tipus de programa per governar. De moment no s'ha entrat a fons en aquest capítol. Però Feijóo ja va haver de sortir divendres per negar que el PP s'hagi deixat convèncer de canviar el concepte de violència de gènere o masclista per violència intrafamiliar, com prefereix dir Vox, i en concret el seu portaveu adjunt a les Corts valencianes, José María Llanos. Per als populars, primer avís dels riscos que corren pels pactes amb l'extrema dreta. Vox, alegria i pena del PP.

És ben cert que el PP volia que el repartiment de càrrecs s'anés fent a poc a poc, i que el PSOE no tingués on agafar-se per convèncer els electors que hi ha un gran risc que els populars quedin en mans de Vox per desmuntar la política social del sanchisme. Però les peculiaritats de la situació al País Valencià han accelerat el procés, on el PP i l'extrema dreta han corregut a tancar un compromís que els calia resoldre ràpid. 

A València, el motiu de les presses era que s'havia de trobar la manera de despendre's del candidat a la vicepresidència del govern autonòmic, el dirigent de Vox Carlos Flores, condemnat el 2002 per un delicte de violència psíquica habitual contra la seva exdona. I la manera de prescindir dels seus serveis al govern valencià ha estat derivar-lo cap a les generals, perquè encapçali la llista de Vox per València. El pacte, per tant, no podia esperar, perquè s'esgotava el temps per presentar els noms dels candidats. El seu lloc l'ocuparà un torero llicenciat en dret, Vicente Barrera. Bromes a banda, és tota una aposta.

Sens dubte, el veto a Carlos Flores ha estat una imposició de Feijóo. Diu el govern de Pedro Sánchez que el PP no sols no ha traçat una línia vermella per parar els peus a Vox, sinó que el que ha fet és posar-li una catifa vermella. Una catifa potser sí, però en el cas de Flores no per fer-li el camí més agradable, sinó perquè marxés fora d'escena i no proporcionés munició dialèctica als socialistes. Per aconseguir que el pacte PP-Vox faci por a una part important de la societat cal que aquests partits ensenyin les seves autèntiques intencions, és a dir, el que voldran fer amb el poder si finalment el conquereixen.

Lligats a la porta de l'armari

Em pregunto, en tot cas, si realment tenen un programa, o si el seu projecte és senzillament guanyar les eleccions per tractar de definir després les seves prioritats. La línia de conducta d'un govern conservador és previsible, però el que no tindrem per ara és la definició més o menys sintetitzada d'un programa de mesures concretes. A Feijóo li convé que no s'aprofundeixi gaire en aquest capítol. Diuen que al vicepresident de Castella i Lleó, Juan García Gallardo, el van tenir lligat a la pota de l'armari durant la passada campanya del 28-M, precisament perquè no facilités la feina dels socialistes amb declaracions grandiloqüents i poc pensades, per exemple sobre com evitar els avortaments voluntaris.

Ara per als populars es tracta d'evitar que els García Gallardo surtin com bolets per tot arreu amb la pretensió d'entrar en els governs municipals i autonòmics dels llocs on el vot de Vox sigui imprescindible per a la investidura del candidat del PP. Si Sánchez deia que no podria dormir bé si li tocava governar amb Podem, no és difícil imaginar el patiment que tindrà ara Feijóo si l'extrema dreta pretén desenvolupar d'entrada una estratègia d'autoafirmació que pugui posar en perill la seva hipotètica victòria a les generals.

En certa manera, l'acord a València és tant fruit de l'actuació dels bombers de la direcció popular, per fer fora Flores, com dels piròmans de Vox, que de moment el que volen és manar, tenir un tros del pastís, sense revelar del tot les seves cartes. N'han après segurament dels errors dels altres. Cal recordar el temps en què Pablo Iglesias reclamava per a Podem alguns dels principals ressorts de poder de l'Estat, i els principals ministeris. El que va aconseguir, en canvi, va ser governar parcel·les de la política social. Feijóo també voldria donar als de Vox les molles de poder que quedin sobre la taula i no deixar-los acostar als punts més sensibles del quadre de comandaments del país. I diria que se'n sortirà.

De moment l'assaig general de la possible formació d'un nou govern de coalició, aquest cop entre les dretes espanyoles, només acaba de començar. Veurem si aquest procés es consolida. El PSOE està a l'aguait com un llop, esperant que el PP i Vox facin un mal pas per intentar esquarterar-los. Reclamar sis debats cara a cara amb Feijóo va suposar introduir una nota de provocació. Va ser una mena de desafiament de Sánchez, un intent de tornar a tractar d'insolvent el líder del PP. Però Feijóo va a la seva i no es va deixar provocar. El seu laboratori de respostes enginyoses li va fer dir allò que el millor seria que Sánchez iniciés amb Yolanda Díaz, Irene Montero o Carles Puigdemont la mitja dotzena de debats proposats. Mentrestant, hi ha enquestes –no les del CIS de Tezanos– que atribueixen al PP l'obtenció de 150 escons el 23-J. Feijóo ho firmaria avui mateix. Per a Vox, en el fons, les coses són més difícils. Si cedeix a la temptació de provocar una repetició d'eleccions a Múrcia, per exemple, per no voler donar suport al PP sense entrar al govern autonòmic, li estarà regalant a Feijóo molts milers de vots a les pròximes generals.