Dos magistrats del TC: la condemna als Jordis "amenaça amb empobrir" la democràcia

BarcelonaCom ja va passar amb els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull, dos dels magistrats del Tribunal Constitucional han emès un vot particular en contra d'avalar la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer –en contra de la majoria, que aprova les condemnes de l'1-O– defensen que s'haurien d'haver estimat els recursos d'empara del president d'Òmnium i de l'exlíder de l'ANC per vulneració del dret a la llibertat personal i a la llibertat ideològica i de reunió, perquè consideren "desproporcionada" la pena de nou anys de presó imposada per sedició.

Creuen que la sentència ha donat una resposta "severa" davant l'exercici del dret de reunió, encara que fos "extralimitat", generant un "indesitjat efecte desincentivador" de la protesta. I asseguren que és "incompatible" amb la rellevància del dret de reunió i la seva posició institucional en una "societat democràtica plena i avançada". De fet, llancen un advertiment: "[Les penes] Amenacen amb empobrir la nostra democràcia, amb alinear-nos amb societats disciplinades per l'abús del sistema penal en la repressió de conductes que es desenvolupen en l'àmbit material dels drets fonamentals i amb allunyar-nos de la necessitat d'una interpretació i aplicació progressiva dels drets que possibiliten la normal participació de la ciutadania en les democràcies plenes".

Segons el seu parer, hauria sigut possible emetre una resolució més "concordant" amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. El TEDH estableix, diu el vot particular, que una persona no deixa de gaudir del dret de reunió pacífica com a resultat de la "violència esporàdica o d'altres actes punibles produïts al llarg d'una manifestació si el subjecte es manté pacífic en les seves pròpies intencions". Una manera de remarcar que els condemnats a nou anys de presó –Sànchez i Cuixart– no van ser els promotors de cap acte concret de violència que es pogués produir el 20 de setembre del 2017 o l'1 d'octubre. També afegeix que, segons Estrasburg, el dret de reunió protegeix qualsevol protesta encara que pugui "molestar" o "ofendre" persones que s'oposen a les idees que es vulguin promoure, per molt "xocants o inacceptables" que puguin semblar a les autoritats, inclosos canvis constitucionals "radicals" o la independència d'un territori. També avala que es puguin produir protestes contra resolucions judicials si són pacífiques.

La protesta que van encapçalar Sànchez i Cuixart entraria, segons els dos magistrats, dins el dret de reunió del qual arriben a situar-ne els límits: "No queden protegides en l'àmbit del dret de reunió, encara que sigui de manera no violenta, les idees contràries als principis materials d'una societat democràtica com poden ser posicions antisemites".

Penes desproporcionades

El vot particular avala que en alguns casos el sistema penal intervingui per respondre a l'excés del dret de reunió, sempre que sigui de manera "proporcional". Un principi que consideren que no es compleix en aquest cas. Els dos magistrats valoren que la sentència del Suprem suposa una "ingerència" en el dret de reunió, el qual hauria d'estar especialment protegit –diu– en el cas de líders socials que participen en el debat públic. També assenyala que les mobilitzacions van ser pacífiques encara que tinguessin la "finalitat d'obstruir l'efectivitat de resolucions jurisdiccionals". Afirmen que l'objectiu no era un "aixecament social" per la independència de Catalunya, sinó una manera de pressionar el govern espanyol perquè acceptés la negociació sobre una consulta.

Recorden, en aquest sentit, que la jurisprudència del TEDH ha posat de manifest que les penes llargues de presó poden ser considerades desproporcionades en els casos d'enfrontaments amb la policia sense armes o situacions com llançaments de pedres sense causar danys greus.

Per als magistrats, tal com ja van argumentar amb els exconsellers Rull i Turull, en l'ordenament jurídic hi cap una interpretació "més flexible" del principi de legalitat penal, perquè creuen que hi ha una manera més "oberta" de concebre els fets del 2017 i aplicar la llei. En aquest sentit, compartirien la imposició d'una sanció administrativa per a les manifestacions que s'atribueixen a Cuixart i Sànchez, però en cap cas la resposta penal de nou anys de privació de llibertat.

Els arguments de la majoria

Malgrat la contundència dels vots particulars, només són dos en el si del ple del Tribunal Constitucional. La resta de magistrats han avalat la sentència del Tribunal Suprem argumentant que no hi ha hagut vulneració dels drets fonamentals de Cuixart i Sànchez. Segons la majoria del tribunal, la seva conducta no forma part de l'exercici del dret de manifestació i reunió, sinó d'una voluntat de "desbordar" l'ordenament jurídic: "Han sigut sancionats per incitar a incomplir la Constitució".

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional considera que la condemna per sedició als líders civils de l'1-O "obeeix a una interpretació i aplicació de la norma penal que ha sigut raonable i previsible".

El Tribunal Europeu de Drets Humans, on recorreran Sànchez i Cuixart, dictaminarà qui té la raó.