Von der Leyen aposta des de Catalunya per reimpulsar el gasoducte Midcat
Crida a reduir la dependència del gas rus per driblar "el xantatge del Kremlin"
BarcelonaLa guerra d'Ucraïna ha obligat Europa a replantejar-se la seva política energètica i aquest divendres se n'ha vist una bona mostra a Barcelona amb una protagonista de primera línia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. En la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia, on ha anat a recollir un premi, ha reivindicat la necessitat de dependre menys del gas rus, una missió que compta de retruc amb un protagonista col·lateral: Catalunya. Von der Leyen ha reclamat, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, escoltant-la entre el públic, reforçar la "interconnexió" energètica entre Espanya i França. Tot i que no ho ha mencionat explícitament, una de les claus d'aquesta interconnexió passaria per recuperar les obres del gasoducte Midcat, amb origen a Algèria i aturades al seu pas per Hostalric.
El gasoducte és un projecte estratègic per la Generalitat tant pel transport del gas com de l'hidrogen verd, un combustible alternatiu en plena puixança. El president Pere Aragonès ja ha fet viatges a Alemanya i França buscant aliats per reimpulsar aquesta infraestructura. Els francesos són decisius perquè s'haurien d'entendre amb les autoritats espanyoles per reprendre les obres, i els alemanys en serien un dels beneficiats perquè podrien mirar menys al gas rus i mirar més el del nord de l'Àfrica. I aquest divendres ha sigut Von der Leyen qui ha parlat de les necessitats de dependre menys de l'energia russa per poder acabar amb "el xantatge exercit pel Kremlin", a qui ha acusat de voler "trencar l'arquitectura de seguretat europea".
No ha sigut l'única referència a Catalunya de la mandatària europea, que ha demostrat tenir clar –ella o els seus assessors– on pronunciava el discurs. També ha assegurat que els fons europeus Next Generation permetran reforçar el Supercomputing Centre de Barcelona i contribuiran al fet que Catalunya es converteixi en un centre clau a Europa de la tecnologia de l'hidrogen. De fet, creu que a Catalunya s'està generant un "ecosistema" per desenvolupar aquesta energia, amb exemples exitosos, com les flotes d'autobusos de Barcelona i Tarragona, que ja hi experimenten. A l'acabar l'acte, fonts de la Generalitat expressaven la seva satisfacció amb les paraules de la política alemanya, amb qui Aragonès ha pogut conversar una estona abans de recollir el premi. Von der Leyen també ha elogiat que Espanya sempre ha estat al "capdavant" a l'hora de sol·licitar tant la primera com la segona convocatòria dels fons europeus.
Referència a Pau Casals
La presidenta de la comissió també ha fet una defensa dels valors europeus i de les democràcies liberals, de nou amb referents catalans en el seu parlament. Així, ha invocat la figura del violoncel·lista Pau Casals, "un dels músics més grans del seu temps" que davant la dictadura franquista "va escollir l'exili". Casals va renunciar a tocar a Espanya fins que el país recuperés la democràcia, un gest que Von der Leyen ha considerat de gran "dignitat humana".