La volta a Europa de Llarena per l'1-O

BarcelonaLa decisió de dimarts del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) marca el terreny de joc per a futures euroordres del Tribunal Suprem per la causa del Procés. La resolució permet al jutge instructor Pablo Llarena emetre noves ordres de detenció si ho vol i alhora acota en quins supòsits, en cas de sospita de vulneració de drets fonamentals, els estats poden negar-se a executar-les.

Ara bé, la decisió de Luxemburg se suma a un cúmul de pronunciaments de tribunals europeus que des del 2017 han anat dient-hi la seva sobre l'entrega de l'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. A continuació assenyalem els processos tancats i pendents que ara mateix hi ha sobre l'1 d'Octubre en tribunals de la Unió Europea: fins a quinze euroordres frustrades a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, i una carpeta pendent a Luxemburg.

El primer intent, a Bèlgica

És el país més simbòlic de l'exili. Va ser el primer que, després de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017, va rebre una euroordre per part de la jutge Carmen Lamela de l'Audiència Nacional –la primera que va assumir la causa de l'1-O– per delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret. Unes euroordres que els tribunals belgues no van arribar a resoldre perquè el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, quan va assumir la instrucció de la causa, va decidir retirar. "El Suprem s'evita una derrota judicial a Bèlgica", titulava el 6 de desembre del 2017 aquest diari en portada, ja que el magistrat va fer marxa enrere davant la possibilitat que només entreguessin els reclamats per desobediència.

És a dir, en la primera euroordre, els belgues no es van arribar ni a pronunciar. I tampoc ho van fer en el segon intent que va fer el Tribunal Suprem per aconseguir jutjar a Espanya els exmembres del Govern. Amb la interlocutòria de processament del 23 de març del 2018 per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, Llarena va reactivar les euroordres contra Puigdemont, Serret, Puig, Comín i Ponsatí, a més d'una ordre detenció internacional a Suïssa –que no ha obert mai cap procediment– contra la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, que va marxar d'Espanya aquell dia. Ara bé, la justícia belga va desestimar l'entrega de Puig, Comín i Serret per "irregularitats" en la tramitació de l'euroordre. Bèlgica va aplicar la doctrina Bob-Dogi del TJUE: per emetre una euroordre, hi ha d'haver també ordre nacional de detenció.

Alemanya: la primera victòria, de fons, de Puigdemont

Aquesta segona euroordre va agafar Puigdemont travessant la frontera entre Dinamarca i Alemanya després de fer una conferència sobre el Procés a la universitat de Hèlsinki (Finlàndia). Una detenció que va provocar l'obertura d'un nou procés d'extradició: aquest cop en un land alemany. I és aquí on es produeix el primer pronunciament sobre el fons de la justícia d'un altre estat de la UE: Schleswig-Holstein rebutja l'entrega de Puigdemont per rebel·lió perquè no veu que el seu comportament, absent de violència, es correspongui amb el delicte d'alta traïció o pertorbació de l'ordre públic alemany. “Una extradició de l’imputat pel delicte de rebel·lió [...] no entra en consideració. La conducta de l’investigat no seria punible segons la legislació vigent de la República Federal d’Alemanya”, va resoldre el 6 d'abril del 2018; ara bé, sí que va acceptar entregar-lo pel delicte de malversació al juliol: una extradició que no es va fer efectiva perquè el mateix Suprem va declinar processar-lo només per aquest delicte, ja que hagués jutjat el president per delictes menys greus que els dels membres del Govern empresonats.

Arran d'aquesta decisió també va retirar totes les euroordres que tenia pendents, de manera que Puig, Comín i Serret van quedar lliures de càrrecs i Clara Ponsatí –a qui se li havia obert una causa al Regne Unit, on residia en aquell moment– també.

Derrotes de Llarena a Bèlgica i el Regne Unit

Després de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1 d'Octubre per sedició i malversació el 14 d'octubre del 2019, el magistrat instructor Pablo Llarena va emetre noves euroordres. Ho va fer contra Puigdemont, Comín, Puig i Serret –a Bèlgica– i Ponsatí al Regne Unit. Ara bé, a la pràctica només es va acabar cursant la de Puig, ja que Escòcia va rebutjar pronunciar-se sobre Ponsatí perquè l'exconsellera va començar a viure a Brussel·les a partir del 2020 i, a més a més, el procediment davant els tribunals belgues va quedar aturat perquè tant ella com Puigdemont i Comín van esdevenir eurodiputats i, per tant, van adquirir la immunitat parlamentària. Serret, al seu torn, va decidir personar-se davant les autoritats espanyoles el març del 2021.

És només, doncs, en el cas de Lluís Puig que Bèlgica s'ha pronunciat sobre el fons de l'assumpte i ho va fer alineant-se amb les tesis de l'advocat Gonzalo Boye: va rebutjar l'entrega per manca de competència del Suprem i per risc de vulneració de la presumpció d'innocència.

La carpeta de Luxemburg

La causa de l'1-O arriba al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per dues vies diferents. D'una banda, pel recurs que presenten Puigdemont, Comín i Ponsatí contra la decisió del Parlament Europeu de retirar-los la immunitat –encara pendent de resoldre per part del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE)–, i, de l'altra, a través de les qüestions prejudicials que planteja Llarena davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran del rebuig de l'extradició de Puig i que la gran sala ha resolt aquesta setmana. El TJUE ha marcat de nou les regles per analitzar les euroordres contra els exiliats, que estan a l'espera de si Llarena els torna a reclamar amb una quarta euroordre.

Itàlia

Puigdemont, a banda del procés que se li pugui obrir de nou a Bèlgica en cas que perdés la immunitat, també té pendent un procediment a Sardenya (Itàlia). Va ser detingut i empresonat una nit el setembre del 2021 a l'arribar a l'Alguer i Llarena va emetre una euroordre contra ell per intentar que fos entregat. No obstant, la justícia sarda va decidir deixar-lo en llibertat i suspendre el procediment a l'espera del que digués el TJUE sobre les prejudicials i el TGUE sobre la immunitat. Cal veure, en cas que hi hagi una quarta euroordre contra l'expresident, on es cursa la seva extradició.

Estrasburg

Més enllà de les causes relacionades amb els exiliats, al Tribunal Europeu de Drets Humans també se la juguen els ex presos polítics ja condemnats per l'1-O. Tots ells han presentat un recurs contra la sentència del Suprem, que va dictar fins a tretze anys de presó per sedició i malversació, i en demanen la nul·litat. Estrasburg encara no s'ha pronunciat i cal veure si ho acaba fent: alguns experts apunten que amb els indults i amb l'última reforma del Codi Penal podrien quedar lliures de condemna i, per tant, perdre la "condició de víctima" que es requereix al llarg de tot el procediment. Una interpretació, en tot cas, que no comparteixen els advocats dels ex presos, que volen batallar fins al final aquest pronunciament.