Votació fallida al CGPJ: cap candidat al TC obté prou suports

MadridEl bloqueig en la renovació del Tribunal Constitucional es podria haver desencallat aquest dimarts al ple del Consell General del Poder Judicial, però el bloc conservador es manté inflexible. Els 18 vocals de l’òrgan de govern dels jutges s’han reunit de manera extraordinària per votar els dos nomenaments al tribunal de garanties que els correspon i cap dels tres candidats que estaven sobre la taula han obtingut prou suports. 

El sector afí al PP impulsava els magistrats César Tolosa –conservador– i Pablo Lucas –progressista–, mentre que el grup de vocals proposats pel PSOE volia escollir José Manuel Bandrés. Tots tres, membres de la sala tercera del Tribunal Suprem. Calien onze vots com a mínim perquè fossin triats i cap d’ells els ha aconseguit perquè s’arribava a la cita sense acord previ entre els blocs i cap tenia prou majoria per si sol. Així, set vocals del grup progressista només han votat Bandrés i els deu conservadors han optat per Tolosa i Lucas. Enrique Lucas, germà de Pablo Lucas, s'ha abstingut de totes les votacions.

El grup de la dreta havia sol·licitat aquest ple extraordinari quan el PSOE i Unides Podem van impulsar la reforma legal que permetia forçar la renovació del TC sense necessitat que els dos blocs del CGPJ consensuessin els aspirants. Com? Una de les esmenes rebaixava la majoria necessària per fer els nomenaments. En lloc de 3/5 parts dels vocals, el nou sistema establia una única votació en què els dos candidats amb més vots quedarien directament escollits. La principal queixa dels vocals conservadors era que cada vocal només podia triar un candidat, quan la Constitució estableix que el CGPJ designa dos membres.

Les noves regles facilitaven, doncs, que els progressistes poguessin escollir Bandrés malgrat estar en minoria a l’òrgan de govern dels jutges. Per la seva banda, els conservadors s’havien de conformar amb designar el candidat que volguessin, però sense poder maniobrar per imposar un altre nom progressista diferent del de Bandrés. Ara que el TC ha paralitzat aquesta via, però, el bloc de la dreta ja no té cap pressa per fer els nomenaments i continua bloquejant com porta fent des de fa sis mesos. 

La derivada de Conde-Pumpido

I per què el bloc de la dreta no accepta Bandrés i suggereix el nom de Lucas? El que fan circular fonts judicials conservadores és que Bandrés és proper al govern espanyol i, per tant, més influenciable políticament un cop sigui al TC. Sota aquesta lògica, hipotèticament votaria com a president de l’òrgan de garanties un cop es fes la renovació el magistrat Cándido Conde-Pumpido, també considerat afí a la Moncloa. En canvi, fonts jurídiques apunten que Lucas podria tenir més afinitat amb María Luísa Balaguer com a presidenta del TC, atès que tots dos provenen del món acadèmic i van obtenir la càtedra en dret constitucional a Andalusia.

Per això, el grup conservador ha intentat a la desesperada apartar una vocal progressista, Clara Martínez de Careaga –parella de Conde Pumpido–, amb l'objectiu d'abaratir el mínim de vots necessaris per escollir els candidats. Amb els seus 10 vots n'hi hauria hagut prou. Però Martínez de Careaga ha rebutjat abstenir-se, com també van fer dos magistrats conservadors del TC dilluns, tot i que a ells els afectava directament el que s'hi discutia. Dijous torna a haver-hi un altre ple al CGPJ, en aquest cas ordinari, en el qual si no hi ha moviments, tornarà a repetir-se la fotografia d’aquest dimarts.