“Dubto entre dos partits, quan vingui el carter decidiré"

BarcelonaSona el timbre de casa la Carme. És la cartera, la Neus. No porta qualsevol carta. Si no, seguint el protocol covid no hauria picat el timbre i s'hauria limitat a deixar el sobre a la bústia. Però avui li tocava salvaguardar l'entrega fins a l'últim moment i donar-la en mà. Era la papereta de les eleccions del 14-F que la Carme havia demanat per correu. Quan la Neus ha obert la porta mecànica de l'ascensor, la Carme ja l'esperava al replà, impacient. Tenia clar quina seria la papereta escollida. En condicions normals, la Neus s'hauria limitat a donar-li la papereta i la Carme, un cop triat el partit, l'hauria portat a l'oficina de Correus. Però la pandèmia, especialista en crear situacions inaudites, permet que per primer cop s'emeti el vot davant del carter. Així, el viatge d'anada també es converteix en el de tornada i, pel mig, s'eliminen trajectes.

La Carme ha rebut un paquet marró. Allà hi havia una papereta de cada partit i un sobre blanc on ha d'anar-hi l'escollida. Abans d'obrir-la, ha dictat el seu DNI, i ha votat. El mateix paquet marró i el sobre blanc –ara ple– ha tornat a estar en mans de la Neus. "Sempre he votat el mateix partit", comenta la Carme, de 71 anys. Només una vegada ha canviat el sentit del vot: "A l'època de l'Aznar, i no especialment per votar-lo". Les eleccions d'enguany són les primeres en què ha votat per correu. Admet que ha "trobat a faltar l'urna": "Hauria d'anar a Barcelona, i ara visc al Pirineu". La Carme no té manies a l'hora de dir quin partit ha votat, comenta que en el fons el qui no té importància: "El més important és votar".

La Neus ha agafat el sobre de la Carme i l'ha col·locat en un petit compartiment del carret. Res d'urnes, en una butxaca amb cremallera. "És com si portés molts diners a sobre", diu. El carret, de fet, està ple. "Anem al límit", comenta.

Molts altres sobres s'han unit al de la Carme. Alguns tornaven plens, d'altres es quedaven a les cases esperant un veredicte, i uns altres no trobaven destí: després de tocar el timbre repetidament no hi havia resposta –llavors, ha de tornar l'endemà i si continua sense trobar-hi ningú, deixa un avís perquè es dirigeixin a Correus–. A vegades, les persones veien passar el carter des de la finestra, observant com no era el seu torn. És el cas de l'Òscar, que ho espera amb ganes. "Dubto entre dos partits. Quan vingui el carter, decidiré", explica. I és que votar per correu vol dir votar abans d'hora. La Carme ha escollit partit quan no feia més d'una hora que havia acabat el primer debat electoral. Tot i això, hi ha l'opció d'esperar que avanci més la campanya: pots quedar-te el sobre i entregar-lo a Correus abans del 12 de febrer. Això sí, sempre que l'hagis sol·licitat –a través de la web o presencialment a Correus– abans del 5 de febrer.

L'Òscar va decidir sol·licitar-ho online. Serà la segona vegada que vota per correu. El debut va ser en les últimes municipals: "El dia abans estava a la grada del Villamarín veient la final de la Copa del Rei". El Barça va perdre 1 a 2 contra el València. "El pitjor final", comenta.

Hàbitat natural

La Neus també ha arribat al final del recorregut d'avui. El carret està ple a vessar. Diposita el vot de la Carme –i tots els altres– a l'oficina. A partir d'aquest moment, comença un viatge amb bitllet de tornada: és transportat fins a la Junta Electoral de Zona i aquesta el certifica al mateix moment que ratlla de la llista a la Carme. Ella ja ha votat. De forma escalada, els sobres van viatjant fins a l'oficina de Correus del poble on estan empadronats els votants. Hauran d'esperar en una caixa forta. Serà el 14 de febrer quan un funcionari els portarà fins al centre de votació, on el president de mesa els custodiarà. Al final de la jornada, entraran tots, per primera vegada, al seu hàbitat natural: una urna.