Europa: Votar cada dia de la setmana
Les eleccions europees demostren que el sufragi no sempre és en diumenge
BarcelonaAquest, diumenge 26 de maig, es tanca, amb la convocatòria d’eleccions europees, de les municipals i de la majoria d’autonòmiques, un cicle electoral carregat que va començar amb les generals del 28 d’abril. En aquest període també hi ha hagut eleccions a Sud-àfrica, el dimecres 8 de maig; a les Filipines, el dilluns dia 13; i a la democràcia més gran del món, l’Índia, s’ha votat en set fases des del dijous 11 d’abril fins al diumenge 19 de maig. Malgrat que en les nostres latituds estem acostumats a votar en diumenge, les jornades electorals es reparteixen al llarg de la setmana segons els països.
I això queda ben demostrat amb el cas de les europees. Tot i que la gran majoria d’estats membres passaran per les urnes aquest diumenge, n’hi ha set que no: el Regne Unit ho va fer dijous, en una jornada eclipsada per l’anunci de renúncia de Theresa May; els Països Baixos, que tradicionalment solen celebrar eleccions el dimecres, en el cas de les europees també es fan dijous; Irlanda votava divendres; mentre que els ciutadans d’Eslovàquia, Letònia i Malta ho van fer ahir, i els de Txèquia, divendres i dissabte.
Els motius que expliquen aquesta variabilitat de dies electorals a Europa i al món són ben nombrosos, i van des de qüestions religioses i històriques a laborals i comercials, passant fins i tot per herències colonials, malgrat que en la majoria de legislacions aquestes raons no s’acaben de concretar. A les Filipines, des del 1987, es va establir que les eleccions generals serien el segon dilluns de maig, i el Parlament federal del Canadà va instaurar per llei el 2007 el tercer dilluns d’octubre. Als EUA, les presidencials més mediàtiques del planeta tenen lloc des del llunyà 1845 el famós “primer dimarts després del primer dilluns de novembre”, atenent a una combinació de motius tant religiosos com de comunicacions i de les feines tradicionals del camp al segle XIX. Per la seva banda, els indonesis (com els sud-africans) solen passar per les urnes el dimecres, un llegat dels colonitzadors neerlandesos. I els britànics voten el dijous des del 1935, després d’uns quants anys amb un extraordinari ball de dies: van votar un dissabte el 1918, un dimecres el 1922, un dijous el 1923, una altra vegada un dimecres el 1924, un altre dijous el 1929 i un dimarts el 1931! L’únic dia feiner que no apareix en aquesta última llista, el divendres, és justament el preferit per votar a la veïna Irlanda. I els australians (des del 1913) i els neozelandesos (des del 1950) se citen amb les urnes el dissabte.
L’Índia, un veritable subcontinent, representa la cirereta d’aquest joc de dates, perquè conté quasi tota la variació mundial: en els últims comicis, uns estats han votat dilluns, uns altres dimarts, uns altres dijous i uns altres diumenge.
A Catalunya només s’ha trencat la tradició dominical en dues ocasions: l’una va coincidir amb festiu, l’1 de novembre del 2006, un dimecres d’eleccions catalanes; i l’altra va ser en un dia laborable, el dijous 21 de desembre del 2017, les forçades pel 155. També en el dia escollit per celebrar-les van ser anòmales.