On vota un sensesostre?

BarcelonaSergio Camacho viu al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat. Aquest diumenge anirà a votar al Col·legi Charlie Rivel, molt a prop de casa, perquè li sembla “fonamental” participar en les eleccions. “En aquest país ens hem guanyat el dret a votar perdent moltes vides, sobretot les dels nostres avis”. No sempre ho ha tingut tan clar. Durant cinc anys va viure al carrer: de dia es movia per Barcelona i de nit dormia en un caixer automàtic. “Aleshores no estava per votar sinó per sobreviure”. Les prioritats eren unes altres, però evidentment aquesta no és l’única dificultat que es troben els sensesostre per exercir el seu dret fonamental al vot: per poder ser al cens electoral necessiten un document d’identitat en vigor i poder certificar el seu empadronament. I vivint al carrer no és senzill acreditar un domicili fix.

“Al principi vaig intentar empadronar-me en un lloc fictici”, recorda el Sergio. No li va funcionar gaire temps. Finalment va aconseguir ser al padró quan va conèixer la Fundació Arrels, una entitat que s’encarrega d’ajudar les persones sense llar. “Nosaltres tenim el permís de l’Ajuntament de Barcelona per empadronar múltiples persones a la nostra seu, tot i que no sigui un domicili com a tal”, explica Marta Maynou, cap del programa d’acollida de la fundació. Amb el padró resolt, aquestes persones tenen un domicili per fer constar al cens i se’ls assigna un col·legi electoral del barri del Raval de Barcelona. Allà va ser on el Sergio va votar el 2017. “La targeta censal va arribar a la consigna que hi ha a Arrels i em van enviar a un col·legi del carrer de la Riereta”, recorda.

Hi ha una altra via, sense domicili fix, per poder aconseguir l’empadronament. Al document d’identitat s'hi ha d'afegir un informe de coneixença en què algú doni fe que el sensesostre viu a la ciutat. Per exemple, quan ha estat vinculat als Serveis Socials. En aquest cas també és necessari triar un lloc per rebre la correspondència.

Votar és un dels avantatges d'estar empadronat però segurament és el menys rellevant per a la majoria. Amb el padró també hi va lligada, per exemple, la targeta sanitària i, per tant, el metge de capçalera. I a la fundació els usuaris s’hi poden dutxar, canviar de roba o aconseguir-ne de nova. Si tenen sort, algun dia també podran deixar el carrer. “Gràcies a ells vaig trobar pis. Una tercera part del sou que guanyo els hi dono a ells”, explica el Sergio, que feineja a la Troballa, el taller que també gestiona Arrels.

Segons dades recollides per la fundació, a Catalunya hi ha 4.700 persones sense llar, de les quals almenys 1.239 dormen al carrer. El procés de connexió amb l’entitat és lent. Primer cal generar el vincle de confiança coneixent les persones que viuen al carrer i visitant-les regularment, encara que sigui només per fer petar la xerrada. Només quan es detecta que hi poden estar disposades se'ls ofereix una dutxa o acompanyar-les al metge. Quan comencen a anar regularment a la seu és perquè s’han compromès a donar continuïtat a aquesta relació.

Falta d’interès per la política

Després de les catalanes del 2017, el Sergio recorda que hi va haver altres eleccions –dues de generals, les municipals i les europees del 2019–, en què no va participar. “Conec gent que també dormia al carrer i la majoria diuen que tots els polítics són iguals. Estem desencantats perquè la gent sense sostre som invisibles per a ells”, lamenta en to reivindicatiu. Aquesta és precisament una queixa bastant generalitzada del col·lectiu, apunta Maynou.

Una part són persones estrangeres que directament no tenen dret a vot a l’Estat. Entre els de nacionalitat espanyola, molts se senten desemparats. “La majoria de les persones sense llar pateixen una situació d’exclusió severa i tenen una gran desconfiança en la societat”, exposa Maynou. Al Col·legi Charlie Rivel aquest diumenge un votarà per ells.